FLORETA O PIROP?

Al terme “Floreta” o “floretes”el diccionari català els defineix com a “paraula afalagadora que hom diu normalment a la dona, lloant els seus atractius”, mentre la paraula “pirop” la reverteix a una certa gema. El castellà en canvi es rotund en la definició de “piropo”, segons els seus diccionaris, curiosament té el mateix sentit tant per expressar la galanteria com la petita joia.

Em localitzat un manual de pirops amplíssim en català formant un paquet de 37 classes, que van des de els “graciosos” fins el “grossers”, dels “cursis” i “picants” i grollers als “romàntics”, sumant entre tots 2300 pirops: un ampli ventall que no esgota encara el costum social.

Llástima que el català el mateix terme pirop no tingui la mateixa ambivalència que te el castellà, ja que entenem que no sempre la “floreta” o “floretes” siguin vocables encertats per a definir un pirop, com aquells pirops atribuïts als que diuen els paletes; mostres?: “estàs tan bona que et menjaria la regla a cullerades”  o “Amb un cul tan bonic deus cagar bombons!” i els grossers: “Amb aquesta cara, segur que la teva mare s’emborratxava abans d’alletar-te” o, “Qui fos torero per clavar-te la punta”⁽¹⁾. A aquests pirops no se’ls hi poden pot dir “Floretes”; en canvi són presents en el “piropero”

Per tant abdiquem d’emprar el vocable “Floreta”, potser seria més encertat usar els sinònims “carantoines” o “magarrufes”, i entenent-ho així, a partit d’ara ens decidim per aquests, que usarem d’aquí en endavant.

No obstant, les carantoines no van amb les dones d’avui. Ara les “progres” les veuen com segment del matxisme tot i que dubtem que en el seu interior les noies dels cabells llisos, la cara desmillorada i ulleres de rodó cercle metàl·lic, no els hi caigui malament, diguin el que diguin el pirop, a la fi són dones i com tot element del sexe femení, sigui de la nacionalitat que sigui, les d’ara i les d’abans, un afalac no els ha de caure dins al pou.

Els mestres de les magarrufes eren els paletes. No hi havia noia que passés per sota una bastida que no s’emportés al menys 10 pirops propis d’aquells mags de la construcció que es trobaven dalt les bastides. Altres mestres del pirop eren els andalusos, en canvi els catalans que som més aviat secs i no estem massa per les murgues, no se’ns donava gaire l’art de dir-los carantoines a les noies maques i encara menys a les altres. així que en el manual “piropero” no n’hi ha gaires de pirops catalans, mentre els castellans cerquen prop de dos mil.

Som partidaris dels que pensen que els pirops haurien de ser eines per a cultivar les bones relacions i la bonhomia entre homes i dones, de manera que elles es sentissin afalagades i ells amb dots de considerar-les i respectar-les, i perquè no, considerats per exercir l’art de la conquesta amorosa amb picardia, abdicant de la violència i l’abús.

De pirops n’hi ha de llargs i curts com els xistes ⁽²⁾, però també com els xistes, han ser curts, enquadrats, originals i amb flash, per que tingui l’eficàcia del propòsit.

Per afermar la nostra exposició, aportarem uns quants pirops/carantoines intentant quadrar-los dins la normativa.

L’art de la carantoina per ser més eficaces han de ser les curtes i inesperades, com aquesta: −Uiii! quins ulls tan macos; tenen telèfon?, o -Creus en l’amor a primera vista, o torno a passar per davant teu?

Les noies al passar davant dels homes que els dedicaven floretes, tot i sent-ne receptives es mostraven com si no anés amb elles, com si no les escoltessin, però el seu cos les quedava tens per la tensió, fet que no quedava ocult als ulls dels experts: −Si me cruzo contigo, hasta los lunes me parecen bonitos! … 

Tot i que de vegades es mostraven despectives, però si el pirop s’allargava, així amagat, un lleuger somrís apareixia als seus llavis:

−Si cierro los ojos y pienso en ti, el mundo se me diluye, seguit d’un −Pedí un deseo al cielo, y te puso en mi camino. …  i e vagades seguit d’un tercer, −No hay mayor placer que ver tus ojos brillar

Com més exagerats eren, més gràcia feien i més ben acceptats eren: −Quien fuera suelo para sentir tus pies! ; −Bonita!: desde que te vi no puedo dormir; −Si Adán por Eva se comió una manzana, yo por ti me comería una frutería

Ni hi havia de romàntics:

−Con esa sonrisa tuya vivía yo el resto de mi vida.
−La perfección se formó el dia que tu naciste, belleza

−No me importaría ser tu esclavo si tú fueras mi dueña.

−No se si es el sol o son tus ojos los que brillan.

−Me gustaría ser la brisa que acaricie tu sonrisa

Encara que els pirops fossin una mica durs, eren acceptats sempre que no fossin obscens:

−Vivan tus padres por su arte para hacerte! 

−De que pastelería has salido?, bombón! …

−Estás para enmarcar preciosa! …

−Els havia relacionats amb la complexió… d’ella o d’ell

−Estoy enamorado hasta de tu sombra, linda! …
−Chavala, eres el oxígeno que me permite respirar

−Eres el relleno perfecto para mi corazón! .

−Morena! Ese tu cuerpo quita hasta el hipo! ..

−Muñeca: acabo de tener un antojo: perderme entre tus brazos

−Quien fuera lápiz para pintar tus labios! .

Aquesta es una carantoina que ens va fer gràcia per la seva originalitat quan la vam trobar: Si Cristóbal Colón te viese, diría : “Santa María, pero que Pinta tiene esta Niña”. 

I per acabar uns quans de tot gust:

Si me pagaran por pensar en ti, sería millonario! .

Dime cómo te llamas y te pido para los Reyes!
Chavala, ¿es que se están cayendo los ángeles del cielo?.

Sonrie por favor, necesito que me ilumines

Guau!, que cosita tan linda!

Bé, de moment ja n’hi ha prou, com poden comprendre no podem oferir-los els 2001

I noies d’avui que hi diuen del món de les carantoines, de les magarrufes o dels pirops?

Doncs això:

−Pirops per a conquistar les noies; no pas… i,

I dels que defensem la cultura pirops o piropos?, els diuen —Sou uns carques!

No tant, eh!. Presteu atenció amb aquesta floreta vers les floretes:

L’ajuntament de Martorelles (Vallès oriental) organitza periòdicament un concurs de floretes /piropos/ (3) per tal de promoure la imaginació, el sentit de l’humor i la riquesa lingüística dels ciutadans.

Apa!, no tan carques!

Es una recopilació de Josep M.Contijcoh