L’artista veneçolana Teresa Mulet prepara a Balada la seua propera exposició que indaga sobre els mecanismes de control
La mostra, que s’inaugurarà el 9 de novembre a Lo Pati, inclourà una peça inspirada en l’aparent serenitat dels camps d’arròs
Teresa Mulet (Caracas, 1970) està instal·lada aquests dies a la residència d’artistes que Lo Pati – Centre d’Art Terres de l’Ebre té a Balada, al cor mateix del delta de l’Ebre. Per a ella aquest espai és al mateix temps punt de partida i de retorn, ja que al delta hi ha els orígens de la seua genealogia familiar. El seu pare és d’Amposta i va emigrar a Veneçuela el 1948 fugint de les penúries de la postguerra quan només tenia 15 anys. Ara setanta anys després ella ha hagut de fer el camí invers, fugint de la descomposició social, la violència i la inseguretat ciutadana d’un país que durant dècades ha estat dels més pròspers de l’Amèrica del Sud. “Tots estem fora de lloc. Ens n’hem anat de qualsevol indret i en qualsevol moment estarem en qualsevol altre. Només hi ha permanències momentànies en llocs de pas”, apunta Mulet. Fa més d’un any que resideix a Barcelona, i la seua connexió familiar ha estat la que l’ha portada ara fins a Balada, on mira de recuperar els fils que es van trencar, al mateix temps que explora la seua capa d’artista per introduir aquest territori genealògic en la seua creació artística.
La d’ara no és l’única estada de Mulet a la casa de Balada. Ja s’hi va allotjar a l’abril abans i després de la inundació dels camps, el que li ha permès seguir totes les etapes del cicle de l’arròs. És precisament aquesta fragmentació del Delta en camps el que ha inspirat la peça que està preparant per a l’exposició que s’inaugurarà a Lo Pati, el 9 de novembre. Es titularà Camps de control i amb ella l’artista convida a reflexionar sobre els mecanismes de control a que estem sotmesos. “Em va sorprendre veure cadenes i cadenats a les boques de les sèquies. Em van explicar que era per evitar que alguns pagesos reguin més que uns altres. Un control acceptat per tothom i que pot considerar-se positiu però que evidencia que no ens refiem uns dels altres”, reflexiona. Això a més li fa pensar que lluny de la serenitat aparent que emana del delta, aquest és un espai afectat també per les nocions de poder. Uns poders que amb la regulació dels embassaments permeten que no arriben sediments al Delta o que no fan res per evitar els efectes devastadors del canvi climàtic. Tot plegat, més enllà de la bellesa al·legòrica, fa predir un futur incert per al Delta.
Aquesta peça, produïda expressament per a l’exposició de Lo Pati, creada a partir de làmines de plàstic superposades que emulen l’aigua dels arrossars i amb la qual es podrà interactuar, li permet a Mulet continuar investigant des del Delta els temes que ha treballat els últims anys: el poder del llenguatge que més enllà de la seua simple funció descriptiva pot desbordar els límits del pensament únic i les víctimes per homicidi a Veneçuela. “Fins ara m’havia centrat a fer visibles les xifres d’aquestes morts que en vint anys han sigut de centenars de milers de persones i ara començo a indagar les causes. És l’inici d’un projecte més ampli”, apunta.
“Es tracta d’una exposició que convida a la reflexió sobre temes molt actuals com pugui ser l’emigració o l’existència de les fronteres i això relacionat amb els camps d’arròs o l’aparent tranquil·litat d’un delta amenaçat, crec que la fa particularment interessant per a la gent del territori”, assenyala Aida Boix, directora de Lo Pati.
Teresa Mulet prové del món del disseny gràfic i des de fa molts anys explora la creació artística des d’una vessant de denúncia social. Ha exposat a diversos països. Així, entre altres projectes, el 2003 va participar a la Biennal de Venècia amb una obra sobre un projecte social que va desenvolupar a diversos barris populars de Caracas. Més recentment ho ha fet a Arco (2018), amb una de les peces que es podran veure a l’exposició de Lo Pati: Ejercicio volumen, on amb fulls de prova cedits per impremtes basteix una gràfica macabra on cada pàgina representa un mort per homicidi a Veneçuela entre el 1999 i el 2018. “Una cosa tan lleugera com un full i tots junts sumen més d’una tona”, apunta.
