Les cartes constitueixen un document valuosíssim per a l’estudi de la reconstrucció de Poblet.
El proper divendres 3 d’octubre a les set de la tarda es presentarà al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí Correspondència entre Eduard Toda i Güell i Jaume Barrera i Escudero (1925-1941) que ha recollit i comentat l’historiador Gener Gonzalvo i Bou dins les publicacions de l’Associació d’Estudis Reusencs.
El mateix Gener Gonzalvo farà la presentació al costat del president de l’Associació, Josep Maria Casanoves Dolcet.
Amb un estudi introductori de Joaquim Capdevila i Capdevila, Correspondència entre Eduard Toda i Güell i Jaume Barrera i Escudero (1925-1941) recull les cartes que Toda va enviar a mossèn Barrera, dues personalitats unides per l’interès mutu en la reconstrucció de Poblet. Es tracta, com destaca Capdevila, d’una “aportació bàsica al coneixement d’Eduard Toda i Güell i a l’obra de restauració del monestir de Poblet promoguda i dirigida personalment per aquesta figura entre 1930 i 1941”.
Eduard Toda i Güell (Reus, 1855-Poblet, 1941) de molt jove, es va enlluernar per les ruïnes de Poblet, i es conjurà a restaurar el monestir. Féu carrera de cònsol en diversos indrets del món: Egipte, la Xina, Sardenya (on redescobrí la catalanitat dels algueresos) i diverses ciutats europees. Quan sojornà, l’any 1883, a Catalunya, escriví, dins el context de la Renaixença, el volum Poblet. Recorts de la Conca de Barberà. El 1907 havia comprat el monestir d’Escornalbou, on s’hi instal·là el 1920, amb la seva enorme biblioteca d’uns 60 mil volums. Conegué en aquest moment el clergue Jaume Barrera i Escudero. En aquell cim recollí llibres i documents antics de Poblet i publicà articles pobletans fins a ser nomenat president del Patronat del monestir. S’hi traslladà, i no s’hi mourà fins a la seva mort, el 1941. En aquell decenni, l’activitat de Toda a Poblet és frenètica, i recolzant pels ajuts de la República i la Generalitat, salvà el monestir d’una segura ruïna.
Jaume Barrera i Escudero (Barcelona, 1879-1942), fou prevere, escriptor i historiador, catedràtic i director de la riquíssima Biblioteca Episcopal de Barcelona. Consumat llatinista, el 1922 fou acadèmic de la reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Secretari del Patronat de Poblet des del 1930, la coneixença entre ell i Toda es deuria escaure cap al 1920, en alguna tertúlia famosa barcelonina, com la de l’Hotel Colón, o la de l’Ateneu barcelonès. La seva passió pels llibres, compartida amb Eduard Toda, féu que l’amistat entre ambdós fos molt profunda. I hi ha una altre vessant molt important: els dos personatges apostaren perquè es restaurés la vida monàstica a Poblet, aspecte que tenia detractors importants, com Ventura Gassol o el gran mecenes Lluís Plandiura. A la fi, després de la guerra, s’imposà la vida cistercenca a Poblet.
