De Josep Farrés Baqués. Edició i presentació a cura de Josep M. Figueres.
De soldat de la República a presoner de Franco és l’aplec, ordenat pels fills, dels quaderns que va escriure Farrés a les diverses presons i camps de concentració on va estar internat en el període del 1938 al 1942, destacant el període del convent de San Marcos de León i de la presó de Terol.
Sense ser acusat de cap delicte de sang ni haver tingut cap càrrec polític, simplement per la ideologia i per lluitar defensant el govern legal, fou represaliat durant la dura venjança del franquisme contra els vençuts.
La seva prosa, directa i viva, neta i àgil, amb una prodigiosa fidelitat pels detalls, que recorda vívidament i transcriu amb detall, ens ofereix un retaule acurat i molt descriptiu de les pèssimes condicions de vida dels gairebé tres centenars de milers de presoners que, durant la guerra i la postguerra, llarga, foren castigats pel franquisme.
L’obra no conté descripcions de la seva ideologia ni comentaris polítics del moment, sinó que es limita, i aquest és un mèrit per a la força del relat, les vivències d’un de tants dels milers d’anònims presoners del franquisme.
Potser, ultra el valor exemplar del testimoni, un dels alts valors del document autobiogràfic és constituir un relat de la vida interior als camps de concentració, dels quals no hi ha gaire testimonis escrits que s’hagin preservat davant els més habituals de presons i penals.
Extracte de De soldat de la República a presoner de Franco
9 “Del 1de juliol de 1936 al 30 de març de 1938
El sol, amb les seves trenes d’or, va donar pas a l’alba després d’una catastròfica convulsió social. Aquell dia calorós del 19 de juliol de 1936 va començar amb sang i foc; riuades d’aquest líquid sublim van córrer pels carrers de Barcelona i per moltes altres ciutats de la pell de brau. Les barricades interceptaven el pas als vehicles de tota mena; els transports havien quedat paralitzats, fins i tot els de primera necessitat com els de llet i comestibles per als hospitals. S’esperava veure com acabava l’alçament militar, que havia començat a mitjanit. A mig matí es va donar pas a aquests transports, perquè eren d’urgència vital per als hospitals i els establiments de beneficència i maternitat.”
PREMSA COSSETÀNIA
