Una història de la resistència antifranquista a França.
La lluita clandestina antifranquista, tant a dins com a fora de l’Estat espanyol, és plena d’històries anònimes protagonitzades per individus que, de manera constant i infatigable, colpejaren els intestins de la dictadura i tractaren d’ensorrar el règim imposat per les armes el 1939.
Els seus relats i vivències no formen part de la història “oficial”, i no ha estat fins molt recentment que s’ha començat a escoltar la seva veu. Els seus testimonis, però, són d’una excepcional importància per comprendre la resistència que no claudicà davant del franquisme.
Aquest és el cas de Josep Jové Blavi, àlies l’Escorça, nascut a Montblanc (Conca de Barberà) el 12 d’octubre de 1916, (París 4 de febrer del 2007) la vida del qual retrata Domènec Ribes Mateu en aquest amè i intens relat biogràfic.
Josep Jové Blavi
Militant del partit comunista, participà en dues guerres, en la resistència francesa que operà al Canigó i que alliberà Perpinyà, obrí un importantíssim pas de frontera pel Pirineu català, i convertí el seu domicili de París en la primera escala de nombrosos intel-lectuals, sindicalistes, artistes, músics, escriptors i polítics que arribaven a la capital francesa.
