Quan vaig entrar a aquell magatzem vaig quedar parat, era un entri vell, vetust, abandonat, del qual ja li vaig haver de forçar la porta; no hi havia manera d’obrir-la i em tinguí de valer de les puntades de peu, cada puntada una bafarada de pols i a últim esforç, fent-la grinyolar.
Aquell magatzem era un entriot de quatre parets afegit al mas de planta baixa que havia trobat anant per la muntanya. Tenia una teulada molt inclinada, i sobrepujava al Mas 5 metres d’altura. El primer cop de vista, la contemplació d’un espectacle imponent per diferent. Les parets de l’interior eren fetes amb pedres tosques, irregulars, tant ben ensamblades que donava gust mirar aquells panys perfectes; per força havia d’haver-la construït un purista de la pedra seca havent-la lligat amb fang i guixot.
Tot va ser entrar i quedar-me amb la boca oberta. Aquell local tenia una finestra petita a cada paret lateral que en aquells moments deixava entrar un raig de sol la de llevant, mentre la de ponent rivalitzava provocant un tronc de llum. Tot el de dins ho abraçava mena aureola polsosa. La pols cobria les pedres sobresortides i quasi no deixava veure els toscos claus i ferrots clavats a les parets, en els quals hi eren penjats en tots i cada un les eines dels pagesos de segles anteriors.
Havien estat col·locades sense ordre ni concert, no seguien cap pla establert, els pagesos d’aleshores les haurien anat dipositant a mida que arribaven del camp, algunes d’elles per a no ser usades mai més, ja que es veien rònegues.
La meva vista és fitxava en certes peces originals, com en aquell vell trill atrotinat i ple de pallot i suportant a la paret altra trill de la primera generació, guarnit de pedres ferrots i claus, segurament deixat per mostra, com també d’aquella serra de tall ample mig rovellada, i aquells dos collars amb mostres d’espellajament, penjats simètricament en sengles claus. Al mig de l’estanca hi quedava un pany aclarit, on hi hauria estat el carro ja que encara s’hi apreciaven les roderes de sortida sobre la pols. A totes les parets munió de forques, la majoria desdentegades, i pales de fusta algunes amb esmocadures. Sobre una menjadora fitxa al fons de l’estança també munió de destrals i destralons esmotxats, Curiosament a la cantonada de la porta d’entrada, un feix d’estaquirots cuidadosament lligats, suposadament perquè no es perdessin. Dues reus, una de fusta i altre de ferro, eren reposades sobre la menjadora desencaixada , mentre un jou, segurament inservible, l’havien penjat del sostre lligat amb cordes de fermar el matxo.
Això si, tots i totes aquells peces que havien estat protagonistes en una època passada que ja no tornarà.
Aquell panorama d’eines se m’antullaven com quadres penjats a sala de museu.
Si m’ho permeten, les detallaré: eren les eines de sempre, les més conegudes.
EINES DE PAGÈS QUE CITEM
Aixada (per cavar la terra)
Albarda
Alforja
Arpiots
Boc
Bota de pell
Cadenes de varis tipus fetes d’argolles o baules
Carro
Cavaguet per cavar petits socs
Collar de la mula
Curra de pedra
Dalla (per segar herba alta)
de la mida desitjada.
Destral per a tallar rames i troncs gruixuts
Destraló per tallar rames primes
Escala llarga de 13 escalons (la normal)
Escala triangulada apta para podar
(el triangle era situat a la part alta de l’escala
per introduir-la amb facilitat sota l’arbre
Escombra de granellons
Falç (per segar herba curta)
Forques
Jou
Maces
Pala de fusta (per recollir el gra de l’era)
Pales de fusta
per fer-la fàcil d’introduir per sota les rames de
l’arbre
Podall
Portadora
Quan l’arbre era abatut es podien fer el pilons
Rasclet
Regnes
Rella de reu
Reu
Sàrria
Senatxo
Serra d’arc (serra per tallar fustes a precisió)
Tascons (per esberlar troncs d’arbre)
Tisores de jardí (grans, per tallar rametes dèbils)
Tisores gran de podar (per a més dobles)
Tascó útil de ferro en forma de cunya per esberlar troncs
Tronc d’arbre fet piló de fusta per asclar troncs.
Xapo (per cavar més ample)
Xerrac (ample per a xerracar i serrar troncs.
Suports gràfics
Aixades i Cavecs
Albarda. –
Guarniment de les bèsties de càrrega, consistent en un coixí de palla, borra, que s’adapta al llom de l’animal.
Alforja. –
Estri per portar menjar i beure, constituït per dues bosses de roba unides per uns tirants que permeten dur-la penjada a l’espatlla.
Arpiots. –
Eina manual. Mena d’aixada que en lloc d’una fulla tallant té dues pues planes i llargues. S’utilitza per cavar en terreny pedregós.
Boç. – Aparell fet de corretges que es posa al morro de l’animal per impedir-li
Bótes de pell i fusta. –
Bot petit, utilitzat per portar el vi per beure al defora. Va proveït d’un broc anomenat xeremina que permet beure a galet. També n’hi havia de fusta segons gràfic.
Bridó. –
Guarniment de cuir per posar al cap dels animals de treball. Va proveït d’una mena de pàmpol a cada banda que impedeix a la bèstia la visió lateral.
Cadenes-
La cadena és un objecte fet de ferro que conté baules que permeten mantenir estable un objecte, poden ser molt grans i gruixudes com per sostenir grans embarcacions o molt petites, per a tot ús.
Carro.
Pel detalls veure lllibre de Lluís Castellvi
Collar. –
Guarniment encoixinat que es posa al coll de l’animal per enganxar-lo al carro o als estris que s’arrosseguen amb tirants. S’estreba per la part superior amb unes corretges amb ullets i sivelles.
Cossi (barrenyo)−
Atuell de metall per contenir aigua normalment. Inicialment foren de fusta
Curra. –
Cilindre de pedra o de fusta, de superfície llisa o amb costelles, que tirat pels animals per mitjà d’un bastiment de fusta, s’utilitza per xafar els terrossos i aplanar la terra de conreu.
Dalla. –
Eina manual utilitzada per segar. És formada per una fulla metàllica corbada, amb tall per una vora, unida a un mànec llarg proveït de dos mantins, un per a cada mà del pagès que l’empunya. Adaptat al mànec un joc de cordills i pues de fusta permetia deixar en un reng les plantes segades.
Destral –
Eina manual formada per una fulla plana de ferro, proveïda de tall en un extrem i en l’altre un ull on encaixa un mànec llarg que segueix el mateix pla de la fulla.
Dogal.–
Corda, forta que rodeja el coll de l’animal. Serveix per fermar la bèstia.
Escala triangulada
molt apte per espurgar arbre per a part de sota
Escombra de granellons. –
Escombra utilitzada en el batre per escombrar la sola de l’era. Normalment es feien escombres amb mates de gatell.
Estaquirot. –
Pal de fusta acabat en punxa a l’extrem superior. Es posava un reng d’estaquirots a cada una de les dues baranes del carro d’escalada per tal d’augmentar la capacitat de càrrega en poder-hi clavar les garbes o els feixos.
Falç. –
Eina manual. Consisteix en una fulla metàl·lica, corba i dentada en la seva part còncava, acabada en punta i amb un mànec a l’altre extrem. S’utilitzava per segar.
Falçó. –
Eina manual. Mena de falç petita, sense dents, que serveix per collir raïms.
