És fa present en els plats de les festes Nadalenques
Doncs sí, com altres fets i costums dels ianquis (celebrar el Halloween), (felicitar els aniversaris) celebren el thanswiving, (dia d’acció de gràcies) posant un gall d’Indi a la taula, nosaltres també li posem, o… li posarem a les festes nadalenques, quan de fet teníem la nostra tradició ben destacada i acabem fent els que ens diuen els altres, per tant, no tenim altre remei que haver d’escriure sobre l’índiot.
El gall dindi domèstic es conegut des de fa 2000 anys. Sembla que va treure el cap a Mèxic on els maies utilitzaven la seva carn i també les seves plomes per finalitats ornamentals. Els asteques fins i tot el van deïficar. Els conqueridors espanyols el van portar l’any 1498 a Europa amb el nom de “galls d’Índies” iniciant-se la seva reproducció primer ala Península , i després a altres països. Desprès els anglesos el van introduir a les seves colònies d’Amèrica del Nord, i allí, mira per on, l’han fet famós a tot el món… i no ens sap greu ja que la seva menja agrada i es bona per a tothom.
Abans els gall d’indis eren cars ala compra però l’agricultura industrialitzada ha fet que la seva producció sigui molt econòmica tenint en compte el volum de carn que produeix cada exemplar.
Els Estats Units i Xina són els més grans productors de la seva carn. Estats Units i Israel encapçalen el consum del món, amb 8 a 14 kg per habitant. Als països de poc consum és gairebé insignificant, només 125 gr. per habitant.
El gall d’indi a catalunya.
L’origen de les tradicions gastronòmiques de Nadal a Catalunya es perd en els albors de la història. Aquest dies a Catalunya se celebren amb àpats tradicionals: L’escudella, la carn d’olla, la sopa de galets, el rostit o, els canelons i els torrons, tal com marca la tradició, acompanyant-ho tot amb el cava i les neules.
Els àpats dels dies de Nadal a Catalunya n’hi ha dos: el dinar de Nadal i el de Sant Esteve. Per Nadal, la tradició es el dinar del propi dia 25, que es fa desprès de fer “cagar el tió”. Comença amb una sopa de galets. Un plat que en els inicis duia mandonguilles o pilota però res més. L’escudella i carn d’olla va venir més tard, (paradoxalment a la casa dels burgesos ja que els pagesos d’escudella i carn d’olla en menjaven sovintment). Després ve el rostit tradicional que normalment és de pollastre, farcit amb prunes i pinyons; d’aquí la cançó “Ara ve Nadal, matarem el gall que es fa a la cassola”. No obstant, ara en moltes cases benestant se substitueix pel gall d’indi fet al forn amb patates i verdures i en els últims anys també se n’ha fet costum el peix. El besuc al forn o el marisc són productes ben acceptats.
Per a postres el torrons que a més dels tres de sempre, el de Xixona i d’Alacant n’hi ha una varietat com per fer-ne una llista quilomètrica i, no cal dir, la crema cremada, acompanyat tot amb el cava i les neules.
I per acabar, no ens oblidem del dinar de Sant Esteve a Catalunya, (a la resta del món aquesta celebració no és fa). A l’àpat d’aquest dia el primer plat de tota la vida han estat els canelons. Aquest dinar era una conseqüència del seny català, ja que a les cases res de menjar no es llençava.
Els canelons es feien amb les restes del rostit del dia abans. Tot s’aprofitava. Modernament aquesta tradició de l’aprofitament continua amb els canelons, però amb carns picades de primera qualitat comprades expressament.
El gall d’indi, el seu consum ja es feu famós en dècades abans passades.
Les cròniques del setmanari de Sitges diuen que per les vigílies de Nadal hi arribaven ramats de més de 300 exemplars que finalment anaven a parar a les cassoles de tots, de les cases riques i de no tant.