Aquest any 2013 el Celler de l’Espluga de Francolí celebra els 100 anys de la seva construcció.
Celler de l’Espluga de Francolí
Per commemorar el centenari d’aquesta efemèride s’ha creat una comissió que organitzarà i coordinarà al llarg de tot el 2013 els diferents actes al voltant del Celler, la presentació del quals es farà el dissabte 26 de gener a l’Antic Hospital de l’Espluga de Francolí.
Els actes començaran el proper mes de febrer i acabaran a finals del mes de setembre, coincidint amb els 100 anys exactes de la finalització de les obres de construcció del celler, unes obres que havien començat el mes de març d’aquell any 1913. D’entre els actes més definits hi ha la publicació d’un llibre sobre la història del Celler, la representació i edició impresa d’una peça teatral inèdita escrita per Josep M. Rendé Ventosa, una exposició sobre l’edifici i els primers documents del Celler al Museu de la Vida Rural, a més de xerrades, conferències i taules rodones que de manera mensual s’aniran portant a terme. Altres actes que s’hi està treballant és l’edició d’una placa de cava commemorativa, un tiratge especial amb etiqueta de vi i cava, uns actes festius pels socis i un reconeixement per als presidents que ha tingut el Celler. Es molt probable que aquest any 2013 la Generalitat de Catalunya declari Bé Cultural d’Interès Nacional l’edifici modernista del Celler.
La comissió no ha tancat la celebració d’actes sinó que ha fet una crida a les més de vint entitats de l’Espluga de Francolí perquè durant el 2013 dediquin algun dels seus esdeveniments a l’edifici del Celler, de manera que es multipliquin les celebracions i la presència del Celler abasti a tota la població.
La comissió organitzadora està formada per la Cooperativa Agrícola, l’Ajuntament, el Museu de la Vida Rural, el Patronat de les Coves de l’Espluga, els historiadors locals Antoni Carreras, Jordi Roca i Josep M Vallès, els besnéts de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, i els representants de la coordinadora d’entitats locals. El primer acte públic a celebrar serà per la Fira de Sant Vicenç: el dissabte dia 26 de gener a la una del migdia a la sala polivalent de l’Antic Hospital es farà la presentació dels actes de l’any del centenari del Celler.
En aquest acte també es formalitzarà la presentació pública de les Jornades d’Estudi “De la vinya a la fassina”, unes jornades que tindran lloc els dies 27 i 28 de setembre al Museu de la Vida Rural i que exposaran els aspectes històrics, productius, econòmics, d’elaboracions, fiscals, patrimonials, entre altres, que fan referència al raïm des del seu procés que comença a la vinya fins que arriba a la fassina, passant pels cellers, per convertir-se en aiguardent. El contingut estarà centrat en tres ponències centrals i anirà acompanyat de les comunicacions que presentaran diversos entesos i estudiosos d’arreu de Catalunya. Les Jornades les organitza el Museu de la Fassina Balanyà, el Centre d’Estudis Antoni de Capmany (Universitat de Barcelona) i el Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, i compta amb el Patrocini de l’Ajuntament de l’Espluga, el Museu de la Vida Rural i la Diputació de Tarragona, a més de la col·laboració de l’Agrícola i Secció de Crèdit Espluga, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i l’Institut Ramon Muntaner. Les jornades tenen una pàgina web publicada per obtenir més informació: www.delavinyaalafassina.cat
Destacar en darrer lloc la importància de l’edifici del Celler, no només pel seu valor artístic i patrimonial sinó també pel que va significar en el terreny econòmic i de progrés. Pere Domènech i Roura, fill de Lluís Domènech i Muntaner, va ser l’arquitecte que va projectar aquest bell edifici modernista tot combinant les necessitats primàries d’un edifici industrial amb les característiques estètiques d’un edifici civil. El poeta Àngel Guimerà li dedicà la floreta de “catedral del vi” durant una visita al recinte, tot i que un cooperativista sarralenc ja ho havia deixat escrit anys enrere. El cooperativisme agrari va ser la solució majoritària per tornar a fer surar el camp català que tant ensorrat havia quedat amb la crisi de la fil·loxera, fos el model burgès o el model socialista. I la prova n’és que a la Conca de Barberà, nombroses cooperatives agràries i cellers se’n van aixecar durant el primer quart del segle XX. Potser fruit d’aquells fonaments avui la fórmula continua essent vàlida i l’activitat vitivinícola encara reisteix.
Coves de l’Espluga
