Fent un treball sobre la moneda pesseta creada per un ministre d’hisenda català, se’ns acudí de saber quans ministres catalans haurien tingut els governs espanyols, concretant-nos principalment en el segles XX i XXI i destacant-ne alguns del XIX, pel seu particular relleu polític.
N’hem trobat la filera de 54. No els inclourem tots en aquest article, ja que alguns com per exemple, el general Fidel Dávila Arrondo, nasqueren a Catalunya de manera fortuïta , i de condició familiar fill militar, nascut accidentalment a Catalunya. Altres tampoc els hem inclòs per la seva poca rellevància política, es a dir que són pràcticament desconeguts. De totes maners si algú està interessat en tenir la llista amb molt de gust la facilitaríem complerta.
^
Laureà Figuerola Ballester.- (nascut a Calaf, [Anoia], el 1816 i mort a Madrid el 1903), fou economista, catedràtic i polític català. Conegut pel seu tarannà liberal, als 19 anys es donà a conèixer per les seves idees liberals, figurant a la Junta Revolucionària de Barcelona. Fou ministre d’Hisenda del govern del sexenni liberal del general Serrano, fins i tot participà en el segon govern del rei Amadeu I. Amic del general Prim, essent president del Senat s’oposà a la restauració de la monarquia borbònica. Fou el creador de la pesseta, unitat monetària que substituí les resta de múltiples monedes que circulaven per la Península i l’imperi colonial.
Jaume Aiguader Miró (Reus el 1882- Mèxic el 1943). Polític i metge. Dirigent de la Unió Socialista de Catalunya i de l’Esquerra Republicana de Catalunya. Fou ministre sense cartera del govern de Largo Caballero i del Treball en el govern de Juan Negrín
Anna María Birulés Bertrán (Girona, 1954) afiliada al partit Popular és política i directiva empresarial que va exercir de ministra de Ciència i Tecnologia durant el segon govern de José María Aznar.
Josep Borrell Fontelles (Pobla de Segur 1947) membre del PSOE . Enginyer aeronàutic i economista En el govern de Felipe González fou secretari d’Estat d’Hisenda exercint també de ministre de Foment i Transports. El 1998 fou elegit per la militància del PSOE per ocupar el càrrec a la presidència del govern de l’Estat per mes de 121.000 vots sobre el seu oponent Joaquin Almunia, però una maniobra interna de González el va apartar d’aquella presumpta presidència. Després d’un temps retirat de la primera línia política, el 2018, va ser nomenat ministre d’Assumptes Exteriors per Pedro Sánchez i des 2019 ocupa els càrrecs Ministre d’Assumptes Exteriors i vicepresident de la Comissió Europea, en l’executiu Europeu de Ursula von der Leyen.
Jaume Carner Romeua (El Vendrell, 1867 – Barcelona el 1934) . Banquer i advocat .procedent de les files del catalanisme. Va ser diverses vegades diputat en Corts i ministre d’Hisenda durant el període inicial de la Segona República Espanyola, presidida pel president Niceto Alcalà Zamora.
Carme María Chacón Piqueras (Esplugas de Llobregat, 1971-Madrid, 2017). Advocada i professora universitària. Afiliada al PSC des de 1994. Ministra de l’Habitatge i de Defensa del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero (va ser la primera dona a ostentar el càrrec de ministra a Espanya). A l’abril de 2017 va ser trobada morta en el seu domicili de Madrid als 46 anys a causa d’una cardiopatia congènita.
Joan Clos Matheu (Parets, Barcelona, 1949) és un polític espanyol del PSC. Va ser alcalde de Barcelona i Ministre d’Indústria, de Comerç i de Turisme . Posteriorment va ser Ambaixador d’Espanya a Turquia i l’Azerbaidjani l’any 2010 i Director Executiu del Programa de Nacions Unides per als Assentaments Humans (ONU-HÀBITAT).
Lluís Companys i Jover (Tarrós, 1882; Barcelona, 1940) va ser polític i advocat d’ideologia catalanista i republicana, líder d’Esquerra Republicana de Catalunya, ministre de Marina d’Espanya en 1933 i President de la Generalitat durant la guerra civil, fou afusellat el 1940 pels nacionalistes espanyols
Marcel·lí Domingo Sanjuán (Tarragona, 1841 – Tolosa (França) , 1939). Va ser mestre, periodista i polític, ocupà càrrecs diversos durant els governs de la Segona República: Ministre d’Agricultura, Ministre d’Indústria i Comerç, Ministre d’Instrucció Pública i Belles Arts
Enric Fontana Codina (Reus, 1921 – Madrid, 1989) va ser un empresari i advocat. Va ser Ministre de Comerç i altres càrrecs durant el franquisme.
Joan García Oliver (Reus, 1901 – Mèxic, 1980). Milità en el anarquisme al costat de Buenaventura Durruti. Se li adjudiquen diversos assassinats, fins i tot l’intent d’assassinat del rei Alfons XIII. Durant la Guerra Civil Espanyola, va ser ministre de Justícia durant la presidència de Francisco Largo Caballero.
Júlia García-Valdecasas Salgado (Barcelona, 1944 y 2009). Fou farmacèutica i auditora política i Ministra de Administracions Públiques durant el Govern de Jose M, Aznar . Estava casada amb Xavier Añoveros i Trias de Bes. Patí la malaltia de Parkingson i mori víctima d’una malaltia degenerativa atròfia multisistema.
Enric García-Ramal Cerralbo (Barcelona, 1914 – Madrid, 1987). Enginyer industrial. Va ser polític i empresari durant el govern de Franco va ocupar diversos càrrecs. Va ser Ministre de Relacions Sindicals (un ministeri de nova creació)
Antoni Goicoechea Cosculluela (Barcelona, 1876-Madrid, 1953) va ser advocat i polític diputat, senador i ministre durant el regnat d’Alfons XIII vinculat a la facció maurista, i cap del partit de la dreta monàrquica “Renovació Espanyola” en els anys de la Segona República. Va exercir la cartera de Governació en un govern d’Antonio Maura,
Pere Gual Villalbí (Tarragona, 1885-Barcelona, 1968), va ser economista i polític. Va militar a la Lliga Regionalista del partit de Francesc Cambó. Durant la dictadura de Primo de Rivera va ser secretari de la patronal catalana Foment del Treball Nacional i ministre sense cartera en temps de Franco. sent un dels promotors del Pla d’Estabilització de 1957-1959.
Miquel Iceta i Llorens (Barcelona, 1960), ha estat ministre de Cultura i Esport del Govern des de 2021. Amb anterioritat, va ser ministre de Política Territorial i Funció Pública. Actualment és president del Partit dels Socialistes de Catalunya. Des de juliol és o ha estat de 2022 és secretari de Memòria Democràtica i Laïcisme del PSOE.
Salvador Illa Roca (La Roca del Vallés, 1966). Socialista fou ministre de Sanitat l’any 2020 i actual cap de l’oposició de Catalunya i diputat al Parlament de Catalunya per Barcelona. A l’àmbit autonòmic va exercir com a director general en el Departament de Justícia de Catalunya.
Landelí Lavilla Alsina (Lleida, 1934-Madrid 2020): Jurista i polític en actiu. Als 27 anys va ser nomenat secretari general de Banc Espanyol de Crèdit. Durant la Transició espanyola. va ser ministre de Justícia durant els governs d’Adolfo Suárez.
Ernest Lluch Martín (Vilasar de Mar, 1937-Barcelona, 2000). Doctor en Ciències Econòmiques va ser polític del PSC. Ministre de Sanitat i Consum entre 1982 en el govern de Felipe González Fou assassinat per la ETA als 63 anys , tot i estant retirat de la vida política.
Laureà López Rodó (Barcelona, 1920 – Madrid, 2000). Doctor en Dret, va ser polític, jurista, catedràtic, advocat i comissari del Pla de Desenvolupament i ministre d’Afers Exteriors durant el temps de Franco. Membre de l’Opus Dei, és considerat com un dels principals propulsors de la política econòmica de desenvolupament dels anys seixanta a España
Cruz Martínez Esteruelas (l’Hospitalet de Llobregat, 1932-Madrid, 2000) va ser polític i advocat ministre d’Educació, ministre d’Educació i Ciència en el 14è Govern de la dictadura fins a l’11 de desembre de 1975. En el Ministeri d’Educació va impulsar l’examen de selectivitat.
Frederic Mayor Zaragoza (Barcelona, 1934) és farmacèutic, professor, poeta, polític i alt funcionari internacional. Va ser director general de la Unesco i Ministre de Educació i Ciència. en el govern del govern de Leopoldo Calvo Sotelo. Exercità altres càrrecs rellevants a la administració.
Josep Moix Regàs (Sabadell, 1898 – Praga, 1973). Teixidor d’ofici va ser polític comunista espanyol, que va arribar a ser ministre de treball de la Segona República i secretari general del PSUC el 1956.
Joan Moles Ormella (Barcelona, 1871 – Ciutat de Mèxic, 1945) va ser un advocat i polític d’ideologia republicana. Durant la Segona República va ocupar diversos llocs a l’administració , Alt comissari d’Espanya al Marroc i ministre de la Governació. Al final de la guerra civil es va exiliar a Mèxic.
Dolors Montserrat Montserrat (San Sadurní de Noya, 1973), és advocada i política espanyola del Partit Popular, diputada en el Parlament Europeu el 2019. Va ser ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat del govern de Mariano Rajoy
Lluis Nicolau d’Olwer (Barcelona, 1888-Ciutat de Mèxic, 1961) Estudià Filosofia i Lletres. va ser un polític catalanista i republicà , historiador, catedràtic i escriptor d’ideologia. Ministre d’Economia el 1931 amb la República Espanyola i Director del Banc d’Espanya
Carles Pi i Sunyer, (Barcelona, 1888–Caracas, Veneçuela, 1971) va ser enginyer industrial i polític. Alcalde de Barcelona i ministre de Treball del govern republicà de l’any 1931
Josep Piqué Camps Villanueva i Geltrú 1955, Va estudiar Ciències econòmiques i empresarials, i Dret. Va ser professor de la Universitat de Barcelona . A la seva joventut va militar al (PSUC), i també a la ideologia comunista, d’extrema esquerra, “Bandera Vermella”. Desprès traspassà al partit Popular i en el govern d’Aznar exercí de Ministre d’Indústria, Ministre d’Afers exteriors i Ministre de Ciència i Tecnologia. Apart, va arribar a president del Partit Popular de Catalunya (PPC). Realment versàtil el citat Sr.
Eduard Punset Casals (nasqué i mori a Barcelona, 1936 i 2019) va ser escriptor, polític, divulgador científic, presentador televisiu i economista. Durant la Transició sent del PSUC va ocupar càrrecs a la Generalitat de Catalunya i el Govern d’Espanya. Va ser ministre de Relacions de la Comunitat Europea en el govern Suárez. Va ser premiat amb la “Gran Cruz de l’Orden de Carles III” i la Creu de Sant Jordi. Altre versàtil
Narcís Serra Serra (Barcelona, 30 de maig de 1943) economista i membre fundador del modern Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), alcalde de Barcelona i ministre de Defensa amb el govern de Felipe González Va arribar a exercir la vicepresidència del Govern espanyol.
Jordi Solé Tura Durant la seva joventut va militar en el Front d’Alliberament Popular i a “Bandera Vermella” de l’Organització Comunista d’Espanya. Durant la Transició espanyola fou un dels dirigents del PSUC. Va ser un dels set ponents de la Constitució Espanyola de 1978. Més tard va abandonar el PSUC per ingressar al PSC-PSOE. En 1985 Va exercir el càrrec de ministre de Cultura en el tercer gabinet de Felipe González.
Joan Subirats Humet (Barcelona, 1951), ha estat Doctor en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona, catedràtic i polític. Ha estat ministre d’Universitats d’Espanya des de 2021 en el govern de Pedro Sánchez i especialista en temes de governar, gestió pública i anàlisis de polítiques públiques. En les eleccions municipals de 2019 va ser el número dos de la llista de Barcelona per Comú.
Joan Ventosa Calvell (Barcelona, 1879 – Lausana, 1959) advocat, economista i polític. Va ser ministre d’Hisenda (dues vegades) durant el regnat d’Alfons XIII. També una de les figures més rellevants del regionalisme polític català en ser fundador de la Lliga Regionalista, de Cambó. Durant la Guerra Civil i la dictadura de Franco, va participar a la política del règim.
Es una recopilació de Josep M.Contijcoh 
