He de confessar que no sóc pas masclista.
Angela Merkel
I li aconsello amic lector que se’n guardi de declarar-se’n ja que avui li passaria el que els passava als del segle XVI, quan abjuraven de la fe: reus de la inquisició.
Els nous inquisidors (llegeixis en femení) són els (les) que vetllen per la prioritat de la dona. Ella, qualsevol dona , ara ha de brillar per damunt de qualsevol home com si no ho hagués fet mai; que de fet, ben mirat… perdó… no sia m’acusin de matxista.
Alguns entesos diuen que hi ha tres manifestacions de matxismes: El matxime de derivació física, el d’intencionalitat intel·lectual, i el possessionari. El primer, pregona que entre el home i la dona hi ha una diferencia abismal motivada per la qüestió física. Els defensors del posicionament ho argumenten amb un exemple, “dóna a un home i a una dona un pic per cavar una rasa de 10 m. de llargada i mig de fondària, i espera el desenllaç“. Dels resultats, afirmen, no haver-hi color. D’aquests plantejament, el 99% dels homes voten afirmativa la primacia de l’home sobre la dona.
El segon grau de matxime es l’intel·lectual, raonant-lo com l’argumentació anterior però a nivell d’intel·lecte diu que el cervell de la dona té un rendiment inferior al de l’home. Aquest planteig tampoc té color, no s’han de fer gaires esforços per comprovar-ho: Valorar els tests psicològics universitaris, mèdics o d’empreses per apreciar que les qualitats cerebrals de dones són iguals als dels homes. Referències?: Madame Curie, Mercè Rodoreda, Marta Pessarrodona, la Carolina Coronado o l’Angela Merkel, citant només camps científics, literaris i polítics. D’aquest raonament, els homes hi voten a favor el 100%
Vers el tercer: el Possessionari. Aquest possessionament és sostingut generalment per dones anti-masclistes del tot, (egüistes en dir d’un amic nostre), sent que presenten que la dona ha estat sempre sota la bota de l’home, i per a sostenir-ho, valent-se inclús de sinònims tant inquietants com “dominades”, “sotmeses”, “subjugades”, “esclavitzades”, sempre, pels segles dels segles, però fins arribar a aquelles dones de la Fabrica, que es van esvalotar i canviaren el ritme de la història amb tanta fermesa com per commemorar-ho amb manifestacions i pancartes els 8 de març de cada any.
Madame Curie
D’aquesta última proposta, més que buscar-ne els tants per cent d’ enfrontats, proposem donar un cop d’ull a la història perquè els que ho vulguin, jutgin i decideixin.
Comencem pel principi, pels primers HOME que va trepitjar el planeta. Ell, abans de tenir parella seria un “bonatxo” que vivia com un bon vivant pel Paradís desfullant la margarida, fins arribar ella proposant-li: “Ep, noi, a jalar-se la poma”. Bé, potser no va ser ben bé així, però la qüestió es que el nostre Primer… va obeir no calculant les conseqüències?. Quines?: doncs els homes a passar-les … p., la resta de generacions.
Més tard, els descendents d’aquest primer, trobant-se ja en plena gresca amb els diplodocus. Elles, amb la seva subtil intel·ligència donen entendre als homes que tenien que quedar-se a la cova cuidant la prole, mentre ells, “forçuts” i “matxotes”, havien d’anar amb la porrassa a veure-se-les amb aquells innocents animalons per tractar de convertir-los en hamburguesa. I ells, com a bons matxos, a …obeir.
Ens trobem ara en el càlid i arenós Egipte durant els dies de glòria del Imperi. Es l’hora d’arrossegar per les rampes d’arena aquells cubs de pedra de tones de pes per aixecar la piràmide. Veure: No hi ha cap gravat que ho plasmi ni cap jeroglífic que ho expliqui ni cap versió dels escribes que s’hagi escrit el fet que la dona hi prengués part en aquell esport, que desprès copiarien els bascos . Entre tant ella romandria a ombreta de la casa, teixint l’estora a costat de la planta penjoll.
Seguim: Troia, les Termòpiles, Salamina; Farsàlia, i demés escrites per Taci i suetoni. Desprès Jerusalem, els Bàrbars, Muret, Acincourt, batalles significatives de la història, que foren motius d’acció i distracció agitada dels homes. Amb aquest grotesc esport, apa, els homes acabant sent aficionats a les guerres, arrossegant catapultes, gitant boles de foc, manipulant espases, llançant dards, i amb l’exercici, fent trotades per tot Europa i nord d’Àfrica. Aquests rodamóns guerrers eren homes, no ho dubtin, mentre la dona els teixiria els rústics mantons per abrigar-se. Entre tant, Elles salvaguardant els fillets a la calentona llar.
I amb aquestes arribant a l’Edat Mitja, quant la parafernàlia de les cuirasses i els vestits de ferro eren a l’ordre del dia. L’home, suportant armadures de ferro de 60 quilos, elms que els deixava la testa com la pilota del caldo, manyoples que els feia impossible esgarrapar-se el nas, i llances o destrals que els obligaven a caminar de tort. Aquí no acaba la visió. Dels oficis que en tenim que dir. Doncs vegin, els pagesos treballant de sol a sol trencant-se l’esquena fent anar la falç i l’aixada, els picapedrers omplint-se les mans de bufolles, els ferrers doblegant grossos ferrots a l’enclusa, i així la resta de professions. I entretant la dona que feia?. Feia anar els cassons i cullerots d’aram d’un lloc a altre de la cuina perquè els nois s’anessin fent grans. Amb tot això no n’hi havia prou. Beneïts Ells, per si fos poca cosa, feien cantar als marietes joglars per reverenciar a les dones.
Mercè Rodoreda
Seguim. Amèrica, Amèrica… el descobriment. La conquesta. Tràfecs. Travessies en vaixell fent-les tan desorientats que una mica més i no hi arriben mai. Entretant suportant escorbuts, diarrees, mosquits, paludismes, malalties de la son, patint set, la calor, suportant el fragor de les conquestes cruentes, les bandades d’indis feréstecs, (Otumba, Cuzco, l’Amaçones), i, al.la!, ells rere “el dorado” pujant i baixant muntanyes plenes d’animals metzinosos o trescant pels deserts i selves verges del Brasil, a la recerca d’unes monedes d’or… per… doncsper portar-les a la dona quan arribés a casa.
I les dames emperifollades del segle XVIII, que n’hem de dir ¿no eren a la peanya dels ulls dels homes, per ventura?.
I anant escalant història aniríem apropant-se a Waterloo, Moscou, Vergara, Verdun, el Mar de la Xina, Ifni… per citar-ne només algunes, I caminant per aquest agres senders, fins arribar a les dones de la Fàbrica.
Les dones de la Fàbrica?. Què és tanta “jarana” amb les dones de la fàbrica?.
Cal il·lustrar-ho bé per fer-nos una idea: “Un bon dia les dones se n’adonaren que la feina de la fàbrica ja no era tant pesada com arranjar pics i pales, fer la guerra amb espases, o anar rere els patacons del nou Continent. Amb aquesta nova perspectiva se’ls “va encendre la bombeta”, plantejant-se l’axioma de: Ara que la cosa es va posant fàcil podem sortir de casa. I hi sortiren. I anaren a treballar a la fàbrica. En haver-hi desajustos per allò dels jornals (que tot ho hem de dir) sortiren de la fàbrica declarant-se en vaga. I d’això n’ha quedat una fotografia que ens l’estampen pels nassos cada 8 de març. Amb l’actitud imperiosa, aquelles braves dones declararen que el masclisme s’havia acabat O sigui, que ja érem en altres temps, que la cosa, a partir de llavors havia d’anar d’altra manera.
I tant si hi ha anat!. Els cotxes corren igual prement els pedals peus femenins que masculins, els bulldozers i els tractors els pot portar amb la mateixa facilitat qualsevol mà. Despenjar un telèfon de l’oficina es fàcil tant pel l’home com per la dona, i si apuren viatjar en avió per motius de bussines és agradable pels dos. Vist aquest panorama pel ulls candorosos femenins, decidiren que ja n’hi havia prou i, sortiren del armari… però de l’armari mirall i endavant, a la conquesta dels drets!
Carolina Coronado
De moment, les fèmines començaren amb modèstia: secretaries d’oficina, ajudants de despatx, sanitàries de guerra. A partir d’aquí se n’adonaren que de no avançar més ho tenien pelut, cosa que feren de seguida reclamant drets universitaris que les convertí en mestres, infermeres diplomades, safates d’avió, ajudants de notaria, i més, acabant per ser “masters”, economistes, metges, enginyeres, i inclús guàrdies civils, (amb la qual cosa, ara, algun home sí podrà dir amb propietat que és casat amb … un guàrdia civil).
Fins aquí res a dir, si no fos que la guerra pels drets tenia que anar acompanyada d’una dissuasòria batalla psicològica on hi premés el turment moral. I aleshores s’inventaren el concepte “masclisme”, que coneixen el tarannà de l’home era ben fàcil “colar-lo”. Com elles són molt subtils havien d’acoquinar-lo amb l’eslògans com: “Sempre heu intentat vasallar-nos!. O, “En tot moment hem viscut sota el vostre peu de ferro!”, i com que els homes necessiten dormir amb elles… apa!, a concedir.
Conseqüències del nou plantejament: s’han hagut de fer nous plans conceptuals en guarderies, llars, residències, escoles, restaurants, cafeteries, fins i tot a la Policia, fins i tot a l’Exèrcit, ja que a casa no s’hi queda ningú.
Tot molt bé, o… no tant bé, però acceptem-ho. Amb homes i dones al carrer, el nou pla de batalla de la fèmina és el següent: “com estem els dos al carrer, en arribar a casa es igual que faci el dinar un que l’altre; per tant fes-lo tu”, i anant caminant per aquestes ignotes rutes, fins i tot voldran ser “capellanes”), generales, bisbes i, potser Papes. No és de riure. Cal pensar que a la volta del temps tindrem novament el règim matriarcal instituït, que es traduirà l’home cuidant de la casa i la dona guanyant-se les garrofes en el despatx d’advocat.
Quan arribi aquest dia, que és a la cantonada, de voler subsistir, els homes s’hauran d’organitzar sota un nou pla d’actuació tàctic i ben definit. Potser caldrà que s’inventin una nova fórmula; fórmula nova de supervivència que molt bé es podrà dir “Euguisme”, (en castellà: yeguismo), denominació definida per un amic i que no és tan absurda, quant que l’euga es l’esposa del matxo.
Malgrat que aquesta sembli una concepció anti-dona, no sóc matxista; crec que sóc defensor de la llibertat igualitària, per tant, vade retro inquisidors …
I ara, uns quants enginys de grans pensadors:
“Les batalles contra les dones només se guanyen fugint”- Napoleó
“El marit que vol un matrimoni feliç, ha d’aprendre a tenir la boca tancada”.- G. Marx
“La dona no veu el que s’ha fet per a ella; només veu el no”.George Couteline.
“Un home que te èxit es un home que guanya més que la dona gasta. Una dona que té èxit, es la que troba un home així.- Lana Turner(1)
(1).- Observin que el pensament és precisament d’una fèmina.
És un article de Josep M. Contijoch.
