Ara, al fet “d’Anar al bolet” s’ha posat de moda dir-li “anar a caçar bolets” i als boletaires anomenar-los com “caçadors de bolets”.
Res més estrafolari per a no dir exasperant, tota vegada que usant aquest vocabulari es xafa la llengua de manera tan irresponsable per a no dir a la poca solta, ja que el verb “caçar” el diccionari ho defineix com: Cercar animals en llibertat (siguin volàtils o terrestres) per tal de capturar-los o matar-los. L’especificació es ben clara al dir “ANIMALS”, no ‘Vegetals?; per tant res que veure amb el verbs ‘recollir’ o ‘agafar’ o ‘arreplegar’ o ‘buscar’ i altres sinònims que defineixen l’acció del mal “caçar” emprat en aquesta missió.
Dit això, entrem en la manera de exercitar la pràctica “d’anar al bolet”:
Hi ha companys que diuen que prefereixen anar a buscar bolets que menjar-los. Aquest articulista pensa al reves: prefereix menjar-los que anar a buscar-los” . De totes maneres, del primer grup, mai ha vist que desprès de buscar-los els llancessin o els regalessin.
Bé, deixem-nos d’apreciacions. Els bolets són deliciosos i creiem que es gaudeix tant buscant-los com menjant-los. Per tan, cal cultivar el primer exercici: anar a buscar-los, i si ets primerenc en l’afer no t’ arrisqui’s: comença sempre anant acompanyat amb persona veterana en la recollida que t’ensenyarà els que “són bons” i els que “són dolents”: molt important en l’ordre personal.
Abans de començar a passejar pel bosc cal saber si es necessari tenir permís de recollida ja que modernament en bastants llocs s’ha acabat la recollida lliure i en necessita perms, doncs s’han creat vedats (cotos com els de la caça). Cal tenir en compta que els permisos varien en el preu i poden ser per a uns dies o per a tota la temporada i limiten la quantitat de bolets que es poden recollir. Afortunadament a la nostra comarca encara seguim amb la costum ancestral i els montblanquins encara poden circular de manera lliure pels verals.
Així que arribada la tardor, l’època que treuen el cap i brillen als ulls de buscador, hem de saber que els bolets han començat a formar-se a l’hivern sota terra amb la humitat i creixent fins a esperar el moment òptim de les pluges. Les pluges de juny, juliol i agost, són les idònies, millor si es repeteixen cada quinze dies. A partir de tres setmanes desprès de ploure, si la temperatura del sòl no ha estat inferior a deu graus, apareixeran els primers en el baix bosc dels pins els alzinars i normalment sota la fullaraca . Després continuaran sortint sempre que la humitat es mantingui i no arribi a gelar.
Els recollidors novells cal que proveint dels estris idonis per agafar-los i a la vegada cuidar del bosc. Cal equipar-se dels elementals: Un cistell de vímet, (mai dipositar-los en bosses de plàstic que impedeixen la seva transpiració i es fan malbé); i per si fos poca cosa, la cistella permet que les partícules generatives dels bolets, −les espores−, surtin del cistells per a ser recuperades pel bosc. També cal disposar d’una navalla o ganivet per separar-los de la terra. Motiu?: les espores (llavors) es troben a les capes superficials de la terra i, si s’ eliminen, provoquen la mort de la propera generació de bolets. Mai arrancar-los de terra cal fer alçaprem amb el ganivet o agafant tot el bolet tallant la base del peu de forma horitzontal sense introduir la navalla en a la terra. I mai, però mai, remoure 1a fullaraca amb rasclets o rampells. Sinó es disposa d’útil per tallar-lo cal subjectar el bolet per la tija i girar-lo 360 graus (donar-li la volta sencera),així el bolet surt amb facilitat de la terra; després, cal tapar el forat on estava el bolet amb la mateixa terra, mai en cap cas, treure el bolet estirant-lo, ja que es danya el micel
No agafar els bolets petits perquè no et trauran de cap apuro mentre que si els deixes créixer a la setmana propera el podràs agafar o els deixaràs perquè el que vingui darrere els pugui degustar, com ho hauries fet tu. A l’hora de colocar-los al cistell cal posar-los boca avall així se evita el seu deteriorament.
Només a la Peninsula Ibèrica es calcula que existeixen més de 7.000 espècies diferents de bolets, encara que no tots són comestibles i alguns fins i tot verinosos. Per tant cal anar en cura en saber quins agafar.
Els bolets més comuns de la nostra Terra, son:
Rovelló, es el clàssic dels fongs superiors; una mica rosat, té una olor suau i una superfície llisa.
‘Rovelló’ pinetell: el germà bessó del rovelló, però més saborós. La seva principal diferència és el color. El pinetell presenta taques verdes a la part superior i és un dels bolets comestibles més apreciats.
Camagroc: com bé indica el seu nom, es caracteritza per tenir el peu de color groc. És un bolet extremadament fi i elàstic, de color marró i groc.
Cama-sec: bolet petit, de carn elàstica blanca i olor suau i agradable. A la part inferior del barret trobem unes làmines àmplies i gruixudes.
Cep: un dels bolets comestibles més ben considerats a tot Europa i més famosos a la cuina. Conegut pel seu gruixut peu de color blanc i el seu ample barret de color grisenc.
Fredolic: és un bolet molt fràgil, perquè es trenca amb facilitat. De mida petita té el peu blanc i el barret, sovint irregular, de color gris. De tacte suau.
Llenega negra: bolet compacte, de grandària gran que reconeixeràs per la seva textura bavosa, especialment, al barret. Brillant, amb el peu blanc i el barret marró viscós.
Ou de Reig: bolet que pot arribar a mesurar fins a 15 cm. Es diu ou perquè quan neix téaquella forma. De color ataronjat-vermellós, té una carn tendra i olor suau.
Rossinyol: Sabies que el rossinyol és un dels bolets comestibles que mai es corca? El reconeixeràs pel seu color groc fosc i presenta una olor agradable una mica afruitada.
Trompeta de la mort: Encara que el seu nom no convida a menjar-la, és una delícia. És un bolet que pel seu color negre grisenc i el seu aspecte diferent, sovint, es rebutja. No obstant això és molt apreciat a la cuina. En forma de con, la seva carn és fina i fibrosa i el seu sabor recorda una mica a la tòfona.
Com són millors cuinats
Cada bolet comestible té un ús culinari específic: Tots es poden menjar a la graella, guisats o saltats, encara que els rovellons i el cama-grocs encara es fan més delícia a la boca torrats a la graella amb un raget d’oli damunt les cartes quan es cou.
Ideals per a guisats: el cama-sec, el fredolic i el rossinyol. Bons en tota mena de guisats.
A la brasa o fregits: els millors són el rovelló o el pinetell, amanits amb una mica d’all i julivert. El cep també és una altra bona opció és fer-lo cru en amanides (amb vinagre, oli, sal), assecat, cuit i confitat en oli. No obstant, atenció! amb el del mateixa família (el Boletu edulis), més conegut pel “mataparents” o Boletus satanàs, ja que és tòxic.
Fent-los en una deliciosa truita: També són molt bons els camagrocs, els cama-secs y trompetes de la mort, com mai.
En una sopa calentona: el fredolic a més de ser menjat a tota manera pot ser en sopa, cal provar-lo.
Bons també crus: No sempre s’han de cuinar els bolets per gaudir del seu sabor!. El cep i l’ou de reig són ideals per menjar crus, ben amanits amb oli i un punt de sal. El rossinyol, encara que no és tan freqüent, també es pot menjar cru.
Una vegada sabent quines són les virtuts dels bolets delecteu-vos amb aquesta meravella culinària que és pot menjar de tota manera.
Amb all i julivert
fets a la paella
Es un article de Josep M.Contijcoh
