Una definició treta d’un manual ianqui diu que Halloween es una nit de fantasia que recorda i representa tot el relacionat amb el món els morts.
Diu també que l’origen de la populosa festa (sic) hi ha que busca’l en la vella Irlanda i la seva “nit de les bruixes” (night of witches), una escenografia en memòria dels sers difunts i dels esperits. En definitiva, una nit per passar por.
Per a justificar aquesta “festa” el manual remet a celebracions macabres d’altres nacions, com les celebracions paganes dels retropassats asteques de Mèxic que la feien al so del xaman; les festes romanes de “Aràlia” amb aportació de sacrificis cruents; la de les commemoracions cèltiques de Gales; les del nord de França; i les saturnals de Stonehenge on els temuts druides feien enormes fogates, sortilegis de malaurança i permetien que les bruixes endevinessin el futur, que venint d’on venia, poc alentidor seria. En definitiva, una nit macabre.
I con aquella qui fa un acte comparatiu que ve poc al cas, la celebració catòlica del 1 de novembre: “el dia de tots sants”, dit d’altra manera, “el dia dels morts”.
S’ha de ser retorçat per fer semblant comparació. Segurament els que va redactar el manual poc sabien de la litúrgia i la intencionalitat de la festa del “dia dels morts” de l’església catòlica ja que mentre el halloween commemora nit de bruixes, de por, en definitiva de pel·lícula de terror, la festa de Tots Sants en contrapartida, es una festa d’intencionalitat alegre, de tenir en el pensament que els nostres morts gaudeixen d’una vida plaent en el Cel, i que nosaltres, entretant ho celebrem. Per tant cap comparació amb el Halloween i resta de commemoracions saturnals; res de tenebres ni angoixes, sinó al revés, el nostre “dia dels morts”, una exultant felicitat en la conformitat.
El mateix manual accepta que en els Estats Units, halloween, evoluciona i es desentén de la tradició cristiana convertint-se en una nit d’aurèola misteriosa,de bruixes, fantasmes, esperits i de follets.
En definitiva, una nit per a patir malgrat s’intenti disfressar-la també amb els dolços, les bromes i mascares tremebundes, de cara als xavals i la gent jove.
A demés, el Halloween té uns rituals que han anat afegint-los a mida que van passant els anys. Els comerciants nord-americans, que se les saben totes, han ideat més de deu tipus de pastissos per a oferir als nans que truquen a la porta cridant el “trick or treat”, (crit d’alerta inquisitiu per a obtenir-los) i, també de tot tipus de caretes frankestenianes i disfresses de disseny tètric, segons diuen, per plantar cara a la mort; quan a la mor no se li pot plantar cara…
En definitiva, res que veure amb les nostres costums, malgrat els influenciats dels nostre país i els que es deixen portar per les modes vinguin d’on vinguin, tracten de fer entrar el halloween a la nostra societat. Costum importada, que no te res que veure amb la nostra manera de fer. Pensem que ja en tenim prou amb els vistosos carnavals dels països llatins, costums més europees i mes d’acord amb la nostra idiosincràsia. Atenció però!, no en prenguin nota els nostres comerciants de que “hi ha tela a guanyar” a l’hora del negoci, llavors haurem begut aigua.
I, ull viu amb Port Aventura.
És un article de Josep M. Contijoch.