El Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí inaugurarà divendres 16 de febrer, a les set de la tarda, l’exposició The Dust Bowl. Quan la natura es rebel·la.
Família de refugiats a la carretera – Dorothea Lange, 1936. Cortesia de la Library of Congress
Participaran en la inauguració el comissari de la mostra, Àlex Rebollo; el cònsol general dels Estats Units d’Amèrica a Barcelona, Marcos C. Mandojana; l’alcalde de l’Espluga de Francolí, David Rovira; i el president de la Fundació Carulla, Nicolau Brossa.
Amb la voluntat de fer palès un problema que ens afecta a tots, per lluny que el puguem sentir, el Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí ha creat una exposició que versa sobre els refugiats climàtics, les seves causes i els problemes que es deriven de la seva situació. El Dust Bowl, la crisi ecològica i de refugiats de les Grans Planes nord-americanes als anys 30, documentada profusament en textos com els de John Steinbeck i fotografies icòniques com les de Dorothea Lange, serveix com a cas paradigmàtic de la rebel·lió de la natura contra els mals usos de l’home.
El Dust Bowl, literalment conca de pols, s’esdevé a les Grans Planes dels Estats Units durant els anys 30. Un desastre mediambiental que, agreujat per la crisi econòmica dels 30, la Gran Depressió, es va convertir en una catàstrofe humanitària. Amb la intenció d’augmentar la productivitat dels sòls, els immigrants europeus que van arribar a les Grans Planes durant el segle XIX, desplaçant o aniquilant les comunitats indígenes del territori, van substituir la vegetació i els cultius autòctons per altres de més rendibles.
Aquest canvi en el medi coincideix amb la pràctica total desaparició dels bisons, factor regulador de la vegetació, caçats indiscriminadament pel valor de la seva pell. El canvi de la vegetació autòctona per herba de pastura en una zona de sòl àrid i climatologia extrema, amb sequeres recurrents, acaba provocant la desertització del territori. Els camps sucumbeixen a les dures condicions climàtiques i el vent fa estralls sobre un sòl desprotegit. Consegüentment, es provoquen espectaculars tempestes de pols que fan impossible la vida a la zona i provoquen l’emigració forçosa de la població. Aquest èxode, cap a Califòrnia, queda immortalitzat en les fotografies de Dorothea Lange i Arthur Rothstein, entre d’altres, que, a instàncies del govern, documenten el Dust Bowl i els seus efectes.
Prenent el Dust Bowl com a cas paradigmàtic de les conseqüències que pot generar l’abús de l’home vers la natura, la mostra tanca amb l’exemple de sis casos de refugiats actuals o que ho seran en un futur molt proper a causa del canvi climàtic. La pujada del nivell dels oceans, l’augment de la temperatura, la sequera, el desgel, etc. introdueixen casos com el del Sudan; el de les illes del Pacífic Sud; el de certes poblacions d’Alaska; el del llac Poopó a Bolívia o el de Síria, on abans de la guerra, la sequera va jugar un paper determinant en el moviment migratori.
L’exposició es podrà veure al museu fins al 30 de juny.
