El Foradot es una revista fundada l’abril de l’any 2000 per un grupet d’intel·lectuals, a iniciativa de l’ajuntament de Montblanc. Una revista apolítica, acollidora de totes les virtuts de la nostra terra, concebuda per tractar temes històrics i moderns de Montblanc i per Montblanc, oberta a tothom que hi vulgui col·laborar de manera seriosa i sense insidia.
Per poder veure el llistat actual de tots els articles d’opinió aneu a… https://laveujovetv.cat/?cat=123
Els articles estan escrits per JOSEP Mª CONTIJOCH.
Conte de Nadal. Anar al bolet els vols de Nadal.
Ell tenia uns 25 anys; ella 20. Festejaven des el mes de gener i tenien decidit casar-se el febrer proper. Aquell desembre decidiren anar al bosc a buscar bolets. Dit i fet, posaren mans a l’obra. Algú els va dir: –Al desembre no n’hi ha de bolets; no en trobareu pas-. Però el noi no estava conforme amb l’observació.……..(lleguir més)
HALLOWEEN.
Una definició treta d’un manual ianqui diu que Halloween es una nit de fantasia que recorda i representa tot el relacionat amb el món els morts. Diu també que l’origen de la populosa festa (sic) hi ha que busca’l en la vella Irlanda i la seva “nit de les bruixes” (night of witches), una escenografia en memòria dels sers difunts i dels esperits. En definitiva, una nit per passar por ……..(lleguir més)
Del “SA” al “LA”.
Tenim un amic eivissenc molt xocant. Es diu Antoni, i els íntims de l’illa l’han encolomat l’afectuós sobrenom de “Es virtuós”, perquè té molta cura dels seus punts de vista. És una persona afable, tranquil·la, que exterioritza les seves idees amb passió amb un manifest punt de vista original. Són exposicions o raonaments sobre l’aplicació del l’article illenc “sa” propi d’aquell “salat” tan salat de la parla ……..(lleguir més)
Museu Nacional d’art de Catalunya.
El Museu Nacional d’Art de Catalunya, agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d’art català més important del món, des del romànic fins a l’actualitat. La seu principal es troba situada al Palau Nacional de Montjuïc, inaugurat el 1929 amb motiu de l’Exposició Internacional.……..(lleguir més)
America Llatina.
Ho diem aquí i més inauditament en Espanya, en els diaris, les ràdios, la tele, pregonant-ho a les escoles per acabar acceptant-ho el poble, desorientat. Dir-li Amèrica Llatina a Iberoamèrica és ignorar l’herència cultural dels pobles de la península. No dir-li “Iberoamèrica” a una civilització nostra, és ignorar la projecció cultural ……..(lleguir més)
El pseudonim a Catalunya.
Com tothom sap el pseudònim es la denominació que hom fa servir per substituir el nom real, fent-se unes vegades per ocultar la personalitat, altres per modèstia, o per ressaltar amb un nom més sonor el propi. L’ús del pseudònim ve de molt lluny. Sembla que el clàssic Homer, el de l’Odissea, ja el feu servir en comptes del seu grec enrevessats, i que probablement canviaria per poder passar a la historia amb molta més solemnitat sonora………(lleguir més)
Abdicacions i renúncies.
La recent abdicació del papa Benet XVI, fa pensar que en el món, durant tota la historia, l’efecte “abdicació” ha estat una constant en tots els estaments, des de els més Alts als insignificants.
Així han abdicat monarques, papes, caps d’estat, presidents de govern i altres tipus de presidents.. ……..(lleguir més)
Ells i elles = Elles i ells.
He de confessar que no sóc pas masclista.
I li aconsello amic lector que se’n guardi de declarar-se’n ja que avui li passaria el que els passava als del segle XVI, quan abjuraven de la fe: reus de la. ……..(lleguir més)
“La Dida” conte de Nadal.
La dida fou la figura humana socialment present en tot temps fins a principis del segle XX. Desprès desaparegué, víctima de la galopant civilització.
“Dida” només ho pogué ser la dona, i en el cas, tota dona, de tota raça i de tot lloc ……..(lleguir més)
Altres fallides Espanyoles
En aquests moments la majoria de ciutadans estem vivint una situació insòlita, caòtica, mai vista, que ens assumeix en un mar d’intranquil·litats. Encara que l’actual ens sembli la primera fallida que viu l’Estat, no es pas la primera que viu Espanya, ja que això de trencar la caixa ve de temps immemorials, fins i tot de les èpoques que ens arribaven les galeres farcides d’or del nou ……..(lleguir més)
Els pseudònims en el cinema
El món del cinema és un estrat social on es precisa més qualitats personals per a triomfar: ser hàbil, guapo, simpàtic, atraient (llegeixis també en femení), que es parli d’un mateix com sigui, sortir contínuament a la premsa, figurar en els noticiaris i demés mitjans de difusió i, sobretot tenir un nom atraient,..……(lleguir més)
Enrevessat alemany
D’un viatge fet a Alemanya fa poc, em vam treure dues lectures: Que és un país enormement atractiu, i segona: que tenen l’idioma més enrevessat del món occidental, salvant l’euskera. Quan et trobes en mig els alemanys ben aviat observes que són gent ben organitzada i avui tolerants………(lleguir més)
Turbulent segle XIX. Una lliço d’història per a no oblidar.
Del 23-F, cal recordar que tot i sent un cop d’estat fallit, no massa meditat i bastant irreflexiu vingué a ser com un d’aquells pronunciamientos del segle XIX, on els insurrectes d’aquell segle normalment sempre acabaren massacrats.
Per tenir-ne’n constància, ...(lleguir més)
Impostos: Veure’ls venir. Visió futurista de Melcior Casanoves.
Actualment ens diuen que els ciutadans hem de pagar impostos per a contribuir a les despeses socials. Aqueixes despeses s’originen per varis camins on no hi són aliens els governants…(lleguir més)
Curiositat Pirinenca.
Rondant per les terres del Rosselló, aquell bocí de país català rampinyat pels francesos durant la Guerra dels Cent Anys, ens va caure a les mans el llibret. (no per petit menys interessant i documentat,) titulat “El Tractat dels Pirineus, i la mutilació de Catalunya”, ….(lleguir més)