El motí de les Quintes (en català: Avalot de quintos) va tenir lloc a Barcelona l’any 1773 iniciant-se al publicar-se una nova Real Ordenança a l’any 1770 del rei Carles III per a reclutar obligatòriament, per sorteig, a un nombre determinat de mossos durant el segle XVIII.
Ja en 1743 s’havia produït bon un rebombori a Cervera (Lleida) amb motiu de la recluta d’una quinta pel sistema de reclutament que contravenia el tradicional establert en l’antic sistema català. Els revoltats proposaven com alternativa reclutar voluntaris que serien pagats amb els recursos aportats pels pobles.
En 1770 el rei Carles III havia establer com a forma de reclutament generalitzat el sistema de les quintes que obligava a un servei d’entre sis i vuit anys, segons l’edat dels reclutats, amb quatre mesos de permís anual per a participar en les labors del camp. L’ordre va provocar una reacció immediata adversa a Catalunya. Representants dels dotze corregiments de Catalunya (no els corregidors, que eren funcionaris castellans) es van reunir a Barcelona, constituïts en una autoproclamada «Diputació de Catalunya» (que evocava la Diputació del General de Catalunya o La Generalitat abolida pel Decret de Nova Planta). El 13 de febrer de 1773 van dirigir una representació al rei en la qual exposaven els greus prejudicis que la sistema de quintes causaria a l’economia catalana, que tants ingressos precisament estava proporcionant a la Hisenda real, per tant els Corregiments proposaven cobrir la demanda de 2400 homes per a aquell any seguint el sistema tradicional del Principat.
La petició va ser rebutjada el 28 de febrer, la qual cosa va generar un clima de malestar que va desembocar, el 4 de maig, en «el gran esvalot dels joves solters, refusant violentament els volguessin allistar i quintar, des de l’edat de setze anys fi a trenta-sis» tal com el va recollir en el seu diari el baró de Maldá, testimoni històric dels fets. Moltíssims joves es reuniren de bon matí al mig de la ciutat, tement que no trobessin els portals de la ciutat oberts i altres, havent-los ja trobats tancats, es van anar a peu a la Seu armats amb bastons i garrots de fusta. Entrats en la Seu, plens d’ira van demanar al monjo de la porteria la clau per a pujar furiosos al campanar per campanes per tocar-les a rebat; fet que van aconseguir no va poder detenir el monjos a tanta faramalla de nois. Aleshores penjant-se de les cordes de les campanes, les fent-les voltar a gran estrèpit.
Després del toc a sometent es van produir enfrontaments entre revoltats i militars que es van saldar amb set morts i més de cinquanta ferits, una part dels quals moririen a l’hospital. El capità general, màxima autoritat de Catalunya després de la Nova Planta, va demanar reforços, però la situació només es va pacificar gràcies a la intervenció dels gremis que en una negociació secreta van aconseguir una solució de compromís: es contractarien voluntaris pagats, però s’inscriurien mitjançant un sorteig de quintes falsejat, amb lo qual es complirien (aparentment) les ordres del rei.
El protagonisme dels gremis, assumint de fet la funció que abans de la Nova Planta tenien als ajuntaments, va alarmar al Consell de Castella, que va creure que estaven intentant reconstruir un organisme representatiu amb la pretensió de «reduir al pacte amb el model de contribuir en el Servei Militar per erigir en canvi un cos intermedi desconegut fins aleshores. El Consell de Castella va ordenar que els gremis no tornessin a intervenir en els assumptes públics, denunciant alhora «l’orgullós esperit que reviu i domina en el cor dels catalans per a restituir-se a la llibertat dels antics furs» i mostrant la seva alarma davant el fet que «el clergat, la noblesa i el poble de Catalunya pensen de la mateixa manera» en relació a aquestes qüestions.
El bisbe Josep Climent va intercedir pels presos i els amotinats davant el fiscal del Consell de Castella, Pedro Rodríguez Campomanes, i això li va costar ni menys ni més que renunciar a l’obispat a l’any 1775.
Vet ací un altre enfrontament poc conegut., però real i una vegada més imposat.
Es una recopilació de Josep M.Contijcoh 
