Una època especial durant l’any aquesta és el Nadal. Tot convida a rememorar velles tradicions, esdevingudes moltes d’elles del nostre passat més màgic. Algunes de les costums potser fins i tot es desconeixent.
El naixement.
Van haver de passar dos segles des de la mort de Jesús perquè els cristians es plantegessin celebrar el seu naixement. El Nadal existeix només des de l’any 337, i s’establí per disposició de l’emperador romà Constantí El Gran, és a dir quan el cristianisme ja havia era reconegut a Roma
za
El 25 de desembre
En l’Imperi romà, les celebracions de les Saturnalies, durant la setmana del solstici d’hivern (la nit més curta de l’any) eren el principal esdeveniment social i es duien a terme quasi tot el mes de desembre i arribaven al seu apogeu el 25, la nit més llarga de l’any. El papa Juli I va instituir a l’any 350 que el naixement de Crist fos celebrat en aquesta mateixa data, la qual cosa es va decretar finalment en l’anys 354.
El Pessebre
La tradició de posar el Betlem a les llars es remunta al Nadal de l’any 1223, quan Sant Francesc d’Assís va reunir els veïns de la Vila italiana de Greccio per a celebrar la missa de mitjanit al voltant d’un pessebre, amb la figura del Nen Jesús modelat per ell mateix. Diuen que en el moment més solemne de la missa, aquella figura immòbil va adquirir vida, va somriure i va estendre els seus braços cap al sant d’Assís. Des de llavors els “naixements” s’estengueren per tot el món.
Aquest any no us oblideu de visitar el Museu del Pessebre de Montblanc.
Els Estels
S’han utilitzat com a guia des del començament dels temps i potser per això encara avui dia portar una estrellaza vol dir portar esperança. Per Nadal, el seu poder màgic es multiplica per l’estrella de Betlem) i la utilitzem com a element decoratiu per a atreure l’esperança a les nostres vides i potenciar la sort i els desitjos complerts, així com la claredat mental per a viure en pau
L’Arbre
Els arbres eren adorats i venerats per tots els pobles antics com a representants dels esperits de la Naturaleza. Els celtes festejaven al roure, els vikings el freixe i els romans al pi. Per a tots ells l’arbre era símbol de la vida eterna a través de la naturalesa que no mora. L’arbre de Nadal va ser cristianitzat a Alemanya a mitjans segle VIII. Actualment s’ha escollit l’avet, per tenir-lo com a arbre sagrat cristianitzat.
Tres boles d’or
Que segun diuen els experts les tres boles que han de figurar en tot arbre de Nadal tenen el seu origen en la llegenda de sant Nicolau quan va salvar de la prostitució a les tres filles d’un home pobre, deixant de manera anònima tres boles amb monedes d’or en les seves finestres a la nit. Posar-les a l’arbre durant les festes ens portarà la seva protecció. (Recordar que les relíquies de sant Nicolau, que es troben a la ciutat de Bari, traspuen encara avui un oli d’olor dolç, considerat una relíquia de poders curatius).
Els Reis Mags
L’existència dels tres Reis Mags data del segle II. Malgrat els Evangelis del mags, no diuen en cap moment que fossin tres, ni que fossin reis, ni cita el seu nom…, tot el que saben ho hans’anà afegint els Evangelis Apòcrifs, com també que Melcior, representa als europeus, hi va oferir al Nen Déu un present d’or que testifica la seva reialesa. Gaspar, representant dels semites d’Àsia, l’encens, el bé més preuat d’ells, com símbol de la seva divinitat.
I finalment, Baltasar, negre i amb barba, s’identifica amb els fills de Cam, els africans, que lliuren la mirra, en al·lusió a la seva futura passió i resurrecció. A la Catedral de Colònia es conserven en urna daurada les restes dels Reis Mags, portats des d’Orient a l’època de les Croades.
Papà Noel, Santa Claus, San Nicolau i…
Kolya, Niklas, Pelze-Nichol, Semiklaus, Bonhomme Noel, Svaty Mikulas, Sinter Klaas, Sint Nicolaas, Father Christmas… Sota qualsevol d’aquests noms es coneix al personatge que reparteix regals per Nadal i que té el seu origen en Nicolau de Bari, un missioner italià a Àsia que va viure entre els segles III i IV. Personatge d’una enorme bondat i protector sobretot dels nens, va ser bisbe de Mira i proclamat sant.
En canvi, la imatge d’un ancià grassonet enrojolat és una invenció estatunidenca del segle XX (sortí en una campanya publicitària de Coca-Cola, a l’any 1930).
