Tenim un amic eivissenc molt xocant. Es diu Antoni, i els íntims de l’illa l’han encolomat l’afectuós sobrenom de “Es virtuós”, perquè té molta cura dels seus punts de vista.
És una persona afable, tranquil·la, que exterioritza les seves idees amb passió amb un manifest punt de vista original. Són exposicions o raonaments sobre l’aplicació del l’article illenc “sa” propi d’aquell “salat” tan salat de la parla autòctona de l’arxipèlag balear; ja saben, el “sa” que usen per als femenins. La seva hipòtesi l’exposa precisament arrel la xanxa que li férem els companys ironitzant sobre la genuïna parla de les illes.
Ell, una mica moscat, va explicar que érem nosaltres els deslleials amb la nostra llengua i la cultural i els nostres avantpassats, els quals en assentar-se a les illes procedents de la Catalunya ancestral, segons ell, parlaven amb els articles “sa”, “sas”, pels acompanyaments femenins “es” “des” i “son” per als masculins. Entre tant, els del Principat, -nosaltres segons ell-, els canviarem a l’ús dels idiomes francès i castellà , es a dir aquells: “el” “la”, “els”, ”las” “los”, Aquesta quimera de canvis, portada a terme fins i tot per eliminar el catalaníssim “lo” de forma impertinent. El virtuós Antoni s’acalorava a mida que anava parlant.
Assegurava l’Antoni, que els catalans que havien conquerit i repoblat les illes van arribar allí parlant precisament el “salat”, sent que aquesta era la seva forma normal d’expressar-se. I els seus descendents directes, –que segons ell, ho són els baleàrics–, fidels a la tradició lingüista els han conservat quan nosaltres els hem refusat. Per aquests motiu, diu l’eivissenc, nosaltres som una mena apòstates lingüístics
Ell diu que la seva hipòtesi es correcta hi ho demostra les arrels toponímiques de molts noms i accidents geogràfics del Principat, especialment els observats a la Catalunya nord, –la Catalunya Embrió–, y també a Girona, en els Pirineus i Catalunya Central. Molts dels topònims d’aquests llocs ostenten descaradament arrels que no es poden amagar del que desprès n’ha dit “salat”; mentre altres topònims ho suggereixen encobertoramen. –Sinó, vegin-ho-, diu: –Hi ha topònims del Principat que no han variat ni una lletra la seva grafia original, com els accidents costaners prop el Cap de Creus dits i escrits sense doblet : Cap Sa Sal, Punta des Mut. Cala Sa Tuna;. Cal veure-ho en el mapa-.
Prop de Sant Feliu de Guíxols-, segueix, –hi ha un d’accident marítim anomenat Sa Berdissa, que l’únic que té d’incorrecte és precisament la bardissa.
Altres topònims, igual d’aclaridors i clarificants són les poblacions de “Sant Climent Sescebes”, o sigui: “St. Climent Ses Cebes”, també, Sant Hilari Sacalm, o St. Hilari Sa Calm, (“calm”, el diccionari Alcover el defineix com -calma). Igual diríem Sant Cugat Ses Garrigues, Sant Esteve Ses Rovires, St. Jaume Ses oliveres.
Altres de significatius: El barceloní Sant Just Desvern = Des Vern, sent el “vern” l’arbre que creix a les riberes o llocs humits. El St. Martí de Surroca, de l’Alt Penedès, serà Sa Roca. També a l’Alt Penedès hi trobem el poblet anomenat St. Joan Samora, nom estrany que ha de defugir del “Zamora”, quant que el poblet potser és anterior a la ciutat. Només ens queda pensar en Sa Mora, (la mora), així de conformats.
En el gironès hi ha un poble que l’anomenen Palau Sacosta, ¿no serà el Palau de “la” Costa?, I, la Granja d’Escarp, de Tarragona, fent floridures, ¿no pot ser la Granja des Carp, sent que “carp” es la part de l’avantbraç propera a la mà?. ¿I Les Escaldes d’Andorra?, Es Caldes; “caldes” no és l’aigua calenta?.
De “SA(s)” -LA-, se’n troben un grapat per tot el Principat, destacant-ne St. Genis de Sadevesa (Sa devesa); Mas (Sa)font; St. Pere (Sa)carrera; (Sa)llavinera, (”llavinera” és la riera afluent d’un congost); St. Quirce (Sa)faja, (faja se’n diu allà al fruit del faig); (Sa)canella, (Sa)litja, i d’altres que és deixem de citar per no allargassar l’article.
De DES, -DEL-, també en surten més a la Catalunya limítrof al Pirineu: St. Pere (Des)pla; St. Jordi (Des)valls; St. Llorens (Des)munts.
D’ES, -El-, n’hi ha la tira: Estorm; Estoll; Escos; Espla; Espot; i més, que també farien tira..
El fenomen “salat , com s’ha dit, s’estén per gran part de Catalunya, especialment per la del nord, (Pallars Sobirà, Alt Urgell, els dos Empordants, La Selva, El Ripollès, Berguedà, Solsonès. A mida que es va tirant avall, en surten menys; amb tot n’hi ha al Segrià, Terra Alta, i Segarra, encara que al sud, sud, no ens en sona cap, al menys pels que no tenim gaire orella filològica..
En canvi sembla que n’apareixen dos a la Conca de Barberà: Sarral, que segons un dels seus historiadors afirma li ve de (Sa)reial, = a “La Reial”, i, Solivella, que un estudiós teoritza el venir-li de (Sa)Olivella, = a “la olivera”. Doctors té l’església…
L’amic eivissenc encara fa raons més alambinades. Dubta de Sa(lou), Sà(u), Sa(grià), Sa(durní), Sa(rrià), i Sa(rraí), mentre nosaltres li diem que no es passi, ja que el “raí” de “sarraí”, seria un home i per tant no li apariava el “sa”.
Bromes o no, la veritat es que la teoria del “Virtuós” fa de pensar. ¿Serà possible que els illencs siguin els purs i nosaltres els infidels?.
Doctors tindrà l’església.
És un article de Josep M. Contijoch.