L’Antàrtica

L’Antàrtica

L’Antàrtica o ‘Continent Antàrtic’ (de l’adjectiu llatí antarcticus, (oposat a l’Àrtic’), és el continent més austral de la Terra. Està situada completament en l’hemisferi sud, gairebé al sud del cercle polar antàrtic hi està envoltat pe dit oceà Antàrtic. Conté el pol sud geogràfic, per la qual aquell Continent és també conegut com el Pol sud.

Té una extensió de 14.000 000 km², per tant és el quart continent en extensió de la Terra. En comparació amb Oceania, l’Antàrtica és gairebé dues vegades més gran i respecte a Europa el supera en 3.500.000 Km^2.

Al voltant del 98% de l’Antàrtica està coberta de gel, amb una mitjana de 1,9 km de gruix que s’estén a tot el continent, excepte als més prop del Pol Sud

A l’any 2019 l’explorador Victor Vescovo va descobrir la denominada Fossa de l’Antàrtica (una de les cinc fosses del món), fins el moment el punt més profund de l’oceà Antàrtic. La zona té una profunditat de 7.437 metres, que seria com per posar-hi 17 gratacels un damunt de l’altre. Els investigadors han publicat el mapa més detallat del gèlid Oceà Austral de l’Antàrtica (ve adjunt).

Victor Vescovo, fou el líder de l’Expedició ‘Cinc Profunditats’ a cartografiar els punts més profunds dels cinc oceans del món. Vescovo va pilotar personalment un submergible anomenat “Limiting Factor” atalaiant un canó submarí que s’estén a prop de 965 quilòmetres de fons marí entre Amèrica del Sud i l’Antàrtica. Aquella trinxera creua el paral·lel 60 sud, o sigui, 60 graus al sud de l’equador.

En un nou estudi, publicat a la revista Nature obre una nova versió, en què, un equip internacional d’investigadors va incloure la Fossa en un nou mapa de les muntanyes, canons i altiplans submarins de l’Oceà Antàrtic.

El mapa de l’Oceà Antàrtic mostra els punts de tots els accidents geogràfics del continent.

MAPA DETALLAT DEL CONTINENT ANTÀRTICA

Depenent de l’estació, les temperatures màximes diàries mitjanes del Continent oscil·len entre els -15 i 1º graus. En els mesos més freds, la temperatura baixa a la nit a -23 °C en mitjana mensual.

Estat polític

L’Antàrtica va romandre inhòspita fins el segle XIX, quan van començar a produir-se expedicions per a explorar-la.

No és un país independent ni tan sols autònom.El Tractat Antàrtic de 1959 va determinar que l’Antàrtica no pertanyeria a cap país ni a ningú (encara que hi hagin reclamacions territorials sobre ella). Per tant, no té ni amo ni cap frontera. En termes generals, el seu estat consisteix en un grup d’institucions de recerca de diversos països.

Oficialment el cens era de 2 habitants fins fa uns anys, La «població» estable, −però no sempre els mateixes persones−, se situa entre 1.000 i 5.000 persones, depenent de l’època del’any. Allí no hi ha habitants fixos, tan sols missions científiques, més o menys, permanents. Esnecessita ser científic per entrar en alguna de les bases de l’Antàrtica amb finalitats d’estudi.

La majoria dels vaixells científics tenen base en Ushuaia (l’Argentina), per tant l’Antàrtica està inclosa a la llista de països del Servei Meteorològic per a assignar les estacions de mesurament d’allí el que finalment portà al fet que les masses de gel es convertissin en un sol “país”.

Respecte a la fauna de l’Antàrtica habiten més de 40 espècies d’ocells, el que es pot amb vida espectacular. Mentre el Pol Nord és la llar de l’Os Polar A l’Antàrtic, a més d’ocells i múltiples espècies de pingüins inclosos, també hi ha balenes, foques, elefants marins i també s’hi poden trobar guineus polars, caribús, mussols, guineus moscades i balenes

Sobre les seves riqueses natural es tenen estimacions de que sota els gels antàrtics hi podrien haver entre 50 i 200 billones de barrils de petroli, −ull viu, veure com se explotaran−, xifra que iguala a la extracció total de petroli en els Estats Units durant tota la seva historia.

Quant al turisme, actualment, l’Antàrtica rep uns 40.000 visitants a l’any, agafant uncreuer i arribar a l’Antàrtica formant una expedició. Normalment els vaixells surten des d’Ushuaia (Argentina) o Punta Arenas (Xile). El seu preu sol rondar entre uns 4.800 a 11.400 euros aproximadament per persona en estància d’una o dues setmanes. Com es pot apreciar noés una opció barata.

Vers la colonització, un total, 55 països de tot el món han mostrat al llarg dels anys el seu interès en assentar-se per a dur a terme recerques científiques, dels quals tan sols 29 hi tenen presència permanent en el Continent hi tenen aquestes Bases: set l’Argentina;cinc Xile i Rússia; tres els Estats Units i Austràlia; dues Alemanya, Xina, Corea del Sud, l’Índia i Gran Bretanya; una, Brasil, França, Itàlia, Japó, Nova Zelanda, Noruega, Polònia, Sud-Africa, Ucraïna i l’Uruguai.

Espanya hi té dues bases estivals situades a les illes Shetland del Sud. La base “ Joan Carles I (des de 1988), situada a l’illa Livingston i la base “Gabriel de Castella” a l’illa Decepció. També té un campament temporal, anomenat “ Byers” (present des de 2001), a la península de l’illa Livingston. Compta també amb el suport logístic de tres vaixells hi s’estan construint altres dissenyats només per a tal efecte.

En totes aquestes bases, els països hi realitzen nombrosos i valuosos estudis científics, tant biològics, com geològics, climatològics i, més.

I ARA UNES FOTOGRAFIES PER A ILUSTRAR LA VIDA DE L’ANTÀRTICA.