Segons alguns famosos crítics del deport, la paraula esport no és un terme unívoc. D’aquesta forma, podem parlar d’un esport-esplai, un esport-higiene, un esport-rendiment, un esport-competició, i més.
No obstant totes aquestes entitats podrien ser enquadrades en dues orientacions: “Esport-espectacle” i “Esport per a tots”. El primer buscaria grans resultats esportius, tindria grans exigències competitives on els esportistes es considerarien professionals i on es rebria pressió i influència de les demandes socioeconòmiques i sociopolítiques. Mentre, “L’esport per a tots” estaria més en la utilització de la pràctica esportiva com a activitat d’oci, descans, esplai, equilibri mental i físic. De totes maneres, no hem d’oblidar que ambdues adreces de l’esport s’influencien entre sí, encara que no sempre de forma benèvola.
El pàdel (és un esport d’us de paleta originari de Mèxic. Es juga sempre en parelles i consta de tres elements fonamentals per al seu desenvolupament: la pilota, la pala i el camp de joc o pista (molt semblant al del Tennis). Consisteix a fer botar la bola en el camp contrari, amb la possibilitat de rebotar a les parets.
El mexicà Enrique Corcuera és considerat l’inventor del pàdel. Enamorat del frontó, decidí al 1962 efectuar unes modificacions a la seva pista de frontó i així inicia el joc.
En el cercle dells seus d’amics es trobava el príncep real espanyol Alfonso de Hohenlohe que un dia visitant la seva casa, queda encantat amb aquesta nova modalitat d’esport. Tant que a la seva tornada a Marbella construí les dues primeres pistes a Espanya.
Un any després, en 1975, el milionari argentí Julio Menditegui, que visita també Marbella queda enamorat també del pàdel, per la qual cosa decidí importar-lo a l’Argentina. En pocs anys tingué tanta acceptació a l’Argentina que es convertí en el segon deport més practicat en el país.
A partir de 1985 es produeix un creixement exponencial en la quantitat de tornejos i jugadors, especialment a l’Argentina. Els premis monetaris, els nous patrocinadors i exhibicions comercials impulsaren la professionalització de l’esport.
Durant les temporades de 1986 i 1987 s’aconsegueix una gran expansió del pàdel, tant pel que respecta a creixement de jugadors, molts d’ells de la Firts Class, així la construcció de pistes en totes les grans ciutats.
A la temporada 1990 la parella argentina Lasaigues i Álvarez Clementi van mantenir el número 1 del rànquing mundial, sent pràcticament imbatibles.
L’any 1991 es funda la Federació Internacional de Pàdel amb seu a Bilbao i Sr. Julio Alegría Artiach fou el Primer president fundador. L’any 1992 es disputa a les ciutats de Madrid i Sevilla, el Primer Mundial per països. L’equip argentí s’imposa, arribant dues parelles d’aquest país a la final. Mentrestant aquest esport no para de ser jugat a tot el món per jugadors de tota condició.
Al fi de la dècada de 1990 el circuit a l’Argentina perd força i els principals tornejos passen a disputar-se a Espanya, generant una migració massiva de jugadors sud-americans, especialment argentins, a Espanya.
En 2005 comença a disputar-se el Pro Tour durant fins al 2012 i sent el predecessor de l’actual circuit mundial World Pàdel Tour.
Encara sense desaparèixer l’organització Pàdel Pro Tour (PPT), en 2012 es va crear World Pàdel Tour (WPT) amb tots els requisits necessaris, incloent-hi la signatura dels cent millors jugadors de pàdel del món. En 2013 va començar el primer circuit World Pàdel Tour, el qual va passar a ser la principal competició professional de pàdel. És el circuit mundial més important, juntament amb els campionats mundials.
El pàdel, actualment (any 2023) és l’esport amb la més ràpida evolució i penetració en nombre de jugadors i pistes en el món, practicat en més de 75 països, havent-hi fins al present 35 federacions nacionals distribuïdes en els cinc continents. No obstant té tanta popularitat a Mèxic que al 2018 ocasionà un boom del pàdel al país.
Actualment existeixen 51 federacions nacionals de pàdel i més de 18 milions de jugadors actius en el món dels quals 300.000 són jugadors federats, en els últims dos anys s’han creat més de 10.000 pistes noves i 2.994 clubs, els països més destacats respecte a clubs actius són: Espanya 3811 clubs, Itàlia 1760, Suècia 925, França 531 clubs, Bèlgica 283, seguits per altres països de la Unió Europea.
Respecte a les pistes, Espanya encapçala el llistat amb 14.000, seguit per Itàlia amb 3.513, Suïssa amb 3.500, seguida de la resta de països de la Unió Europea, és evident la tendència creixent en aquest esport, els indicadors apunten al fet que els països d’Europa del nord realitzaran majors inversions en aquest esport en els pròxims anys.
També, el pàdel guanya presència en llocs paradisíacs, havent-se convertit en l’esport d’oci per a practicar en qualsevol localització geogràfica i en tot moment de l’any. D’acord amb la FIP (Federació Internacional de Pàdel), aquest esport té la taxa de creixement més ràpida del món, amb una estimació de 20 milions de jugadors a nivell mundial.
El Campionat Mundial de Pàdel és una competició internacional que se disputa cada dos anys des de 1992. La primera edició se celebrà a Espanya en el recinte de l’Exposició Universal de Sevilla i en el club de Golf de Madrid. Aquest esdeveniment l’organitza la Federació Internacional de Pàdel, i compta amb una versió femenina i una versió masculina.
L’equip de l’Argentina és el conjunt que més ha guanyat el torneig al llarg de la seva història, totalitzant 11 vegades en pàdel masculí i 8 vegades en pàdel femení. El campió vigent de pàdel masculí és l’Argentina, després de guanyar 2-1 a Espanya, mentre que en pàdel femení l’actual campió és Espanya, on va vèncer a l’Argentina 2-0.
Malgrat l’embranzida que ha aconseguit el Pàdel a tot el món, encara no té el reconeixement de Olímpic.
REGLES
Els guanyadors són aquells que aconsegueixin guanyar dos sets.
Una parella anota un punt quan un dels seus components llança la pilota al camp contrari i la pilota bota dues vegades en el sòl. També una parella anota un punt quan l’equip rival realitza una de les següents accions:
• Un jugador llança la pilota contra una paret del camp contrari sense que pot caure prèviament a Terra.
• Un jugador llança la pilota fora de la pista sense haver botat abans en el sòl.
• Un jugador toca la xarxa o el camp contrari.
• Un jugador toca la pilota amb el cos o un altre objecte diferent a la pala.
• Un o tots dos jugadors colpegen la pilota dues vegades seguides.
Un partit de pàdel es juga al millor de tres sets, així que una parella ha de guanyar dues per a guanyar el partit. Cada set està integrat per jocs, alternant-se en el servei les parelles i els membres de cadascuna d’elles. El mètode de puntuació de cada joc és el mateix que el del tennis:
A partir de l’1 de març de 2020, el World Pàdel Tour va implementar el punt d’or en arribar al 40-40. En arribar a l’iguals, la parella triarà si rep el servei del costat de l’iguals o del costat de l’avantatge. La parella que guanyi el punt aconseguirà guanyar el joc. Els jugadors canviaran de camp cada sis tants
Dimensions de la pista: Es pot dir que és pràcticament igual a la del tennis.
Posicions: En el pàdel existeixen 2 posicions, el revés (el jugador que juga a l’esquerra) i el drive (el jugador que juga a la dreta). Cadascun d’ells té les seves pròpies: avantatges, desavantatges, característiques i requeriments.
La pilota de pàdel: Com estableix el Reglament de la Federació Espanyola de Pàdel, “la pilota haurà de ser una esfera de goma amb una superfície exterior uniforme de color verd o groc. El seu diàmetre ha de mesurar entre 6,32 i 6,77 cm i el seu pes estarà entre 56,0 i 59,4 g. Haurà de tenir un rebot comprès entre 135 i 145 cm en deixar-la caure sobre una superfície compacta des de 2,54 m. La pilota haurà de tenir una pressió interna d’entre 4,6 kg i 5,2 kg per cada 2,54 cm”
Les pales de pàdel: Es jugarà amb la pala reglamentària segons homologació de la Federació Espanyola. Les mesures màximes de la mateixa són 45,5 centímetres de llarg, 26 centímetres d’ample i 38 mil·límetres de gruix de perfil. La pala estarà perforada per un nombre il·limitat de forats de 9 a 13 mm de diàmetre cadascun en tota la zona central. La superfície del colpeix podrà ser plana, llisa o rugosa, no excedint de 30 cm de llarg i 26 cm d’ample. El puny ha de tenir una longitud màxima de 20 cm, una amplària màxima (de cadascuna de les forquetes, sense considerar l’espai buit entre elles) de 50 mm i un gruix màxim també de 50 mm. Haurà de tenir un cordó o corretja de subjecció a la nina com a protecció contra accidents. El seu ús serà obligatori. Aquest cordó haurà de tenir una longitud màxima de 35 cm.
El pes de la pala: ha d’anar pels paràmetres de: La de les Dones: 355 – 370 grs. ● Els Homes: 370 – 385 gr
Tipus de pales: poden ser de tres tipus: Diamant (major potència), Llàgrima (Control i potència) i Rodona (major control)
Es una recopilació de Josep M.Contijcoh 
