Sobre història de Catalunya publica els articles escrits per Antoni Rovira i Virgili en els anys de l’exili (1939-1949).
Són el fruit d’una activitat en la qual Rovira excel·lí al llarg de la seva vida, la d’historiador del passat català. Des de comentaris crítics d’obres de primera magnitud sobre història de Catalunya fins a articles de Rovira sobre grans temes del passat del país: l’exili, la crisi de 1640, la unió de Catalunya i Aragó, el federalisme, la desfeta de 1714, el 14 d’abril de 1931, l’esclat de la Guerra Civil, el republicanisme català…
També tenen un interès especial els articles sobre la Generalitat a l’exili i aquells que parlen dels trets que des de l’antiguitat han anat configurant la personalitat del poble català.
El llibre aplega també comentaris sobre alguns personatges com Pau Claris, Ramon Llull, Francesc Cambó, Alejandro Lerroux i Manuel Azaña i sobre el món cultural català, des de Pompeu Fabra fins a Milà i Fontanals, els Jocs Florals, Torres i Bages, Pompeu Gener, el bisbe Morgades, Joan Sardà o Rusiñol.
En conjunt, el llibre té una importància de primer ordre per entendre les inquietuds intel·lectuals de Rovira en els difícils anys de l’exili francès durant la Segona Guerra Mundial i la posguerra.
Extracte de Sobre història de Catalunya
“I. L’exili d’Antoni Rovira i Virgili
La nit del 23 al 24 de gener de 1939, Antoni Rovira i Virgili, diputat per Ezquerra Republicana de Catalunya (ERC) al Parlament de Catalunya, va marxar amb una bona part dels diputats que encara restaven a Barcelona camí de l’exili francès. Ja no tornaria mai més. D’aquella setmana plena de neguits, incomoditats i temences, Rovira ens va deixar un testimoni excepcional a Els darrers dies de la Catalunya republicana,1 obra escrita el mateix any 1939. Aquella experiència recent, dramàtica, de proporcions enormes —unes 450.000 persones—, és relatada pel veterà escriptor amb la seva prosa àgil i captivadora.”
(de la Introducció de Mercè Morales i Jaume Sobrequés)
PREMSA COSSETÀNIA
