Un equip d’investigadors han desxifrat una tablilla babilònica que li han posat el nom de (Imago Mundi) que és el mapa més antic del món.
Va ser creat fa prop de 3.000 anys i presenta un mapa circular amb text d’escriptura cuneïforme. No especifica no un món com l‘actual sinó el món de l’antiga civilització mesopotàmica, que era la únic que existia aleshores.
L’escriptura cuneïforme es denomina per les marques en forma de tascó creades per un estilet pressionat sobre tabletes d’argila que s’empraven per a escriure. Aquesta escriptura la practicaven els sumeris al voltant del 3200 a. C. La seva versatilitat va portar al fet que diverses cultures l’adoptessin, entre elles els babilonis, els assiris i els hitites.
Les tabletes cuneïformes han conservat relats èpics com ‘ L”Epopeia de Gilgamesh’, una de les obres literàries més antigues conegudes i també el ‘Codi de Hammurabi’ un dels conjunts de lleis més antics coneguts, que establien regles i normes per a la justícia i el govern de la societat mesopotàmica.
El Imago Mundi
El mapa mostra a Mesopotàmia, la terra dels dos rius, i una zona històrica del món conegut d’aquells temps. Mostra fins i tot una vista aèria de Mesopotàmia que data del segle IV a. C., i els límits del món antic.
També hi apareix Marduk, el déu de la creació mesopotàmic, així com criatures mítiques i monstres: l’home-escorpit, una serp marina, un cavall alat i el famós Anzu, l’ocell amb cap de lleó que, segons el mapa, tots ells vivien en diverses regions de la terra, una descripció no sols de llocs sinó també dels habitants que allí residien.
L’època de la història en la qual es va crear aquesta tablilla va ser quan l’Imperi babilònic, llavors era líder mundial en tot: arquitectura, cultura, matemàtiques i dels primers assoliments científics. Entre altres coses, els babilonis van ser coneguts per crear un sistema numèric avançat en les matemàtiques així com ser els primers a crear una teoria funcional dels planetes, que incloïa l’ús de la geometria per a rastrejar planetes tan llunyans com Júpiter.
La tableta representa a més Mesopotàmia, (com a centre del món envoltada per un anell doble anomenat “riu Amarg”, que se sap que era un cos d’aigua que marcava les fronteres en aquella època. Dins del mapa també podem trobar inscripcions cuneïformes que indiquen el nom de la ciutat o la tribu que vivia allí, incloent-hi Assíria, Der i Urartu i altres topònims.
I què ens diu més la tablilla?
La tablilla va ser descoberta a Orient Mitjà i adquirida pel Museu Britànic l’any 1882 però no ha estat fins ara quan han pogut desxifrar la part més important. Apareixen uns quants textos que, segons els investigadors, probablement mostren com es va crear la Terra i com es veia la el planeta en aquest moment de la història i el què existia més enllà d’ella. Han encapsulat en aquest diagrama circular lo que coneixia la gent que hi va viure, hi va vegetar i va morir.
Els científics van descriure al mapa com si tingués dos costats, que són el front de l’anvers i el revers de l’anvers, mentre l’escriba que la va fer desafortunadament està desconegut i no hi ha rastre d’ell, no obstant és una troballa memorable a l’oferir un avançament de com els babilonis entenien el món. Finalment, els experts diuen que l’antic mapa babilònic “ens ha donat una tremenda visió de molts aspectes del pensament mesopotàmic”, afegint que “és també una demostració triomfal del que va succeir en aquella època.