Aquest article va dedicat a totes les fèmines del món: a les nenes, a les donzelles, passant per les senyores i acabant amb les velletes; totes s’ho mereixen; totes són maques. La flor i la dona haurien de quedar per sempre en simbiosi; les dues han estat creades per arribar a l’horitzó de la vida; ja ho cantà aquell sonet enlairat del folklore sud-americà: “Comando tu naciste , naciron todas las flores”.

Les flors que oferim avui són al nostre parer les més boniques de l’espècie. N’hi ha de tota mena dins l’espectre floral ; diuen que són 400.000 els tipus de varietats, que van de les exòtiques a les corrents, passa igual com amb les dames, de les exòtiques a les comuns, però totes filles de la Creació.

Conèixer el significat de cada flor és essencial si es desitja transmetre un missatge florejat (mai millor dit) per mitjà d’aquesta meravella de la naturalesa. Les flors acompanyen tots els aspectes de la vida femenina. Hi ha flors per a cada moment de la vida, amb els seus colors i els seus perfums són presents a tot esdeveniment femení ja que són font de plaer i alegria i a més transmetran serenitat i bellesa.

De l’ampli ventall de l’aspectre floral hem escollit les que ens han semblat les més exòtiques.

Les Roses

Les roses es donen pràcticament arreu els climes temperats. Hi ha tres tipus de roses: de matoll, arbustos i trepadores, però el nombre d’espècies ronda les cent. Existeix un gran nombre de classes de roses diferents i els seus colors són realment variables, podent ser des de blanques fins a vermelles passant per taronja, groc i rosa. Existeixen també algunes varietats exòtiques a l’esclatar en morat o en tons verds, últimament els botànics de jardineria n’han tret una fins i tot de color negre. Les roses vermelles són el símbol universal de l’amor i les blanques de la innocència i la castedat . Els conreadors de roses del segle XX es van centrar en la grandària i el color, per a produir flors grans i atractives, encara que amb poca o gens d’aroma. Les roses silvestres, en canvi, que alguns els diuen «passades de moda», per contra, tenen una fragància dolça i forta.

De les elegants i règies, la rosa és la flor per excel·lència, la més conreada i regalada a tot el món. Tenen diferents significats depenent del color. Tothom sap que la rosa vermella és el símbol d’amor i la blanca, de la innocència i la castedat, la rosa taronja de la felicitat i admiració. La roses no tant sols tenen significat en el color, sinó també a la quantitat. Una sola rosa significa “estar enamorat”, una dotzena “el desig de romandre junts per sempre”. Si es té alguna cosa a perdonar o demanar disculpes, divuit roses són el número decretat, vint-i-cinc s’utilitzen per a felicitar i tres dotzenes indiquen un “perdut” en l’amor.

Gira-sols

Els gira-sols, una bonica planta originària d’Amèrica del Nord on les antigues comunitats indígenes i les actuals la consideraven una planta sagrada perquè va girant al llarg del dia en direcció al sol. Els espanyols la van introduir a Europa com a planta ornamental en el segle XVIII. Són plantes que poden arribar a mesurar sis metres d’altura. De color groc ataronjat en el centre formen un cau amb les seves llavors són ni més ni menys que les pipes. El pintor neerlandès Vincent van Gogh va ser un gran amant dels gira-sols tant com per haver-les pintat en grups: tres quadres amb catorze gira-sols en un gerro, dos quadres amb dotze gira-sols, un amb tres i altre quadre amb cinc. Naturalment les tragué en tots els estats: florits, mig passats i semi podrits. Els gira-sols simbolitzen la llum, la felicitat i l’alegria del món. Son perfectes per a retre homenatge a tota dama mereixedora.

Hortènsies

La hortènsia és una planta ornamental provinent d’Àsia i curiosament també de l’Himàlaia, així de diferents zones d’Amèrica. El seu nom esdevé del grec “Hidrangea”: (hydra) que significa “aigua” i (gea) “florer”, en referència a la forma de les seves càpsules en forma de copa. Existeixen moltes varietats o classes d’hortènsies, dues-centes espècies descrites però només quaranta-tres en són acceptades. Els arbustos arriben a tres metres d’altura, altra varietat són arbres petits i, altre són lianes que poden aconseguir trenta metres grimpant pels arbres. La fulla pot ser caduca o perenne, però les més conreades solen ser caduques. Les seves flors són blanques, o blaves, depenent de l’acidesa o alcalinitat del sòl. En terres relativament àcides, les flors es fan blaves; en sòls més alcalins, adquireixen el color rosa; i en alcalins purs, creixen blanques. Normalment disposen una inflorescència gegant, amb forma de pilota, composta per moltes flors més petites en tons de blanc, rosa i blau. Un ram de hortènsies blanques expressa amor sincer. El blau en canvi li diu a la destinatària que és una persona amb un caràcter inconstant i capritxós, però que de totes maneres se l’estima tal com és.

La hortènsia és una flor carregada de simbolisme. És el símbol de gratitud, de gràcia, de bellesa i també d’abundància a causa de la quantitat exuberant de flors que dóna cada parterre i la seva forma rodona i compacta tan generosa.

Tulipes

Les tulipes són unes plantes clàssiques molt acceptades pels amants de les flors. Són originaries de Turquia i Iran, si bé a Europa s’han associat amb Holanda pels grans cultius que disposa aquell país. La paraula «tulipa» prové del vocable turc otomà “tülbend” que significa “turbant”, fen referència a la forma que adopta la flor quan està tancada. Actualment es conreen a tot el món. Les flors surten de bulbs subterranis. Existeixen més de 5.000 centres de cultius de tulipes registrats en el món. La insubstituïble Tulipa conté aproximadament 150 espècies i innombrables quantitats d’híbrids aconseguits a través de milloraments genètics que els floricultors han anat realitzant des de segles Dins la gama es troben una gran varietat de colors, del groc fins al pruna passant pel vermell o el bronze i més. Els seus diferents colors la converteixen en una de les flors més boniques i delicades del món.

Els seus colors evoquen un sens nombre de sensacions romàntiques. Vegin:

Les Tulipes de color violeta o porpra s’han associat amb la noblesa i els reis. Simbolitzen opulència, riquesa i elegància.

Les de color blanc, evoquen puresa, veritat, respecte i perdó. són adequades per reflectir la pau i tranquil·litat.

Les tulipes rosa també s’han associat amb l’equilibri i l’harmonia. Presents en una casa reflecteixen virtut, honestedat i feminitat.

Les de color vermell estan associades amb l’amor etern i la passió i relacionades amb la bellesa i la devoció. El color taronja es relaciona amb vitalitat, felicitat, comprensió, èxit, entusiasme, passió, connexió i amor secret. El color groc interpreta amistat, també calidesa i innocència alegre.

La menys comú de tots els colors és la negre, perquè està associada amb la mort i la depressió. Normalment aquestes s’ofereixen en motius de dol… toquem ferro a l’hora de regalar-les.!

Dàlies

La dàlia es la flor d’elegància per antonomàsia.

Són plantes que es conreen durant la primavera per mitjà de bulbs. Normalment ofereixen tons bonics i vius.

La Dalia va ser proclamada com la Flor Nacional de Mèxic, encara que tothom sap que la vermella és un símbol d’amor (fins i tot fou utilitzat per les núvies en el moment de les noces); la blanca, la innocència i la castedat i la rosa felicitat i admiració. Una dàlia espectacular, amb una corol·la rica i densa en colors brillants i vistosos és el símbol de la gratitud. És ideal per a agrair a algú des del fons del cor, però ull viu!, és possible que algú ignori que la dàlia groga significa la gelosia, l’engany i la traïció,.. llavors, aenció!!

Lliris

El Lliri és una planta pertanyent a la família de les liliàcies, creix en tota Europa, al Japó, al sud de l’Índia i de Filipines. Aquesta planta també es pot trobar a l’Amèrica del Nord, sobretot en prats i en boscos muntanyencs, no obstant es poden adaptar a molts llocs.

Es troben en tons blancs, taronges o vermells i ofereixen una olor típica.

El lliri , també present en diversos escuts heràldics amb colors brillants i intensos. La llegenda diu que el lliri va néixer d’una gota de llet caiguda del pit de la deessa Juno mentre alletava al seu fill Ercol. En el simbolisme de les flors, el lliri representa l’orgull i la noblesa en una persona. És la flor correcta per a noces, però també per a oferir-li a cada dona que es vulgui fer-la sentir com una reina.

Clavells

El clavell és originari de l’àrtic (?), d’Amèrica del Nord i de Sud-àfrica, però es conrea en moltes més parts del món. Existeixen diferents varietats del clavell: el comú, el xinès, el del poeta, el coronat i el de roca. Com a curiositat, el xinès és el més admirat pels amants de la jardineria .

El clavell és de les primeres de les flors, que fou una planta fascinant . L’argot botànic el denomina Dianthus caryophyllus. El seu nom procedeix del grec, en una versió com “la flor de Déu”. Les seves tiges poden arribar a aconseguir els 80 centímetres d’altura i fins als 20 cms. el diàmetre.

La paraula clavell és catalana. Segons Corominas, esdevé del concepte “clau per clavar” degut la seva forma; els derivatsseus són: clavellina, o mini-clavell. Els seus colors més freqüents: el vermell, el rosa, el blanc, el salmó i diferents tonalitats del groc. A l’Edat mitjana, el clavell era usat fins i tot per a obtenir potingues i “medicaments” perquè es creia que posseïen propietats curatives.

Diu la llegenda que l’emperador Carles I d’Espanya, ordenà estendre un catifer de clavells vermells als jardins de l’Alhambra, en ser la flor favorita de la seva esposa Isabel de Portugal.

En 1974, el clavell vermell també el convertiren en el símbol de la revolució política que va canviar el sistema de govern de Portugal.

Narcisos

[row]
[col col=4][/col]
[col col=4][/col]
[/row]

En la llista de flors, els narcisos són unes flors belles, el seu origen es europeu i en especial a la zona mediterrània, encara que també es troben a la Xina i Àsia Central. Solen florir a la primavera, però algunes espècies ho fan a la tardor i necessiten un clima bastant càlid per a poder créixer.

És una planta que forma part de la família de les Amariláceas. Les flors del narcís poden ser de molts colors. El Narcís és indicatiu de renaixement, de nous començaments i de vida eterna. També simbolitza l’amor no correspost. Regalar un únic narcís prediu una desgràcia (toca ferro!) mentre que un ram de narcisos indica alegria i felicitat.

Edelweiss

D’Edelweiss és el buc insígnia de les flors.

Es seu nom botànic, Leontopodium alpinus, la traducció de “Peu de Lleó dels Alps”, però també li han donat altres denominacions: “Flors de les neus”, “Estrella de plata” i “Noblesa Blanca”. Originària d’Àsia, és troba als alts cims d’Europa ja des del període glacial. Es tracta d’una flor que creix en petits grups en prats alpins i penyes de les altes serralades d’Alemanya i de Suïssa d’on és la “Flor Nacional” . No passa dels 30 cm d’altura. Floreix entre la primavera l’estiu alpí i les seves fulles són de color blanc, o lleugerament groguenques. Els seus diversos noms al·ludeixen tots ells a Símbol de la Protecció de la Naturalesa, de la Immortalitat, de la Puresa i del valor i el coratge.

No és fàcil d’aconseguir i només els més experts i no sempre, assoleixen obtenir-la a las altes muntanyes europees.

Des de sempre, “la flor de les neus” ha estat el símbol d’amor veritable i etern, ja hi diu la llegenda nòrdica: va néixer entre dos joves que van morir estimant-se abrigallats per la neu dels alts cims.

Orquídies

Les orquídies poden ser de molts colors, formes i fins i tot grandàries, però totes elles tenen alguna cosa en comú: són flors boniques i esveltes com poques. Actualment es poden trobar en molts llocs del món, però no suporten els climes polars ni els desèrtics. Poden créixer sobre pedres o sobre arbres i fins i tot hi ha espècies aquàtiques, com les d’Austràlia. Es tracta d’una bella i sofisticada flor que encarna la bellesa, l’encant i la sensualitat. Es poden reservar com un regal a fer a una persona especial per a expressar-li tot el seu amor, però només si se sap que ets correspost.

Margarides

Les margarides són unes plantes silvestres que solen trobar-se en zones de gespa, en jardins fins i tot en prats de verd-madurs .Creixent en qualsevol lloc del món tot i sent originàries del nord d’Àfrica, d’Europa i d’Àsia Central.

Els pètals de les margarides tenen un color blanc i una forma allargada, mentre al centre hi tenen una gemma normalment daurada o groga. Les margarides són unes de les flors més conegudes arreu, i en especial els enamorats indecisos pel significat que aquestes tenen a ells. Recorden la tonadeta del pretendent tot despullant els pètals?: “m’estima, no m’estima. Si…!.”, Doncs sí, la margarita dóna la confirmació dels dubtes amorosos a la persona que li sol·licita.

Flors de lotus

La flor de lotus és una planta aquàtica de fulles flotants. Les fulles poden

N’hi ha d’infinitats de colors i tots amb la seva acceptació pròpia:

Flor de lotus blava .- Es refereix al triomf de l’esperit sobre els sentits, la saviesa i l’amor. Aquesta flor mai revela el seu interior, ja que sempre està totalment tancada.

Flor de lotus blanca.- Està relacionada amb la perfecció de l’esperit i de la ment, en un estat de puresa total i de naturalesa immaculada. En general ve amb vuit pètals.

Flor de lotus vermella.- Revela la innocència i la naturalesa original del cor. Aquesta flor representa qualitats com l’amor, la passió i la compassió. També es coneix com la “flor del Buda de la Compassió”.

Flor de lotus rosa.- Aquesta flor està relacionat amb persones divines, com el Buda.

La flor de lotus tancada o en botó és un símbol de les possibilitats infinites de l’home, mentre que la flor de lotus oberta representa la creació de l’Univers.

Crisantems

Els crisantems formen part de la família de les Compositae. El seu origen es troba en terres xineses i és allí on se’ls hi dóna major caràcter. En el món gaudeix de gran consideració. El seu nom, en grec significa “flor daurada”: i al Japó és la “flor nacional”, declarant-la festa que celebren cada any durant el període de floració. A la Xina és la flor per excel·lència en un matrimoni. En tots els cassos expressa desitjos de felicitat sincera. Bell i variat, el crisantem a les nostres terres, de vegades s’empra per a menesters funeraris.

Jacints

El jacint és una flor molt popular des de fa diversos segles. Se sap que ja en el XVI es conreava en diverses zones del continent europeu. El jacint és una flor exuberant que ens farà gaudir amb la seva fragància i els seus vistosos colors. Segons el llenguatge de les flors el seu nom significa constància, afecte i el goig del cor. Pertany a la família Liliacees. El seu nom científic és Hyacinthus orientalis. És una planta bulbosa de 30 cm d’altura, amb 4-6 fulles linears, carnoses i erectes de color verd intens.

Una llegenda explica que aquesta flor va néixer de la sang que va brollar de la ferida que el déu Apol·lo que va inferir accidentalment al benèfic Jacint, fill del rei espartà Amiclas, causant-li la mort. Apol·lo va batejar la flor amb el nom del seu estimat. Aquesta és una de les versions sobre l’heroi diví que ens regala la mitologia grega. No obstant, la realitat de la planta y la flor és més humana i mundana.

La flor del paradís

Anomenada popularment “Au del paradís”, de fet el seu nom científic és Strelitzia. És originària de Sud-àfrica. Es conrea com a planta ornamental per la forma peculiar de la seva flor. És famosa per les seves espectaculars flors intensament acolorides i la forma del seu cap que addueix a un ocell exòtic. Va arribar a Europa al segle XVIII, i se la va considerar la flor símbol d’elegància i noblesa

Les primera flor que va arribar a Europa es reservà per a les dones nobles i a les infantes de les cases reials, però pel que sembla només la donaren tan sols a una Reina … [per tant amant, tu has d’adquirir-ne una per oferir-la a la teva reina.]

Una llegenda sobre l’Au del Paradís compta que el “Hacendado” català Ferran Montoia, es va establir en Cuernavaca, (Mèxic) en una hisenda de nom “Paradís” i allí hi va conèixer a una mestissa anomenada Carmen. Es van enamorar i van decidir casar-se. Molt prop de la Hisenda, s’hi trobava la finca de don Rodrigo Hernández que estant obsessionat amb la noia, li havia fet tot mena de proposicions que ella no acceptà per veure’l vil. Després de les noces amb Montoia , Rodrigo jurà venjar-se de Carmen per haver escollit al seu rival.

El seu pla consistí en fer-se amic del català, i un dia que els va visitar, en un moment de distracció de la parella, va posar verí al menjar de Ferran causant-li la mort. Carmen i tota la ciutat van quedar aclaparats per la tragèdia. Carmen va enterrar al seu estimat al jardí de la casa al matí següent, i als pocs dies observà que a la vora de la tomba hi havia crescut una magnifica planta però d’un pobre color gris. La llegenda segueix dient que al capvespre de tots els dies de l’any, i per més de sis anys, la flor de Estrelítzia grisota es transformava en un ocell atroç, que es dirigia a picotejar la finestra de la cambra de Don Rodrigo Hernández, per no deixar-lo dormir tota la nit, fet que el trastornà tant el cap d’aquel dolent, que un temps més tard se suïcidà a l’haver-me tornat boig per la por que l’ infligia aquell l’ocell.

Carmen, passat els anys va morir de pena i deixà escrit que fos enterrada al costat del seu espòs estimat. Aquella mateixa nit, la flor de Estrelítzia gris es transformà en una bella i esterilitzada planta de la Estrelítzia de colors taronja i lila.

Des de llavors els vilatans havent presenciat tota la història d’amor dels dos amants les associaren hi li digueren a la flor: Au del paradís.

^

Amiga lectora, si t’agrada’t l’article, fes-nos-ho saber i procurarem trobar noves flors per enlairar-te, que ben mirat no ens costarà gaire ja que les flors i la dona viuen en perpetu conjumini.

Es un article de Josep M.Contijcoh                 abril 2023