L’Espluga de Francolí restaurarà i renovarà la imatge dels gegants vells Ponç Hug i Beatriu pel seu 75è aniversari
L’Ajuntament ha encarregat, d’acord amb la Colla Gegantera, un nou vestuari a la casa Barato de Reus i la restauració de les figures al taller Casserras de Solsona
Trasllat del gegant Ponç cap al taller de restauració_Foto_Fina Montserrat
Els gegants vells de l’Espluga de Francolí, datats de 1947 i els quarts sortits del conegut motlle de la casa Ingenio de Barcelona, estrenaran vestuari i imatge aquest estiu, coincidint amb el seu 75è aniversari. Durant la última dècada els gegants presentaven greus afectacions en el vestuari i a les parts corpòries dels elements. Un fet determinant que ha portat a fer una renovació integral d’aquests dos elements de la cultura popular espluguina, prop de quatre dècades després de l’últim canvi de vestuari.
Ja renovats del seu vestuari original (desaparegut) i batejats l’any 1986 amb el nom de Ponç Hug de Cervera i Beatriu de Milany, vescomtessa de Bas, s’adaptaran per primer cop al seu personatge, amb una resinificació del seu vestuari i complements adients als nobles que l’any 1079 van repoblar les terres de l’Espluga de Francolí per ordre del compte de Barcelona. L’acció és un acord de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de l’Espluga, titular de les figures, i l’associació cultural de Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga, responsable de fer-les ballar a través de la Colla Gegantera, segons el conveni signat el 2014.
El projecte, iniciat el febrer de 2021, ha suposat més d’un any de treball intern i coordinació entre la regidoria i l’entitat, a partir de la documentació recopilada a l’informe tècnic elaborat per Xavier Lozano, a partir de l’informe previ del Centre d’Estudis Locals. El 21 de març de 2021 va validar-lo l’associació cultural de Grallers, Gegants i Nans i ara es fa públic a tota la població.
La investigació duta a terme ha permès identificar algunes peculiaritats dels gegants vells, com el fet que van arribar a l’Espluga sense corona (pagats amb aportació popular a través de les cartilles de racionament) i que l’ajuntament franquista els la va imposar l’any següent, d’acord amb els cànons de l’època, assimilant-se a la imatge dels reis catòlics. El primer vestuari va substituir-se l’any 1986, quan l’ajuntament democràtic va decidir donar-los un nom, en record als primers senyors de l’Espluga medieval, restaurar-los i estrenar nous vestits, obra de l’empresa Aragonesa de Fiestas. L’informe tècnic ha avalat i certificat però, que els vestits actuals no es van ajustar —en el context d’aquells anys— a una proposta sota rigor històric adequada als personatges de Ponç Hug i Beatriu. Per això, la proposta per aquest 75è aniversari s’ha centrat en l’adequació històrica al vestuari i complements del segle XI, segons el rang social dels personatges i la indumentària que haurien de vestir, amb tan sols algunes llicències simbòliques.
Mar Gili, presidenta amb Enric Mercadé, regidor de Cultura i Jordi Batet, cap de colla_Foto Fina Montserrat
75 anys dels tricornis i nanos vells
La renovació dels gegants vells no serà l’única novetat del proper estiu a l’Espluga, ja que també es commemoren els 75 anys dels primers nanos de la vila: els dos macers o tricornis (pel barret que se’ls va posar el 1986) i els capgrossos del vell i la vella. Per celebrar-ho, tornaran a ballar les figures originals, i els dos macers estrenaran l’element que els faltava, la maces, elaborades per l’artesà espluguí Ramon Amigó, del taller El Ribot. Cada maça, símbol de l’autoritat municipal, ha estat tornejada amb fusta i inclourà l’escut actual de la vila.
Tot plegat es presentarà públicament a la població el dissabte 4 de juny a la tarda, a la plaça del Castell de l’Espluga, amb un acte inclòs d’homenatge als geganters i geganteres que durant aquests 75 anys han fet ballar els gegants de l’Espluga. L’efemèride coincideix també amb el 30è aniversari de la recuperació dels Grallers de l’Espluga i el 25è aniversari de la recuperació del Ball de Bastons de l’Espluga, de l’última sortida de la imatge dels Sants Patrons Abdon i Senén, de la restitució de les campanes a l’església vella i de la instauració dels primers domassos de Festa Major a les cases de la vila.
