La denominació provè del llatí “carnem lleves “. es a dir “llevar la carn”. Es en aquest període que es realitza com a celebració gairebé tot estava permès en èpoques anteriors per ara s’ha moderat i ha acabat en mes “festa” que abusos pachocheros i disfresses. Els romans creien en una sèrie de deus que protegien diferents àmbits de la vida, entre ells figuraven Saturn 0 Bacus, als quals organitzaven en honor a ells una sèrie de festes desenfrenades i plenes d’excessos durant la primavera , que es entenia la època de la fertilitat. Durant el “carnem lleves” es feien grans banquets i balls, usant disfresses 0 mascares .

Carnaval de Montblanc
Amb l’arribada del cristianisme es va establir la Quaresma, un període de 40 dies caracteritzat per l’abstinència de la carn i el dejuni, (per motius mèdics) La tradició es permetia només durant aquests dies la critica social dirigida principalment a governants, nobles 0 fins i tot la moral religiosa; com ara aquesta tradició va seguir amb les carro-sses i els carnestoltes actuals.

Mosaic d’una excavació romana
El Carnaval modern
EI carnaval (o carnestoltes, nom habitual als Països Catalans), es una celebració que es basa el calendari lunar. Per tant es una festa mòbil que se celebra set setmanes després de la primera lluna plena passat el solstici d’hivern. Llavors, en el calendari hem de situar el carnaval a la primera lluna plena posterior l’equinocci de primavera. La tradició diu que comenci ‒endemà del Dijous Gras‒, i que acabi el dia del dimecres de Centra (el primer dia de la Quaresma).
Inicia el Carnaval el rei Carnestoltes, un personatge gruixut, dragador, bevedor i esbojarrat. convertint-se el carnaval en una festa popular de caràcter lúdic, multitudinari, de grans disfresses, d’ espectaculars carrosses, bullici espaterrant, i festa “pachanguera”
Seguint la gastronomia tradicional dels Països Catalans antigament eren marcada per
la sardina i l’arengada, no obstant avui en dia aquell dues peces nomes han quedat de
testimoniatge; avui s’associa al carnaval noves menges de caràcter gras i proteínic com: les coques de llardons, els propis llardons, els ous, 0 tambe la sardina i la crema catalana. i especials de carnaval són la botifarra d’ou.
Es tradició menjar botifarra d’ou i coca de llardons. Es fan celebracions a l’aire lliure on el plat principal es el pore i concursos de truites, carxofes i alls tendres.
En molts llocs de Catalunya es tradició el “Farcit de Carnaval”, un embotit fet amb
estomac de pore farcit de carn picada, ous, pa, panses, arròs, all, pebre i julivert.
L’últim dia de festa, Dimecres de Cendra, s’organitza a tot els pobles que celebren el
carnaval un seguici fúnebre i satíric d’enterrament del rei Carnestoltes i enterrament de la sardina, que posa fi al període de disbauxa i marca el començament de la Quaresma.
L’origen de l’enterrament de la sardina prové de l’antiga tradició de sortir als afores a
berenar l’últim dia de carnaval i fer aquest ritual per tancar el període de gresca. El fet
d’enterrar la sardina també te certes connotacions carnals, perquè era el darrer dia (dels durs) que es permetien practiques sexuals abans d’entrar en l’abstinència religiosa.
EI Carnaval de Rio de Janeiro es potser la més important. Dura una setmana. Es
caracteritza, igual que en moltes altres parts del món, per la permissivitat i la disbauxa. Hi participen mes de 10.000 “passistes” de 12 acreditades colles de ‘sambistes’ repartits en unes 100 carrosses. Nomes en aquests dies es llancen des de les carrosses: 150 tones de caramels i pastissos i 300.000 ramets de flors. Hi arriben uns 5 milions de turistes que aporten a les arques de la ciutat mes de mil milions d’euros.
Històricament, han destacat diferents carnavals arreu de Catalunya diferenciats per les seves particularitats, com els de Barcelona, Sitges i Tarragona, d’estil més brasiler, i els de Vilanova i la Geltrú, Torelló i Solsona i en moltes poblacions de Catalunya de cada dia si ni arreglen mes que es van convertint en tradicionals. No olvidar Montblanc …
FOTOGRAFIES DE CARNAVAL

Carnaval de Sitges

Carnaval de Santa Cruz de Tenerife

Carnaval de Venècia

Carnaval de Rio de Janeiro














