El Museu de la Vida Rural exposa en primícia l’obra.
El proper dissabte 28 de gener, a la una del migdia, s’inaugurarà al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí l’exposició Terminals còsmiques als confins del Cap de Creus de l’escultor John Bridges, fill del pintor Joan Ponç. L’acte d’inauguració, igual que l’exposició, serà atípic. Els dos comissaris de la mostra, Jordi Carulla-Ruiz i Vicenç Altaió, oferiran un recital amb la poeta Laia Noguera acompanyats per la música atmosfèrica de Mike Landscape.
Terminals còsmiques als confins del Cap de Creus exposa en primícia l’obra escultòrica de John Bridges, pseudònim que escollí Joan Pons, fill de Joan Ponç, per signar les seves obres. Les escultures de Bridges, fetes la majoria d’elles amb els vestigis que el mar arrossegava a les platges del cap de Creus, no han estat mai exposades en públic i ben poca gent coneixia la seva existència. Fustes, ferros, suros i plàstics es combinen per fer delicats mòbils d’inspiració calderiana; ready-mades a l’estil de Duchamp; o fràgils poemes de filferro com L’àngel orinant al llac on hi ha submergit el món o Don Quixot, gos i estrella. Peixos d’espines contundents; gossos d’esquelet volàtil, gats, cavalls, aranyes i formigues també conformen el bestiari particular de l’artista.
Culminen l’exposició dues obres de rellevància primordial en l’imaginari de Bridges. D’una banda Boite d’insémination partielle (literalment Capsa d’inseminació parcial), un homenatge a l’admirat Marcel Duchamp que conté setze frases del surrealista francès, sis pots d’espermes estèrils i un misteriós tub d’ejecció. Una reflexió sobre la utilitat de l’art, tal vegada? Partint d’aquesta obra, el músic Mike Landscape ha preparat la peça musical Sis spermes stériles, que estrenarà el dia de la inauguració.
D’altra banda, en clar paral·lelisme amb l’obra del seu pare, trobem l’escultura Taüt, un autoretrat cadavèric, amb fusta, estany i calavera, que l’autor realitzà durant els seus darrers dies. En diàleg amb aquesta obra se n’exposarà una de la qual n´és deutora, l’autoretrat que Joan Ponç es pintà l’any 1978, també dins un taüt, on també s’albira el reflex de la mort, per bé que, en aquest cas, de manera irònica.
