Durant tota la tarda es va vendre marxandatge de l’Assemblea i també 61 espluguins donaren la cara per la independència ( ja en som 136).
Tal i com s’havia anunciat abastament, el passat dissabte dia 17 a partir de les 7 de tarda, va tenir lloc als jardins dels Francolins de l’Espluga l’acte de presentació de l’Assemblea Nacional Catalana. Uns minuts abans el grup d’espluguins que hores d’ara són membres de ple dret de l’ANC es constituí formalment com a secció local de la mateixa, sota el nom de “L’Espluga per la Independència”.
A ¼ de 8 i davant un públic que vorejava les 200 persones, s’inicià l’acte que fou presentat per la convilatana Laia Torres, que explicà com s’havia arribat a la presentació de l’ANC a l’Espluga. Recordà les primeres preses de contacte, la presentació de l’Assemblea a Montblanc el 10 de març, així com l’articulació d’esforços a través de la secció comarcal “Conca de Barberà per la Independència”, que aquest darrers mesos ha anat fent cada divendres al vespre reunions als diversos pobles de la comarca per explicar el què de l’Assemblea, havent-se fet presentacions oficials a Senan, Pira i Solivella. Posà de relleu la conveniència de sumar gent al projecte de l’Assemblea, pel gust de treballar en un projecte que vol incloure tothom amb voluntat de pressionar la classe política i accelerar així el procés vers la independència. En aquest punt i després de rebre un merescut aplaudiment, passa a presentar el primer orador, l’escriptor Víctor Alexandre.
L’escriptor de Sant Cugat titulà la seva ponència “Catalunya al llindar de l’Estat propi”.
Començà dient que cap tema pot apassionar tant un poble com parlar de la seva llibertat, una llibertat que els catalans vam perdre fa 300 anys. Posà de manifest que el procés de la independència de Catalunya ja ha començat i no té camí de retorn. Tot i que a alguns els pot semblar que no avancem prou, contínuament passen coses que ens apropen a la meta desitjada. Posà com a exemple les consultes sobiranistes que s’iniciaren amb la d’Arenys i que van situar el tema de l’independència al mig del debat polític , la consecució del domini .cat a Internet que ens dona identitat a la xarxa, els recents no vull pagar, etc… Sentencià que quan estàs segur de tu mateix la gent t’obre camí, i que quan dubtes s’abranden sobre tu. Encara reblà: som febles perquè no sabem que som forts. Però no som febles, som forts, si bé no creiem prou en nosaltres mateixos.
Alexandre argumentà també que fa tants anys que no decidim sobre coses importants, que en part, hem perdut la capacitat de fer-ho lliurement. I d’altra banda acabem pensant que el poc que decidim no serveix de gran cosa tota vegada que Espanya – l’amo- es passa pel forro les nostres decisions, recordant com el darrer Estatut, referendat pel 90% del Parlament de Catalunya no va ser respectat a Madrid.
No eludí el ponent el tema de la por a les tensions que es poden produïr amb l’Estat espanyol en cas de trencar. Afirmà que efectivament hi haurà enfrontament, no armat està clar, però amb desplegament per part d’Espanya de diverses estratègies intimidadores i amb voluntat de desestabilitzar. No hem de tenir por i per damunt de tot quan es tracta de la teva llibertat s’ha de decidir si quedar-se submís per no incomodar l’amo o si plantar-se en defensa del que es teu.
I si el president de la Generalitat ha d’anar a la presó en defensa de la llibertat nacional doncs que hi vagi, hi estarà quatre dies per causa de la situació insostenible que es generarà.
Acabà dient que no hem d’esgotar-nos en la resolució de problemes que la independència resoldria per si sola: oficialitat del català a Europa, gestió dels propis recursos, immersió lingüística…….I treballar únicament en la direcció que ens porti a la llibertat en forma d’estat propi, el somni que tants i tants catalans han desitjat i que ara tenim més a prop que mai.
Seguidament prengué la paraula Pere Pugués del secretariat nacional de l’ANC. Manifestà que l’embrió de l’Assemblea cal buscar-lo en el moviment generat per les consultes sobiranistes començades a Arenys, que van servir per demostrar la maduració del sentiment independentista, a la base del qual s’hi ha de buscar la voluntat d’aconseguir més quotes de benestar i de llibertat per a tots els catalans. Confirmà que en els últims temps el sentiment de que ens cal la independència com a única eina per resoldre a plena satisfacció les nostres coses, s’ha generalitzat, si bé no amagà que queda molta feina per fer.
Es deixà clar també, que l’Assemblea no convida ningú a cap festa sinó a treballar en un projecte col·lectiu de construcció d’un nou estat; un projecte ambiciós que només s’aconseguirà si treballem plegats per allò que ens uneix. També posà de manifest les dificultats de tot tipus que Espanya anirà generant per fer inviable el nostre projecte, però assegurà tenir el convenciment que Europa, bressol de la democràcia, actuarà com a paraigües i no permetrà determinades provocacions.
Esbossà acte seguit el full de ruta que s’ha fixat l’Assemblea en aquest camí ver la independència. En primer lloc es preveu durant tot aquest estiu fer arribar el missatge de l’Estat propi per tots els pobles de Catalunya amb “En marxa per la independència” . Aquesta campanya hom preveu que acabi l’onze de setembre en una gran concentració nacional a Barcelona sota el lema “Volem ser el nou estat d’Europa” fent arribar al Parlament i al Govern l’ impuls de la riuada humana que ha d’omplir Barcelona en benefici de l’estat propi.
En paral·lel caldrà treballar per a l’obtenció de la majoria social que necessita el projecte de la nostra independència, incidint d’una manera especial en totes aquelles persones que, procedents d’altres punts de l’estat espanyol , puguin tenir més recels cap a l’ independentisme i fer-los veure que a ells per motius diversos, també econòmics, els convé la independència tant com a nosaltres L’objectiu de l’estat propi ha de ser un projecte de tots.
La última fase ha de consistir en una consulta en que tots els municipis de Catalunya facin una consulta sobre la independència el mateix dia i amb la mateixa pregunta per a tots. L’objectiu es aconseguir 2 milions i mig de vots i obligar a convocar eleccions per poder votar aquells partits que es presentin amb la proposta independentista en el seu programa.
Acabà oferint l’Assemblea com a eina transversal i unitaria al servei de la causa de la independència nacional de Catalunya.
L’acte continuà amb un tast de pa sucat… amb oli i sal, oli i sucre, vi i sucre, que va tenir molt bona acceptació.
Després la cantautora lleidatana Meritxell Gené oferí les seves cançons en un recital que fou seguit amb interés per part del públic, amb peces musicades de poetes de les terres de ponent i amb cançons de la pròpia cantautora que s’acompanyà d’una guitarra i al final d’un acordió diatònic.
Finalitzà l’acte amb un sopar per la independència als mateixos jardins que congregà vora noranta comensals.
ANC. Espluga de Francoli
