D’un viatge fet a Alemanya fa poc, em vam treure dues lectures: Que és un país enormement atractiu, i segona: que tenen l’idioma més enrevessat del món occidental, salvant l’euskera.
Quan et trobes en mig els alemanys ben aviat observes que són gent ben organitzada i avui tolerants. Lluny de ser aquesta una apreciació personal es pot comprovar viatjant per aquell país i en especial a Berlín, on el conglomerat de cultures es fa patent i la forma de comportar-se els seus habitants convenç, ja que hi són presents totes les modernes tendències equilibrades presents dins el relatiu curt perímetre de la ciutat. Allí hi convergeixen culturalment monuments: als soviètics, als aliats, als jueus, als pobles massacrats, a l’Alemanya de l’Est, i fins i tot a certs referents nazis.
Però deixarem aquest aspecte sociopolític per entrar a valorar la seva llengua que com hem dit és enrevessada. Lluny de fer-ne ara un estudi gramatical ens endinsarem en la grafia, fi pel que ens hem proposat al fer aquest article.
L’alemany es un idioma amb tendència de tenir vocables llargs, plens de consonants i poques vocals, consonants que de vegades s’ha amunteguen una sobre altra per a fer-nos als llatins un calvari la seva pronúncia. Exemples: rauschgiftsüchtig que l’usen per al·ludir al “toxicòman”, o satellifenfernsehen, per anomenar la “televisió per satèl·lit”; també altra d’impossible vocalització: verscheibungsphflichtig, que el client la farà servir a la farmàcia quan demana que sigui l’específic “de recepta mèdica”, o zwetschgendatschi, si sol·licites un “pastis de prunes” en qualsevol pastisseria i, Abfertigungnchalter per clarificar la “finestreta”, “la ventanilla”. I podríem seguir…
Aquestes paraules quilomètriques de tantes consonants tenen tan poques vocals com vulgueu en comparació amb l’extensió del propi terme. També cal connotar amb curiositat que la vocal més emprada en el idioma és la “e”. Els invitem a consultar un diccionari on l’observaran molt sovint. Amb tot n’aportarem alguns testimonis amb els vocables schneegrenze, construïda amb 8 consonants i quatre “e”, paraula que vol dir “cotes de neu”, també un terme d’aplicació meterològica schneeschmelze, traduïda fonèticament per “desgel”, però d’altres com schemecken, “saber”, schemelzen, “fondre”, streckenweise “tirada”, i weschselgeld, “demanar canvi”, mentre que en el vocable Reisewetterbericht, hi cauen cinc “e” i dues “i” per a lligar 11 consonants, cosa que ja es dir. No seguim més…
Ressaltant les visions “e” no volem dir pas que les altres vocals no hi siguin presents a la gramàtica alemanya. Al contrari, en els termes Schwarzmarkt, “mercat negre”, schnapsglas, “copa d’esnaps” (el licor d’Alemanya) o en Parkplaz, el “parquing”, estant plens de “a”s.
També s’observen mots grafiats amb moltes consonants i quasi cap vocal. Es el cas de schwips, aquesta amb 6 consonants i una sola vocal, també Physik, “física”. Verrechnungsscheck, la diran els banquers per dir “xec barrat”, que ja es dir; l a qual amb l’horrorosa quantitat de 14 consonants embossa, com es pot comprovar només tres “e”s i una “u”, i entre elles, dues “s”s i dues “r”s. Ara, la paraula perla per definir aquesta postura, es la troballa d’or amb la paraula, Schifffahrtsgessellschaft, “companyia naviliera”, amb 20 consonants, 4 d’elles simplement “f”s, i per si poca cosa, ¡tres de les “f”s seguides!, i altra que també podria tenir el premi de la consonància, serà el cognom d’una poetessa d’origen polac A. Swirszczynska, tot un veritable traballengües per a la vocalització dels llatins, atès que entre la primera vocal i l’última (sent-ne precisament l’última una de les dues vocals) hi ha ni més ni menys que 9 consonants.
Malgrat tot, hi ha termes que delletrejant-los (posant-hi mentalment guionets en mig) se’ls hi pot veure la cua, com per exemple el terme Suddeuntschland, que amb el guionet entre les dues “ds” es veu diferent i clarament Sud-Deuntschland, que pel qui sap alemany la interpreta ben aviat com “Alemanya del sud”, com també veurà al golf-schläger, el “pal de golf”. Així el cas del abans al.ludit schnaps-glas.
I és que l’alemany és un idioma aglutinant, es a dir, amuntega o afegeix paraules una sobre l’altra, arribant de vegades a fer veritables frases fent gala d’aquesta aglutinació persistent. Ho podem veure en mots Salmonellenvergitung, que separant-lo per mitjà del picarol guionet, forma salmonellen-vergitung, veient-se-li aleshores més transparent la traducció de “intoxicació per salmonela”, o al Temperaturanzeige, un “indicador de temperatura”.
En la busca i captura d’aquest tipus de mots hem topat amb dos aglutinants que acaben fent frases de mai acabar, per al cas, mes que perles seran barres d’or idiomàtiques. No s’espantin!; són reals, i els hi facilitarem el rastre de la troballa perquè no pensin que som uns picarols caçadors de rebuscades exageracions. La parau-la/frase completa és:
Hottentottenpottentantentintenattenläter, que s’usa per dir “El que insulta a un po-tentat hotentot” .
Però heus ací altra que els farà caure asseguts:
Kartoffelkafersonderferngesprächsgenemigungsmöglichkeiten. que es pot traduir per: “Possibilitats de permís especial de trucada a llarga distància sobre l’escarabat de la patata” (1) i (2).
Altres paraules que per xocants les hem de mencionar seran: Podiumdiskussion, (podium-discussion), veient-se-li el seu paral·lelisme amb la “taula rodona”. I si una dona ha d’anar al ginecòleg, sàpiga que haurà de dir: visitar al Frauenarzt (frauen-arzt), “El metge principal de les dones” i si aquella dona li han de posar un marcapassos entendrà és un herzschrittmacher (herszs-chritt-macher), i que si demana una hotelführer, li enviaran una hotel-führer, o sigui una guia.
Malgrat tot l’exposat, la llengua alemanya és una de les més cultes: és la dels molts savis, dels filòsofs, dels poetes, dels compositors de música, dels escriptors i, ara, fins i tot dels polítics sensats. Per tant lluny de pensar que es un idioma estrany i escabrós, no ho és tant com per aprendre’l i per apreciar-lo. Per tant cal estudiar-lo sense complexes, ja que a la fi no totes les paraules són com les que em portat a col·lació a guisa de festiva agudesa. Cal pensar que aquell idioma també té paraules com: Coca-cola, soja, vagina, liberal, text, etc.; totes elles d’ús normal; i “normal” també és present a la nostra llengua, amb la mateixa grafia. Tamateix altres paraules se semblen tant amb les nostres com per acabar sent les mateixes: Trompete, idiot, pantomime, volumen, horizontal… i més. Per tot el dit, és el moment d’estudiar aquella llengua, ja que no ens trobarem amb tanta dificultat com el que pot induir aquest article escrit amb propòsit humorístic. Al contrari, cal animar-se aprendre’l, i en la tasca, veuran que no es tan dificultós.
(1).- Expressió que segons George Howe, l’autor del llibre “Decisió abans de l’albada”, explica que la feien servir els agricultors alemanys durant la segona guerra mundial quan observaven que els camps de patates eren infestats per les plagues del tristament famós escarabat de la patata, que els Aliats anaven “sembrant” des els avions per arruïnar els patateres per a provocar la gana del poble alemany, sent com era i encara és l’aliment primari de la població. Aquesta frase era usada a tipus de “clau” per avisar telefònicament i amb prioritat de les demés trucades a les autoritats competents perquè es fessin càrrec immediat de l’exoneració de la plaga.
(2)- Abans de publicar aquest article hem demanat a un amic, alemany nadiu i especialista en la seva llengua, li donés un repàs per temor haver fet algun error. Aquella persona, ens va fer unes matisacions sobre les dues frases llargues en aquest sentit: “Cal saber que aquestes paraules podrien existir en ser l’alemany una llengua oberta, és a dir, que els patriotes tenen el permís de crear paraules noves sempre que: o bé tinguin sentit, o se’n es pugui construir. Per tant, el diccionari alemany mai serà complert del tot. Referent a les frases de paraules aglutinades que cites en l’article podrien ser vàlides però jo no les he escoltat mai , ni crec que se’n facin us”.
Amb tot, el bon amic ens va facilitar altra paraula, també perla, dient: ”Una paraula que sí es feia servir oficialment a la Alemanya de l’Est, (la antiga RDA), era: erajahresendzeitfeierflügelpuppenfigur
traduïda per “figura amb ales de la festa de finals d’any” que designava ingènuament a una figureta alada, —una mena d’angelet del pessebre cristià—.
Com sigui que les auto-ritats de la República Democràtica Alemanya no volien fer menció a la religió per allò de “l’opi del poble”, es van inventar aquella original paraula.
És un article de Josep M. Contijoch.