Aquestes gemes són mencionades a la Biblia com les 12 pedres sagrades per fer els fonaments de la muralla de la “La Nova Jerusalem”
La primera era jaspi;
la segona, safir;
la tercera, calcedonia;
la quarta, maragda;
la cinquena, sardorux;
la sisena, sarda,
la setena crisòlit,
la vuitena beril.le,
la novena Topazi,
la desena Agata
l’onzena, jacint;
la dotzena, ametista.»
A través dels segles, moltes cultures han contribuït a les llegendes i les tradicions que envolten a les pedres precioses. Aquests productes estranys de la naturalesa han inspirat tant a filòsofs i místics, que han atribuir propietats inusuals a aquests apreciats minerals.
El jaspi
És una pedra sedimentària. Posseeix una superfície suau i s’utilitza per a l’ornamentació i gemma solta. Els colors són vermells o violacis, grisos a negres, de vegades verds, grocs, marrons, de vegades combinats. Procedeix del silici des del començament de la diagènesi. El jaspi vermell pertany a l’àmplia família dels jaspis, que han estat molt apreciades des de l’antiguitat per la seva gran varietat de colors i la geometria dels seus dissenys. S’han trobat bells exemplars a Sud-àfrica. El jaspi vermell s’utilitza com a pedra ornamental i com a pedra preciosa. D’aquesta pedra es parla als escrits d’Alexandre el Gran, Plini el Vell i els alquimistes medievals. El poeta Dante Alighieri l’esmenta a la Divina Comèdia amb nombroses referències.
Maragda
La puresa, bellesa i intensitat del verd de la maragda no deixa indiferent a ningú. El nom d’aquesta gemma prové del grec “smaragdos”, l’índex de duresa alt, 8 /10 de l’escala de Mohs, (l’escala que determina la duresa dels materials). Les maragdes de major qualitat, són de mines de Colòmbia. Aquesta gemma de verd intens ha estat sempre molt utilitzada en joieria. Es trobem maragdes en les corones de la reialesa. Se sol dir que les maragdes afavoreixen a aquelles parelles de casats que volen una vida tranquil·la plegats. També s’associa a una major fluència de diners, i a la curació de moltes disfuncions humanes. Figuren en quasi en tot tipus de joia.
Calcedònia
El cos d’aquesta pedra és composta per petits cristalls tan petits que són imperceptibles. La calcedònia es pot trobar en diferents estats, com per exemple arronyonades o arraïmades, també pot ser trobada en masses deformades de diversos colors. Després d’un poliment llarg, algunes varietats poden tenir una lluentor que sembla emanar del seu interior. Fins i tot per als romans tenia un significat particular sent la pedra preciosa utilitzada en la fabricació d’amulets màgics, camafeus i segells i de diversos tallats, enfilada en preciosos anells, braçalets collarets i fíbules.
Sardorux
El Sardorux és una pedra preciosa que ha estat apreciada per la seva bellesa i propietats metafísiques des de fa milers d’anys.El seu nom deriva de lesparaules gregues“sard”, a dir un color marró vermell, i onyx, que vol, dir pedra batada. Compta amb moltes capes de fibra. Aquesta joia és una pedra que va ser més valuosa que el safir. La Sardorux en l’antiga Roma, era molt valorada per a no pegar-se a la cera,es realitzaven segells els quals els grans trubuns i gent de prestigi la portaven en els anells. Napoleó Bonapart, la usava a la cadena del rellotge.
Safir
El safir és una de les quatre pedres precioses més importants del món i de les més belles. El safir pertany a la mateixa família de minerals que el robí, Els safirs es troben en estat natural en una àmplia gamma de colors, des del transparent, passant per diferents tons de roig, groc, blau i demés combinacions. Els productes més grans es troben a Àfrica i actualment se n’han trobat jaciments a Amèrica del Sud. També es troben a Caixmir (Índia), i a Austràlia. L’Antàrtica és rica en aquest mineral, però a causa del seu delicat equilibri ecològic s’ha limitat l’explotació. El seu ús es restringeix a la joieria i a les aplicacions làser.
Sarda
Pedra ornamental. És una varietat de l’àgata, i dues o més capes de calcedònia.de color lletós i de sardi vermell transparent, però de vegades la capa de color fort és daurada o marró. La capa vermella recordava als grecs el color de les ungles. Tal vegada per aquesta raó la van dir onyx (que significa “ungla”). La sarda es troba en varis llocs, i sobretot a Palestina i Aràbia. El seu nom l’esmenta en la Bíblia, quan diu que la sisena pedra del del fonament de “Santa ciutat, la Nova Jerusalem.
Crisòlit
El terme “crisòlit” ve del vocable grec kjrysólithos, que vol dir “pedra daurada”. A Egipte es troben cristalls de crisòlit de gran qualitat..És una pedra transparent o translúcida, de color groc o verd, silicats de magnesi i ferro. En general es troba en roques volcàniques, també en les dolomítiques i alguns tipus de pedra calcària, en forma sòlida, cristal·lina o granular.
Beril.le
El Beril és una gemma acolorida per un element extern. El beril és conegut per la perfecció dels seus cristalls hexagonals amb prisma a sis cares. Els Berils poden ser tallats a diferents maneres. Per a algunes varietats es prefereixen talles particulars, com és la “Tija Esmaragda” concebuda com el seu nom indica a la tipologia dels Berils. Alguns Berils mostren fenòmens com a Asterisme (Efecte Estrella). Els berils tenen una duresa de 7,5 a 8 en l’escala Mohs(2) que els col·loca a pedres precioses de bona duresa.
Topazi
El topazi es un mineral de categoria. S’han confós molt sovint amb moltes altres pedres. El seu nom prové d’una illa del Mar Roig de nom “Topazos”. Els topazis és troben de colors blau pàl·lid, marró vermell, incolor, verd, groc, marró, freqüent-ment ratllats amb línies blanques i una lluïssor del vidre. Les seves transparències són translúcides i de formes geomètriques de prismes curts, prismes llargs. La seva duresa és 8 de l’escala de Mosh i una densitat de 3,55 g/cm3, ofereix certa fluorescènci.
Agata
El nom “àgata” prové del riu Dirillo, del sud de Sicília, on es diu que es va trobar la primera d’aquestes pedres. L’àgata va ser molt venerada pels antics i se la entenia com la pedra de la ciència. Es creia que l’àgata de l’Índia era el millor remei per a les malalties dels ulls.El àgata no és un mineral en sí sinó un conjunt de varietats del quars (sílice). El àgata es troba en roques volcàniques la gran-dària de les quals pot variar des de mil·límetres a diversos metres. Es caracteritza per presentar sèrie de bandes concèntriques de color similars, opacs i translúcids. Existeixen varietats, com ónix, àgata de foc i més.
Jacint
El jacint és una varietat transparent de color vermell-taronja, usada en pedreria. El nom coincideix amb el d’una flor de color porpra o blau vermellós profund (jacint ). Es pensa que pot ser la pedra del “ligure” esmentada a l’Èxode com la pedra que portava sobre el pit el sacerdot suprem de Jerusalem.A causa de la seva duresa aquesta pedra s’empra per a fabricar ganivets molt resistents i tallants més resistents que els d’acer. La raó de barrejar el Jacint amb altres minerals és per evitar que els terroristes l’usin per fer artefactes explosius que de ser de Jacint pur no serien localitzat pels detectors. Un altre ús del material és per a la fabricació d’algunes peces per els avions a reacció, a més dels usos per a joieria.
Ametista
L’Ametista pertany a la família dels quarsos cristal·lins. Les Ame-tistes més precioses tenen una tonalitat que van del violeta mitjà al fosc i presenten transparència en la seva violeta pur. Com es tracta d’una pedra preciosa molt apreciada pels joiers es poden trobar diverses formes de qualitat. En el passat va ser considerada com un potent antídot contra l’embriaguesa, raó per la qual copes de vi eren tallades d’aquesta pedra preciosa. (1 i 2)
L’escala de Mohs
És la de la duresa de minerals. Indica la resistència al ratllar diversos minerals a partir d’un material dur per a ratllar-ne a un de més tou.. Fou creada el 1812 pel mineralogista alemany Friedrich Mohs. El mètode de comprovar la duresa mirant quins materials poden ratllar-ne d’altres, però escales d’aquests tipus ja es feien a l’antiguitat: Plini el Vell en la seva Naturalis Historiae ni hi ha una d’escala. Modernament se han dissenyat varies escales però la que té més crèdit entre el naturalistes es la de Mohs.
Escala de Duresa de Mohs
Escala Mineral Duresa
1 Talc 1
2 Guix 3
3 Calcita 9
4 Fluorita 21
5 Apatita 48
6 Ortosa 72
7 Quarts 100
8 Topazi 200
9 Corindó 400
10 Diamant 1600
La duresa es calcula a raó de kg/mm2
Aquesta escala abraça tots els minerals. Exposar-los tots aquí necessitaríem molt d’espai, apart de que potser no interessa citar minerals desconeguts pràcticament per tothom. Amb aquesta breu exposició serà suficient per explicar el que són les escales de duresa.
És un article de JOSEP M. CONTIJOCH 
