Aquest es el tercer article sobre les tombes dels famosos. A diferencies dels altres, en aquest oferim els epitafis que celebritats difunts deixaren a les seves tombes. Passin-s’ho bé, observant que hi hagut persones que han fet humor fins i tot desprès de la seva mort.
Johann Sebastian Bach
Un dels epitafis atribuïts a la tomba del compositor alemany Johann Sebastian Bach (1685-1750) és: “Des d’aquí no se m’ocorre cap fugida”. Bach, reconegut com el geni del Barroc musical, va morir als 65 anys per una apoplexia.
Groucho Marx
“Perdonin que no m’aixequi” és el famós epitafi atribuït a l’actor i humorista ianqui Groucho Marx; no obstant, aquesta divisa no figura en la làpida del cementiri de Los Angeles. Marx no disposa d’un tomba sinó un nínxol i allí només s’hi veuen una placa bronze amb les paraules “Groucho Marx 1890-1977” i l’estrella de David.
Molière
Jean-Baptiste Poquelin, més conegut com a Molière, fou un dramaturg i actor francès. Considerat com el mestre de la Comédie Française. Amb molt d’humor podem llegir “Aquí jeu Molière el rei dels actors. En aquests moments fa de mort i de veritat que ho fa bé”. El dramaturg francès Molière ens va deixar grans obres de la literatura universal com ‘Tartuf’ o ‘El misantrop’. Aquest geni de la comèdia francesa va voler fer honor al seu caràcter també en la seva pròpia làpida.
Mel Blanc
L’actor de doblatge que donava veu a Porky, el porc de Looney Tunes, ens va dir adéu amb el seu “That’s all folks” (“Això és tot amics”). El famós doblador va fer la veu d’aproximadament 400 personatges animats, entre ells Bugs Bunny, l’Ànec Lucas, Piolín o Pau Mármol.
Emily Dickinson
“Called back” “Em criden”. Així de concisa va voler que fora l’última línia de la seva vida. Com a curiositat, la poeta estatunidenca Emily Dickinson rares vegades va sortir de casa i també va tenir molt pocs amics. Pel que sembla, li aclaparava l’exterior.
Cantinflas
L’actor i comediant mexicà Mario Moreno “Cantinflas”, també ens va deixar un epitafi amb molt d’humor, diu: “Sembla que s’ha anat, però no és cert”.
Enrique Jardiel Poncela
L’escriptor i dramaturg espanyol es va mostrar la mar de pràctic en el seu epitafi: “Si voleu els majors elogis, moriu-vos”. Jardiel Poncela va morir el 18 de febrer de 1952 als 50 anys
Juan Ramón Jiménez
El poeta espanyol, guanyador del Premi Nobel de Literatura en 1956, Juan Ramón Jiménez, no hauria pogut acomiadar-se d’una altra forma que no fos mitjançant poesia: “I quan me’n vagi quedaran els ocells cantant…”. Jiménez va morir a Puerto Rico el 29 de maig de 1958 als 76 anys d’edat; només dos anys després de la mort de la seva esposa, la també escriptora, Zenobia Camprubí. Les dues tombes són en el cementiri Moguer.
Frank Sinatra
‘La Veu’, va ser enterrat amb una ampolla de whisky i un paquet de cigarrets. En la seva làpida pot llegir-se: “El millor està per venir”
Oscar Wilde
Quan va morir el 30 de novembre de 1900, als 46 anys d’edat, estava desolat i en la més absoluta de les fallides morals. Els pocs amics que tenia només van poder oferir-li un enterrament de sisena classe en Bagneux, als afores de la ciutat. Nou anys després. Una amiga de Wilde, va oferir de manera anònima 2.000 lliures per a erigir un monument. Fou Esculpit en un bloc de pedra de 20 tones. És una figura alada inspirada en el seu poema «L’Esfinx». A la dècada de 1990, algú va decidir fer un petó a la tomba i deixar la marca dels llavis, i des de llavors ha estat costum de les seves admiradores besar la seva tomba després de pintar-se els llavis. La tomba s’ha acabat convertint en un monument amb centenars de petons, a més de missatges deixats pels seus admiradors.
Miguel Mihura
Nascut a Madrid, en 1905, aquí va morir, en 1977. És un dels més destacats autors teatrals espanyols del segle XX. Els seus començaments literaris i artístics van ser com a articulista, dibuixant, i humorista amb col·laboracions en diversos diaris i revistes: La Veu, El Sol, Bon Humor, i altres.
Embadocat buscant làpides amb epitafis, de cop i volta n’han sortit unes que tot i no saber de qui són, la seva expressivitat mereix portar-les aqui.
