A principis del segle XX, la cocaïna no és considerava una substància additiva perillosa, sinó una medicina. Va ser utilitzada com a analgèsic i anestèsic, i també per a millorar la salut i la vitalitat. La cocaïna va gaudir de tal de popularitat fins del segle XIX i començaments del segle XX que se li van connotar els seus efectes nocius.
Els primers vestigis de la cocaïna és trobaren poc després del descobriment d’Amèrica quan els conqueridors van observar que els indígenes de l’actual Colòmbia i Perú mastegaven fulles d’una planta que anomenaven Coca. Els europeus van adoptar el costum, al comprovar que la coca servia per a evitar l’esgotament i proporcionar agilitat al mastegar-la costum acceptada fins els finals del segle XIX , quan els científics es van adonar del que realment era la coca quan van extreure cocaïna pura de la planta en forma d’una substància cristal·lina blanca que era moltíssima més poderosa que mastegar les fulles de la planta.
En un principi, ignorant els avatars finals de la cocaïna fou recolzada fins i tot per figures prominents, com el propi Sigmund Freud. No obstant, aviat és van notar que els casos d’addicció devastadora eren el factor de la disminució dels anys de vida i aleshores la droga va començar a rebutjar per a ser finalment il·legalitzada a l’any 1914.
La cocaïna pura extreta originalment de l’arbust de la coca és del gènere Erythroxylum . La seva formula química es C17H21NO4. La preparació de la pasta de cocaïna al clorhidrat, es fa amb l’alcalinització de la fulla de coca, assecada, tractada amb diversos components químics. La pura cocaïna, finalment va ser processada a l’any 1859 pel químic alemany Albert Niemann. Avui la és una droga classificada a la Llista Schedule II de la “Llei sobre Substàncies Controlades”, el que significa que es considera greu perjudici per al ser humà. Després de la marihuana, la cocaïna és la droga més consumida a nivell mundial ja que es calcula que entre 18 i 22 milions de persones van utilitzar aquesta nociva substància l’any 2014.
La cocaïna usualment es ven al carrer en forma d’una pols blanca, fina i cristal·lina que es coneix en català amb els seus hiperònims “coca”, “neu”, “dama blanca” o “talc”. Els traficants generalment barregen la cocaïna amb altres substàncies inerts, com ara la maizena, el talc o el sucre per fer-la córrer d’amagatotis.
La majoria de les persones, el consum de cocaïna la realitzen d’acord amb un patró compulsiu administrant-se la droga cada 10-30 minuts fins a esgotar la quantitat disponible. A causa d’aquest patró compulsiu, la quantitat de droga consumida va augmentant conforme s’afirma la dependència.
La dependència a la llarga produeix depressió, insomni, irritabilitat, ansietat i hiperfàgia. A l’actualitat, al nostre país el consum d’aquesta droga segueix associat a usuaris d’ambients de classe mitjana i alta amb una posició social consolidada, però també s’ha estès a altres col·lectius cada vegada més joves. Per tant ja no es pot dir que la seva difusió es relacioni amb altres mitjans socials com pobresa, el fracàs escolar, la precarietat laboral o la falta d’oportunitats.
La imatge que li donen els traficants és d’una droga poc perillosa i que pot consumir-se sense problemes sota control. No obstant les conseqüències com se sap són funestes ja que en la majoria de casos porta fins a la mort al consumidor.
Les maneres de consum segueixen aquest procediment : El clorhidrat es dissol amb facilitat en aigua, per la qual cosa és apte per a la seva administració intravenosa. Al nostre país aquesta és una de les formes de consum més utilitzada, juntament amb l’administració per via internasal (esnifada), també es consumeix fumada (crack). La cocaïna com a base lliure química té la propietat de fondre’s als 98 °C i aconseguir un punt d’ebullició als 250 °C, la qual cosa la fa apta per a ser fumada en cigarrets polvoritzada i barrejada amb tabac o marihuana, o inhalada en recipients escalfats. Es definitiva, que tenim tants mitjans d’absorbir-la fa que sigui tan expandida. Aquestes formes de consum possibiliten una entrada de la droga molt ràpida al cervell lo qual fa que aconsegueixi concentracions elevades en el teixit nerviós en molt poc temps.
L’inicií dels efectes extenuants de la cocaïna en donen entre 5 segons i 30 minuts i perduren de 5 a 90 minuts. Això fa que els consumidors per vies intravenosa o fumada s’administrin diverses dosis per a aconseguir una intensa i més duradora eufòria. Administrada per via intravenosa, la concentració de cocaïna en el cervell és de 10 a 20 vegades major que en el plasma.
Un dels aspectes més difícils del tractament de les addiccions a drogues és el problema de les recaigudes. L’intens desig per tornar a sentir els efectes d’aquesta droga i el consum compulsiu de la mateixa són dues importants característiques de les recaigudes ja que hi ha una gran probabilitat que es produeixi la després d’haver passat un llarg període sense que hi hagi hagut consum.
[row]
[col col=5][/col]
[col col=4]
[/col]
[/row]
Els seus efectes farmacològics donen lloc a altres patologies associades en especial al sistema nerviós, però també en altres repercussions com en cas dels teixits corporals i, especialment el sistema cardiovascular ja que és la causa més comuna de mort sobtada per l’infart agut de miocardi. En concret, s’ha demostrat que els consumidors de cocaïna tenen un risc set vegades major que els no consumidors.
El sistema respiratori en tots els cassos es veu molt afectat pel consum de cocaïna a través de les vies internasal així un augment de quadres asmàtics i aparició de hemorràgies pulmonars.
Respecte l’aparell digestiu els seus afectes són trastorns més comuns com les nàusees, vòmits, diarrees i, úlceres gastroduodenals amb hemorràgia i perforació.
Quant al sistema visual es produeix afectació als ulls, els quals manifesten midriasis (dilatació de la pupila de l’ull, en perjudici de la visió), així l’aparició de galactorrea en homes i dones embarassades; respecte les dones embarassades la cocaïna augmenta la probabilitat d’avortaments espontanis, així com l’increment de despreniments placentaris i la toxicitat cardiovascular i no diguem la depressió.
Així que cura amb la cocaïna: Es tan fàcil de cauri-hi com difícil de sortir-ne.
Es un article de Josep M.Contijcoh