“Terra de llops” i “ I tiro perquè em toca”, els nous llibres de Vallverdú.
El divendres 28 de setembre, a les set de la tarda, el Museu de la Vida Rural acollirà la presentació dels dos nous llibres de l’escriptor Josep Vallverdú.
Amb la novel·la d’aventures Terra de llops (Pagès editors) Vallverdú ens porta a la Grècia antiga. Recupera el mite de Tereu, rei de Tràcia, que – tal com explica l’escriptor- és poc conegut, violent i sangonós. A partir dels personatges principals, l’autor idea noves aventures.
Emmarcada a la Mediterrània en l’època del bronze, i farcida de pirates i batalles, Vallverdú basteix una novel·la d’aventures de caire clàssic. Miquel Viladegut, professor i estudiós de l’obra de Vallverdú, serà l’encarregat de presentar-la.
I tiro perquè em toca (Fil d’Aram) és un llibre singular, una d’aquelles rareses que de tant en tant ens ofereix Vallverdú, com el Bestiolari que vam presentar l’any passat.
Tal com anuncia el títol, Vallverdú ha creat un nou joc de l’Oca. En manté l’estructura bàsica: les oques i el salt “d’oca a oca i tiro perquè em toca”, però n’ha renovat les caselles. Ha creat personatges, ha ideat aventures, sorpreses, càstigs… Tot plegat, un entreteniment que mostra, una vegada més, la creativitat de Vallverdú.
El llibre es presenta folrat amb una coberta desplegable que és, a la vegada, el tauler del joc, amb les il·lustracions d’ Eva Sánchez. Avançar en el joc és apropar-se al final, però també passar una estona jugant i llegint, en un món de fantasia amb el característic punt de bon humor de l’autor.
Josep Vallverdú
Josep Vallverdú i Aixalà, nascut a Lleida l’any 1923, ha conreat tots els gèneres literaris, des de la narrativa a la poesia, passant per l’assaig, el teatre i la traducció. Ha alternat la seva vocació literària amb la docència durant més de seixanta anys i és internacionalment conegut per la seva narrativa per a joves. Part de la seva obra ha estat traduïda al basc, al castellà, al francès, a l’italià i al rus. Ha estat distingit amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1990) i amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2000).
M.V.R.
