L’HOME INVISIBLE
l’Home Invisible és una obra experimental on Dalí va tractar de pintar imatges de doble sentit. De fet que una obra inacabada en un intent fracassat de crear una pintura surrealista virtual. De fet va ser el primer llenç amb aquesta característica però al no sortint-se’n després va seguir pel camí dels enganys visuals, creant algunes obres realment bones.
En el quadre de Dalí, es pot veure una persona asseguda, de proporcions gegantines i prolongades. El cap de l’individu es forma amb algunes ombres i relleus de construccions i escultures molt allunyades de l’espectador. Els núvols simulen els cabells i dues esferes blaves, els ulls. El braç dret, inconclús, està format, en part, per l’esquena de l’estàtua d’una dona amb un coll desproporcionat. El braç esquerre està format per una columna i es delimita amb l’edifici negre que hi ha al primer pla a la dreta del quadre. Aquesta estructura té, a més, dues escultures de dones disseccionades i de diferents colors.
Al mig de la part inferior hi ha una mena de maniquí, el qual té una llarga cabellera que ascendeix i es bifurca a la punta, definint així les mans del gegant. Les cames estan formades per una cascada i una secció del terra del mateix color blau.
Davant del maniquí hi ha un lleó daurat que es repeteix a moltes altres obres de l’artista. Hi ha altres elements surrealistes del quadre que només són ornamentals. A la dreta hi ha, en primer pla, un conjunt d?escultures satíriques: tres homes i tres nens.
A l’esquerra hi ha una pilastra sobre la qual hi ha una escultura d’un perfil de dona que es repeteix a moltes altres pintures de Dalí. Més enrere hi ha una plataforma i, sobre això, un cavall blanc. Finalment, sobre la mà dreta del gegant hi ha una forma simètrica i estranya que sembla estar disseccionada.
La temptació de Sant Antoni
La temptació de Sant Antoni.- En aquest quadre d’art sacre surrealista Dalí pinta animals altíssims i de potes eixutes que porten a la seva esquena els objectes de temptació. L’estranya desfilada està encapçalat per un cavall, que representa la temptació del poder. El primer elefant porta la copa d’or de la luxúria i una dona nua, mentre que els altres porten edificis que representen les comoditats de la llar, més figures nues i altes torres amb connotacions fàl·liques. Totes les temptacions se li presenten a sant Antoni Abad, el monjo cristià eremita durant el seu pelegrinatge pel desert egipci. Se’l representa resistint amb una creu per refusar-los. Entre els núvols es distingeix El Escorial, el palau real espanyol. La figura de sant Antoni ocupa molt poc espai en el llenç; potser Dalí volia desviar l’atenció d’ell, i les potes llargues de les bèsties, serien les fotes i seguide temptacions que el Sant va refusar.
Característiques del quadre:
Pintat a l’any 1946. Material: Pintura a l’oli sobre taula; mides 90 X 120 cms.
Es al Museu Reial de Belles Arts de Bèlgica
GALATEA DE LES ESFERES
A Galatea de les esferes, Salvador Dalí es va entusiasmar amb l’estructura de l’ADN que descoberta a meitat del segle XX i també l’impressionaren les repetides proves nuclears portades a terme aquell mig segle. Aquestes dues impressions el van afectar tant com per autocrear-se un procés artístic místic-nuclear allà pels anys 40, afirmant que: “Por primera vez en la historia de la ciencia, la física aporta pruebas de la existencia de Dios”. En aquest de les esferes quadre Dalí reinventa el rostre de la seva dona àtom a àtom en una dansa gravitatòria en tres dimensiones. De fet es una obra original por seva destresa formant un discontinuo de partícules esfèriques flotant en el compost atòmic on les molècules estan disgregades donant profunditat al matisat rostre de Gala. El artista crea amb mestria en aquest quadre una Gala de faccions dolces inspirant-se en las verges renacentistes.
Aquesta obra és troba en el Museu Dalí, de Figueres
Técnica: és un Oli sobre llenç de mides 65 x 54 cm.
Naturalesa morta vivent
Naturalesa morta vivent, és una obra pintada en 1956 on Dalí desenvolupa, gairebé millor que en cap altra, totes les seves apreciacions recents sobre les lleis físiques i atòmiques descobertes llavors i que ell resol animant amb vida pròpia, cadascun dels objectes d’aquesta natura morta movent-los al seu antull en suspensió: el menjar, la beguda i la vaixella giren entorn de l’escena en l’aire, com si estiguessin en el seu propi vèrtex.
El moviment l’imprimeix en el quadre amb força, com el deixant d’un cometa, el rastre de l’objecte en l’espai com s’aprecia en les dues pomes del fruiter. En aquest quadre Dalí s’anticipa al pop-art en determinats elements de joc com les petites tires de color que suren en l’aire i que no representen absolutament res. Els jocs òptics es concentren en les estovalles, l’estructura de la coliflor fins a la barra de ferro de la barana del balcó retent homenatge a la pintura del passat. L’obsessió esotèrica la plasma al lateral esquerre del llenç, quan una mà subjecta una petita banya de rinoceront.
Una obra emblemàtica del misticisme nuclear emergent de Dalí, aquest quadre de grans dimensions va ser el sisè d’una sèrie de llenços històrics monumentals que l’artista va iniciar el 1948, i és el primer a allunyar-se de la seva temàtica estrictament religiosa. Obra que va trigar zinc mesos a preparar i elaborar, objectes individuals que suren i girin a l’espai, enfonsant-s’hi sostenint l’equilibri alhora. Tots els objectes volen per separats i no és toquin entre ells. Dalí va utilitzar el terme divisionisme per descriure aquest enfocament estructural de la seva obra de la dècada dels cinquanta,
[row]
[col col=4]
[/col]
[col col=6]
[/col]
[/row]
Malgrat a la seva joventut Dalí no va manifestar mai cap tendència política, a l’inrevés de Picasso i altres artistes que es comprometeren a un bandó de la guerra civil, Dalí a la seva maduresa, desprès de la Civil es va manifestar proper a la família Franco, en ocasions semblant rendint-los una admiració que ratllava en l’adulació.
Naturalment aquesta postura li va merèixer la execració i exacerbació de les esquerres per una part i per l’altre, la benaurança dels franquistes . Coneixent el caràcter de Dalí auto-presentant-se com a genial mig bòlit i sabent que era “un comerciant” de la més alta altura, s’ha de pensar que la postura pro-franquista no fou altre posicionament sinó per crear-se un lloc simpàtic dins l’establiment, sabent que li atorgarien tots els mereixements i probablement la introducció de més d’un quadre als amics del Règim. Llavor s’inicià pintant quadres per la família Franco.
Aquí tenim el de la seva filla ‘Carmencita’ posada a la gropa d’un cavall (que denotaria poder) amb les surrealistes figures de l’Escorial i dels dos protagonistes de la de la ‘Rendició de Praga’ que pintà dins el nivell de la panxa de l’èquid; tot un quadre al gust de la família, vaja.
I l’altra quadre (que ja té molt poc de surrealista, en especial la figura del general) que es un veritable rendez-vous al besar la ma del Caudillo, amb lo qual ja es va passar amb l’afalagament servicial. Aquesta quadre sens dubta li significaria la donació del títol de “marquesat de Púbol amb que fou enaltit i que ell va acceptar de bon grat.
En els primers anys d’exercir la pintura Dalí feu de tot: Creà eslògans per botigues afamades, decoracions comercials i creacions de logotips. El més sobresortit fou el del Xupa xups. Fou d’aquesta manera: L’any 1969, Enric Bernat, el creador del famosos caramels es va traslladar fins a Figueres on l’artista va trigar menys d’una hora a crear el logotip amb els caràcters en vermell sobre fons groc envoltats amb una margarida. Es feu famós. Es desconeix la xifra exacta que Dalí va rebre per aquest encàrrec, però es remorejava que el seu import va ser astronòmic. Brillant i alegre, el logo de Xupa Xups és avui reconegut a tot el món com una icona insubstituïble.
[row]
[col col=4]
[/col]
[col col=4]
[/col]
[/row]
I per acabar, unes mostres del “palique” de Dalí, el qual no necessitava cap padrí per erigir-se-les . Frases i anècdotes pseudegenials i grandiloqüents d’un pintor que sabé crear-se la seva pròpia original fama, tant per les seves provocacions, la seva eloqüència desllenguada y seva categòrica avarícia.-
Quan unes persones li van preguntar que era El Surrealisme, ell els contestà: “Jo sóc el surrealisme”
Una frase conjugada que no tenen desaprofitament : «No soc feixista com ho prova el fet que vaig emigrar als Estats Units quan els alemanys van ocupar França. No obstant això, admeto que Hitler era un superhome.
Orwell l’autor de “Homenatge a Catalunya” li va definir amb «afecte» com “A Dalí només el preocupa trobar un lloc on es mengi bé i d’on pugui sortir corrent en quan intueixi el perill».
I la jugada que li va fer a Federico García Lorca. Aquest volia mantenir una relació sexual amb ell, però abans Dalí li va exigir que abans tingués relacions amb Margarita Manso i ell estaria allí presenciant-ho. Lorca va complir la seva part però Dalí mai es va acabar ficant al llit amb el granadí.
Un altre va dir d’ell: Un personatge tan execrable com sensacional».
I més frases genials sortides de la seva boca:
• La major desgràcia de la joventut actual és ja no pertànyer a ella. Soc un deliri vivent i controlat.
• Si moro, no moriré del tot.
• Sense mi no hi ha art.
▪ Em considero un dels pares de la humanitat
• No podeu expulsar-me, jo soc el Surrealisme!
• Tot m’altera, però res em canvia.
• Déu és un altre artista. Com jo.ç
• No hi ha res més surrealista que la realitat.
• No tinguis por de la perfecció; no l’aconseguiràs
• Soc un deliri vivent i controlat.
▪No prenc drogues. Jo soc una droga.
• La llibertat de qualsevol tipus és el pitjor per a la creativitat.
• La pintura és una part infinitament diminuta de la meva personalitat.
• L’única diferència entre un boig i jo és que jo no estic boig.
• Quan s’és un geni, no tenim dret a morir-nos, perquè fem falta per al progrés de la humanitat.
• Hi ha alguns dies en què crec que moriré per una sobredosi de satisfacció.
• Cada matí, quan em desperto, experiment de nou un plaer suprem: el de ser Salvador Dalí.
• El veritable pintor és aquell que és capaç de pintar escenes extraordinàries enmig d’un desert
• Una pintura és una fotografia feta a mà.
• No entenc perquè quan demano llagosta a la graella en un restaurant mai em serveixen un telèfon cuinat.
• A l’edat de sis anys volia ser cuiner. Als set volia ser Napoleó. I la meva ambició ha vingut creixent constantment des de llavors.
• L’enveja d’altres pintors ha estat sempre termòmetre del meu èxit.
• Només hi ha dues coses dolentes que poden passar-te en la vida: ser Pablo Picasso o no ser Salvador Dalí.
• Picasso és pintor, jo també; Picasso és espanyol, jo també; Picasso és comunista, jo tampoc.
• Sí jo fos menys intel·ligent, indiscutiblement pintaria molt millor.
• De cap manera tornaré a Mèxic. No suporto estar en un país més surrealista que les meves pintures.(recordin a Diego Rivera)
• Hi ha un preu absolut i relatiu, el meu preu és el relatiu. Per a dir-ho clarament: cada dia soc més car
• Per a comprar els meus quadres cal ser criminalment ric… com els nord-americans.
• El temps és una de les poques coses importants que ens queden.
• El menys que pot demanar-se a una escultura és que no es mogui.
• No podeu expulsar-me, jo soc el Surrealisme!
• L’única diferència entre un boig i jo és que jo no estic boig.
• Hi ha alguns dies en què crec que moriré per una sobredosi de satisfacció.
• Cada matí, quan em desperto, experiment de nou un plaer suprem: el de ser Salvador Dalí.
• Per a comprar els meus quadres cal ser criminalment ric… com els nord-americans.
• El temps és una de les poques coses importants que ens queden.
• El menys que pot demana a una escultura és que no es mogui.
• No soc estrany… simplement no soc normal
• Comença aprenent a dibuixar i pintar com els vells mestres. Després pots fer el que vulguis; tots et respectaran.
Amb tot hem de convenir que fou un personatge fora del comú, la prova es que encara se’n parla d’ell bé i malament.
Es un article de Josep M.Contijcoh 
