Poema narratiu o novel·la en vers, Vetlla ha despertat l’elogi dels literats del país.
El proper dijous 24 de maig a les set de la tarda es presentarà al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí el poema Vetlla de Jordi Llavina, que va guanyar la passada edició del premi de poesia Vicent Andrés Estellés dins la festa dels premis Octubre. Al costat de Llavina, presentarà el llibre el poeta i director de la Fundació Lluís Carulla, Carles Duarte.
Vetlla és un poema narratiu que Llavina estructura en tres parts molt diferenciades, que tenen una veu comuna però una mètrica distinta. La primera part, més narrativa, s’expressa mitjançant octosíl·labs, la segona recorre als alexandrins i a la rima; i la tercera, més lírica, s’escriu en decasíl·labs.
El poema explica la relació amorosa entre dos joves l’any 1984 i la petja que aquesta relació ha deixat en el noi vint-i-cinc anys després. El nexe entre un i altre temps s’estableix a través d’un poemari que la noia regala al noi i a la dedicatòria que hi escriu “Jo no hi seré i tu em vetllaràs”. Partint d’aquí, Llavina estructura en forma de novel·la lírica la crònica d’una vida, la del noi, la seva relació amb el llibre i, de retruc, el record de la noia.
Del poema, que ha causat gran impacte en les esferes literàries del país, n’han dit:
Carles Duarte: “una mena de poema narratiu o de novel·la en vers on fa un colpidor inventari d’episodis personals i emocions a partir d’un exemplar de vell d’un llibre amb el títol The Pillow Book que una noia li va regalar fa vint-i-sis anys”.
César Martín: “aquestes vuitanta-nou pàgines que formen, potser, els cinc mil·límetres de gruix més plens de vida dels llibres que he reunit tots aquests anys.”
Manuel Castaño: “narració en vers que, amb una història d’amor com a pretext, exposa la funció il·luminadora que pot tenir la literatura en les nostres vides.”
Joan Josep Isern: “poema narratiu estructurat en tres parts que combina força i bellesa, experiència i record, nostàlgia del que va ser i enyor del que ja no serà.”
Josep M. Fonalleras: “Ens debatem entre la consciència de tenir a les mans un cofre particular que conté allò que ens enlluerna, ens captiva i ens fa més savis, i entre el delit de lliurar el cofre a un altre per tal d’allargar la pròpia satisfacció.”
L’autor
Jordi Llavina, nascut a Gelida l’any 1968, és llicenciat en Filologia Catalana i es dedica de sempre a l’ofici d’escriure, ja sigui com a periodista, com a poeta, com a escriptor de contes i novel·les o com a crític literari. Guanyador del Premi Josep Pla l’any 2001, trobem entre els seus llibres de relats Ningú ha escombrat les fulles (2008) i Londres Nevat (2009). En la seva faceta poètica destaquen La corda del gronxador i País de vent. Recentment ha publicat, juntament amb Carme Martí i el fotògraf Albert Carreras, el llibre d’entrevistes Cròniques rurals.
Museu de la Vida Rural
