La hibernació en els animals.

La hibernació és un estat que la naturalesa atorga a certs animals salvatges perquè els ajudi a sobreviure els durs mesos d’hivern. És un mecanisme de defensa que tenen per a protegir-se de les extremes temperatures de l’hivern.

Durant els mesos càlids, aquestes espècies aprofiten per a incrementar el seu greix corporal per a tenir suficients reserves per la seva hibernació. Alguns, no obstant, es desperten de la letargia de manera puntual per a menjar. Quan arriba la primavera, aquests animals reprenen la seva temperatura corporal habitual i tornen a la vida normal, però sempre amb una forta pèrdua de pes. Si no fos per la hibernació, molts no sobreviurien al dur hivern.

Cap desatacar que la hibernació és només un tipus de procés natural en el qual l’activitat biològica de l’organisme se suspèn de manera temporal. Això rep el nom de dormició. Al llarg d’aquest cicle biològic els animals ni creixen, ni es desenvolupen ni realitzen cap activitat física. L’únic objectiu en aquest període és conservar tot tipus d’energia. No obstant, en aquest període influeix molt les condicions climàtiques i ambientals del medi ambient.

Són dues les espècies d’hibernació:

• Animals de sang freda: habitualment animals petits com a insectes, caragols, erugues o fins i tot peixos.

• Animals de sang calenta: entre els quals es troben mamífers, insectívors i alguns esquirols).

Animals que hibernen:

Granotes:

Deixen de respirar i el seu cor s’hi queda dormit per complet. De fet, es refreden tant que es formen cristalls de gel en la seva sang. Per hivernar es fiquen en troncs, caus o munts de fulles i romanen allí fins a l’estiu quan s’escalfen i comencen a respirar de nou.

Abelles i borinots:

No totes les abelles hibernen, en canvi per al borinot és part de la seva vida. Tots els mascles i les abelles obreres moren quan baixa la temperatura, deixant a la reina que trobi un lloc adequat per a esperar l’hivern. Quan les temperatures augmenten, la reina emergeix, construeix un niu i estableix una nova colònia.

Ocells:

Existeixen espècies d’ocells que entren en letargia per poc temps, però no es considera una veritable hibernació. No obstant això, hi ha una espècie que sí que la realitza: el chotacabras pachuca (Phalaenoptilus nuttallii), que habita a Amèrica del Nord.

Eriçons:

Hibernen durant setmanes o mesos, depenent del fred que faci, disminuint el seu ritme cardíac fins a un 90%, però poden despertar-se si fa massa fred.Són considerats com un dels pocs mamífers hibernadors. Aquests petits animals redueixen la seva temperatura corporal. Els eriçons hibernen durant els mesos d’octubre-novembre a març-abril.

Marmotes:

Quan ens preguntem quins animals hibernen, solem pensar en elles de manera automàtica (fins i tot el seu nom s’ha associat al somni profund) i és que poden hibernar durant vuit mesos. En aquest temps, redueixen la seva freqüència cardíaca a 3-4 batecs per minut.

Ratpenats:

La seva hibernació és reduïda i durant la nit quan les temperatures baixen o el menjar escasseja. Algunes espècies van un pas més enllà i hibernen durant tot l’hivern, però són aquelles que viuen en àrees on els insectes estan menys disponibles durant els mesos de fred. Comencen la letargia al voltant d’octubre i novembre, quan els insectes són espantats pel fred. El seu ritme cardíac es redueix a 10 batecs per minut, enfront dels 200-300 batecs normals. Encara que això pot semblar perillós, permet al ratpenat mantenir els seus nivells d’energia al 2% de les funcions vitals normals. En el moment de la hibernació, un ratpenat pot perdre la meitat del seu pes corporal.

Caragols:

Es retiren a les seves closques i segellen l’entrada amb moc per a mantenir la humitat i evitar que s’assequin. No sols fan això en climes freds, sinó que també clima càlid. El seu cos està compost principalment per aigua, per la qual cosa han de protegir-ho del fred. Solen buscar refugi en racons i esquerdes de les parets, els baixos de les pedres i sota la fullaraca. La majoria dels caragols hibernen en grup, romanent junts en els llocs preferits.

Tortugues:

No totes hibernen, depèn de l’espècie i la seva ubicació. Les tortugues de caixa són les més característiques sobre aquest tema, atès que poden hibernar entre tres i cinc mesos a l’any. Però no es queden sense oxigen, ja que ho absorbeixen a través de la pell. Caven un cau subterrani, redueixen la seva freqüència cardíaca a 5–10 batecs per minut i deixen de respirar per complet. Les tortugues són animals de sang freda, cosa que significa que no poden produir la seva pròpia calor corporal. Per això és fonamental que hibernin quan les temperatures comencen a baixar. Les tortugues de caixa hibernen durant uns quatre mesos. Curiosament, les tortugues d’aigua dolça ho fan en l’aigua, on les seves temperatures es mantenen estables i no baixen de zero.

Serps:

Algunes espècies de serps hibernen en grup ja que així poden mantenir-se calentes les unes a les altres.. Centenars o tal vegada fins i tot milers de serps s’uneixen en un cau per a hibernar. Es refugien en coves, esquerdes profundes en els vessants rocosos, els forats sota les arrels d’un arbre o dins d’un tronc podrit, així com en els graners. Curiosament, les serps dels climes tropicals, com les pitons i les boes, no hibernen en absolut.

Lèmurs nans de cua grossa

El lèmur nan és l’únic primat que hiberna durant molt de temps. Aquests animals es troben a Madagascar i poden hibernar fins a set mesos seguits. Tenen la facultat de barrejar períodes de reescalfament que tenen lloc cada 6-12 dies durant la hibernació. Abans de començar a hibernar, els lèmurs acumulen greix a la cua a força d’atipar-se de menjar durant l’estació humida.

Ossos:

L’os sol ser una de les espècies més conegudes pel públic. No obstant alguns especialistes posen en dubte si realment hibernen sinó més aviat tenen un estat que es denomina “somni hivernal” que es diferencia de la hibernació, quant la seva temperatura corporal descendeix tan sols uns pocs graus durant els períodes que es troben en les seves coves. [s’hauria d’investigar més a consciència].

Es una recopilació de Josep M.Contijcoh   febrer 2025