L’exposició es podrà veure al Museu de la Vida Rural fins el 7 de febrer de 2016.
El Museu de la Vida Rural inaugurarà el proper divendres 4 de desembre a les set de la tarda l’exposició Morters al Museu .Col·lecció Jaume Culleré. S’encarregaran de presentar l’acte el comissari de la mostra, Josep Maria Rovira; el propietari del fons de morters, Jaume Culleré; i el director de la Fundació Carulla, Carles Duarte.
El morter és una peça comuna a totes les cultures del món. Tots els pobles han desenvolupat, en els seus orígens, una tècnica semblant per xafar els cereals i fer-ne farina. Jules Verne ho explica molt bé per boca d’un dels seus personatges més misteriosos i entranyables, el Doctor Ox: “Qui primer va utilitzar dues pedres per moldre llavors, va inventar el morter. Ni tan sols era un home, més aviat un ancestre comú de l’home i del mico. Per tant no és en segles, sinó en mil·lennis, que caldria xifrar l’existència del morter”.
L’exposició Morters al Museu, que es podrà veure a l’Espluga de Francolí fins el dia 7 de febrer, proposa una aproximació des de tots els vessants a aquesta peça a partir d’una vasta mostra dels morters que ha col·leccionat durant tota la seva vida el senyor Jaume Culleré. La seva història, els seus usos, les seves tipologies, els materials amb què es construeixen…
L’exposició es divideix en els tres àmbits més representatius on es fa ús d’aquest estri: la cuina, la indústria i la farmàcia. Partint d’aquesta base, es podran veure morters d’arreu, de totes les èpoques i de tots els materials, i conèixer el nom amb què cada cultura denomina el morter i la seva inseparable mà. Se’n podran veure de pedra, de fusta, de bronze, de porcellana, de vidre i, com no, de marbre.
Es presta especial atenció als morters fets amb pedra de la Cinta (jaspi de Tortosa) i als fets amb pedra de Santa Tecla (Tarragona). Els primers recullen el testimoni de les pedreres romanes de l’antiga Dertosa (Tortosa) i ens desvetllen la història d’aquest material, tant apreciat a Itàlia que té un nom propi en aquesta llengua, broacatèllo di Spagna, i que trobem a la majoria d’esglésies, com en la basílica de Sant Pere del Vaticà. La pedra de Santa Tecla, per la seva banda, extreta de les pedreres del Llorito de Tarragona, és un marbre de color groc daurat, molt apreciat en època romana per fer làpides epigràfiques, i principal material constructiu de l’antiga Tarraco.
