El Museu Nacional d’Art de Catalunya, agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d’art català més important del món, des del romànic fins a l’actualitat.
La seu principal es troba situada al Palau Nacional de Montjuïc, inaugurat el 1929 amb motiu de l’Exposició Internacional.
Edifici del Museu en Montjuich
Història.- El Museu Nacional d’Art de Catalunya és la culminació d’un llarg procés de recuperació històrica que va començar a finals del segle XIX gràcies al fenomen de la Renaixença. Es va inaugurar oficialment el dia 11 de novembre de 1934, sota la direcció de Joaquim Folch i Torres. Durant el primer mes va rebre més de 20.000 visites
La direcció de la part urbanística i arquitectònica de les primers obres del Museu fou confiada al prestigiós arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch L’edifici té una superfície de 32.000 m² i és d’estil classicista, inspirada en el Renaixement espanyol. Les cascades i brolladors de l’escalinata del Palau són obra de Carles Buïgas. La cerimònia d’inauguració fou presidida per Alfons XIII i la reina Victòria Eugènia. En principi estava destinat a allotjar una magna exposició –El Arte en España–, amb més de 5.000 peces .
Les primeres obres que van compondre el fons artístic provenien dela desamortització dels béns eclesiàstics.
Durant la Guerra Civil Espanyola, la colecció es va reaslladar al Castell de Montjuïc, per qüestions de seguretat..Les gestions corregueren a càrrec del Conseller de cultura Ventura Gassol, del director del Museu Folch i Torres, i dels tècnics Bosch Gimpera, Martorell i Rubió i Duran i Sampere. Durant la guerra molts obres anaren a parar a França i a Ginebra i un cop acabada la guerra, la col·lecció d’art romànic fins l’art del barroc va tornar al Palau el mes d’agost de 1940. El 2009 el fons del museu posseïa ja un total de 247.833 obres entre les diferents col·leccions
Coleccions
La col·lecció es troba dividida sota els següents conceptes: art romànic, art gòtic, art del renaixement i barroc, art modern, dibuix, gravat i cartell, fotografia i numismàtica. A més, el fons compta amb la Biblioteca d’Història de l’Art i l’Arxiu General.
Majestat Batlló (Anònim-segle XII)
El fons del museu s’ha anat formant amb els anys, amb l’objectiu de recuperar i representar el gruix del patrimoni artístic català, tant a partir de compres de col·leccions privades (Casellas el 1911, Alexandre de Riquer el 1921, Plandiura el 1932 i Muntadas el 1956) com de donacions (Enric Batlló, Llegat Cambó, Llegat Espona, Llegat Domènec Teixidó, Llegat Bertran, Llegat Fontana, Girbau S.A, ….).
La Col·lecció d’Art Romànic és una de les més importants i emblemàtiques del Museu per l’excepcional sèrie de conjunts de pintura muralque conté. De fet, la seva singularitat no té parangó en cap altre museu del món. Gran part d’aquestes pintures, procedents de petites esglésies rurals dels Pirineus i d’altres indrets de la Catalunya Vella, foren conegudes i valorades des dels primers anys del segle XX, i mostra les diferents tendències artístiques de l’art romànic de Catalunya, amb obres que, bàsicament, pertanyen als segles XI, XII i XIII.
Crist Pantocrètor
Sant Jordi i la pricesa (atribuït a Jaume Huguet)
Una de les obres mestres de la col·lecció són les pintures de l’absis de Sant Climent de Taüll, amb el famós Pantocràtor i Crist en Majestat, indiscutible obra mestra del segle XII
“El Vell” de Lucas Granach
La col·lecció de pintura sobre taula, única a Europa, és també un apartat singular de la pintura romànica tant per la quantitat i antiguitat de les obres catalanes Cal fer esment també dels exemples d’escultura en pedra, d’entre els quals destaquen algunes peces de Ripoll i de la ciutat de Barcelona.
Frontal de la Seu d’Urgell (anònim cap el 1150)
Gòtic
Obres destacades d’aquests segles: La Mare de Déu dels Consellers, deLluís Dalmau (1445) Sant Jordi i la princesa, anònim, però atribuït a Jaume Huguet, (1459-1460). La col·lecció d’art gòtic comprèn obres realitzades des de finals del segle XIII fins ben entrat el segle XV. Quantitativament, destacada el conjunt de retaules pictòrics, pintures al tremp d’ou i a l’oli, juntament amb una mostra de la pintura mural, l’orfebreria, l’escultura i l’esmalteria de l’època. Els orígens de la formació de la col·lecció d’art gòtic del Museu es remunten a començaments del segle XIX, quan s’inicia el moviment de recuperació i conservació del conjunt patrimonial català,.
Amb la inauguració, el 1934, del Museu d’Art de Catalunya al Palau Nacional, es va completar una de les etapes més significatives per a la història de la formació de la col·lecció d’art gòtic. Del total de 1.869 obres, que hi ha a la secció gòtica, s’hi exposa un grup de més de quaranta taules gòtiques. Però el creixement més important del període prové de l’adquisició obres de fons privats que completa el 1949, amb l’important llegat de Francesc Cambó,
Algunes de les obres mestres exposades
Jaume Cascalls (atribuït)-Cap de Crist; Jaume Ferrer II – San Jeroni, Sant Martí de Tours, San Sebastià i Calvari; Jaume Huguet–Consagració de Sant Agustí; Mestre de la conquesta de Mallorca – Pintures murals de la conquesta de Mallorca; Joan Reixac – Retaule de santa Úrsula i les onze mil verges
Renaixement i Barroc (Segles XV – XVIII)
La Col·lecció d’Art del Renaixement i Barroc constitueix un valuós patrimoni que es formà a partir de la recuperació del patrimoni local i de les posteriors donacions i adquisicions de col·leccions particulars, de les que desraquen dos importants aportacions posteriors, el Llegat Cambó i la Col·lecció Thyssen-Bornemisza.
El Llegat Cambó és un conjunt d’obres de la col·lecció particular del polític i mecenes català Francesc Cambó, d’importància rellevant, doncs integra pintura europea des del segle XIV fins a principis del XIX.
Sant Pau (Diego Velàzquez)
Constitueix l’aportació desinteressada de més valor que el Museu ha rebut al llarg de la seva història i que més ha enriquit el fons de Renaixement i Barroc. En aquesta col·lecció, destaquen noms de rellevància universal, tals com Sebastiano del Piombo, Tiziano Vecellio i Giandomenico Tiepolo, grans pintors, tots ells, procedents d’Itàlia; Peter Paulus Rubens i Lucas Cranach, exponents de l’art d’escola flamenca: Jean-Honoré Fragonard i Maurice Quentin de la Tour, que representen el rococó francès, i, finalment,Francisco de Goya, el geni renovador que clou l’arc cronològic que abraça el Llegat Cambó. Sebastiano del Piombo Vitria Colonna (?) Tiziano Vecellio i taller –Dona devant el mirall Pieter Paul Rubens – Mare de Déu i el Nen amb santa Isabel t Francisco de Goya –Al·legoria de l’amor (Cupidi Psique)
Col·lecció Thyssen-Bornemisza
Aquest fons agrupa un conjunt de pintura i escultura que presenta una visió global de l’art europeu des del gòtic fins al rococó. Entre les obres que formen part d’aquesta col·lecció es troben les taules de Rimini i Tadeo Gaddi, artistes del Trecento; i les obres de Francesco del Cossa com un magnífic exemple del Quattrocento.
Art Modern (segles XIX – XX)
Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem
Entre els neoclàssics destaquen l’època del realisme, amb Ramon Martí Alsina, introductor a Catalunya de les idees de Courbet, i amb Joaquim Vayreda, fundador de l’Escola d’Olot, entre d’altres. Un capítol apart mereix Marià Fortuny, el millor pintor català del segle XIX, que va triomfar internacionalment amb la pintura de gènere i que va apuntar plantejaments avançats en les seves darreres produccions.
També hi figuren pintors espanyols com Julio Romero de Torres, Joaquim Sorolla, Ignacio Zuloaga, José Gutiérrez Solana, el fotògraf Ortiz Echagüe i els artistes francesos Boudin, Sisley i Rodin. Pel que fa a l’escultura modernista convé destacar les creacions de Miquel Blay i Josep Llimona.
Marià Fortuny – La vicaria
La col·lecció d’arts decoratives modernistes mostra alguns conjunts excepcionals d’interiorisme de Josep Puig i Cadafalch, Gaspar Homar i Antoni Gaudí, procedents, respectivament, de les cases Amatller, Lleó Morera i Batlló, Altres autors: Santiago Rusiñol, Alexandre de Riquer, Isidre Nonell, Josep Llimona.
El mecenes Francesc Cambó
Dibuixos, Gravats i Cartells Les col·leccions reuneixen uns 50.000 dibuixos, uns 70.000 gravats i més de 1.000 cartells, pertanyents al fons històric. Darrerament, el 2003, la producció artística catalana del barroc s’ha incrementat amb l’adquisició d’un grup de traces d’altar de la col·lecció de César Martinell, molt singular i que permet apropar-se a l’estudi de la retaulística catalana dels segles XVII i XVIII. Col·lecció l’important l’obra de Marià Fortuny, de qui es conserven més de 1.500 dibuixos i 50 gravats. D’aquest mateix període cal destacar més de 30 dibuixos del pintor d’història Eduardo Rosales, adquirits el 1912, que es relacionen amb el Testament d’Isabel la Catòlica i la Mort de Lucrècia, dues de les seves composicions històriques més paradigmàtiques. El fons del Gabinet inclou més de 600 cartells modernistes de destacats artistes catalans i estrangers.En canvi, és testimonial la presència de dos grans creadors de l’art contemporani, com són Dalí o Miró.
Fotografia
La col·lecció de fotografia disposa de més de 6.000 exemplars.
Numismàtica
El Gabinet Numismàtic fou creat el 1932, té una col·lecció que supera els 134.000 exemplars. de monedes. La col·lecció de medalles consta de més de 9.000 peces, El nucli central és el fons de bitllets de banc, amb 4.100 exemplars. entre ells els papers emesos per la Generalitat de Catalunya i pels municipis catalans durant la Guerra Civil espanyola.
Sala Sert
Josep Maria Sert (1874-1945) fou un dels pintors muralistes més cotitzats del seu temps.
Cal recordar, entre moltes altres, les seves pintures murals en el Rockefeller Center o l’Hotel Waldorf Astoria de Nova York; la decoració de la Societat de Nacions de Ginebra, sense oblidar la catedral de Vic i nombroses mansions de París, Buenos Aires, Venècia o Londres. Els plafons en tons blanc i negre de la casa del milionari anglès Sassoon van ser adquirits per l’Ajuntament de Barcelona.
Biblioteca
El MNAC disposa d’una biblioteca centenària especialitzada en història de l’art, adreçada a un públic professional i als afeccionats a lahistòria de l’art (investigadors, conservadors, estudiants, docents, crítics, col·leccionistes o artistes…) Degut al seu ampli fons bibliogràfic, és un centre de referència pel que fa a la investigació artística. El fons està format per uns 105.000 documents que tracten de tot temes d’art.
Història
Els primers fons de la biblioteca del Museu es van reunir amb aportacions de biblioteques particulars de vuit-centistes com Martorell Penya, Pellicer, Vidal i Quadras, Riquer, Cabot i Esteve i Nadal. Aquesta tasca va ser realitzada inicialment per Josep Puig i Cadafalch i seguida per Joaquim Folch i Torres, nomenat primer bibliotecari del centre el 1913. El fons, conté unes 2.000 obres,
Fons
Dins de l’ampli fons especialitzat en art, la Biblioteca abraça, de manera específica, l’art occidental des de l’alta edat mitjana fins a finals del segle XX. El 2012 conté uns 105.000 documents nacionals i internacionals de temes d’art, museologia, conservació i restauració, fotografia, numismàtica, arqueologia, humanitats i història local. En aquest fons s’inclouen gairebé 3.000 títols de revistes, dels quals 450 corresponen a revistes en curs de recepció. La Biblioteca conté peces valuases.
Museus adjunts
També formen part del conjunt del museu tres institucions més: la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, el Museu Comarcal de la Garrotxa d’Olot i el Museu Cau Ferrat de Sitges, Els Museus Secció formen part del conjunt del Museu però tenen una gestió independent i la titularitat és dels ajuntaments respectius. El Cau Ferrat: ubicat a Sitges, era la casa i estudi de Santiago Rusiñol. Fou inaugurat com a museu el 1935, i s’hi exhibeixen diverses col·leccions relacionades amb l’artista i amb el modernisme. Hi ha una important col·lecció de ferros, de vidres i de ceràmica popular. Pel que fa a la pintura i dibuixos, es poden veure obres de Ramon Casas, Miquel Utrillo, Ignacio Zuloaga, Anglada, Camarasa, Picasso o Darío de Regoyos, entre d’altres.
Centre de restauració i conservació
El museu compta amb un centre propi de Conservació i restauració, encarregat de vetllar per les pròpies col·leccions, tant les exposades com les emmagatzemades o dipositades en préstec.
Compta amb personal científic dedicat a les tasques de conservació preventiva i del laboratori químic, i amb un equip de conservadors-restauradors especialitzats en diverses disciplines,
El Museu Nacional de Catalunya és un consorci amb personalitat jurídica pròpia constituït per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i l’Administració General de l’Estat. El patronat es format per un President: tres Vicepresidents represetant a la Generalitat, l’Estat i l’Ajuntament; un director, un Administrador i 17 vocals. L’actual presdient es el Sr. Miquel Roca Juntent.
És un article de Josep M. Contijoch.
