El número 82 del Foradot publicava un article sobre la Guerra civil a Montblanc fent referència al montblanquí que havia estat integrat a l’Organització Todt desprès de la retirada i exili de l’exèrcit republicà.
Aquest motiu ens ha mogut ha oferir-los una visió succinta del que va ser aquella Organització de Treball nazi.
Bracelet identificatiu de l’Organització Todt.
L’organització Todt (en alemany: Organisation Todt, OT) va ser una organització depenent de les forces armades i del Ministeri d’Armament de l’Alemanya nazi, dedicada a l’enginyeria i construcció d’infraestructures tant civils com militars. El seu fundador va ser Fritz Todt, enginyer i nazi d’alt rang. L’organització va ser responsable d’una àmplia gamma de projectes d’enginyeria tant en el període d’entre-guerres com a partir de l’esclat de la Segona Guerra Mundial, actuant en la pròpia Alemanya i les zones ocupades per la Wehrmacht. Aquesta organització va ser responsable de fer treballar obligatòriament a de més d’1,5 milions de persones per al desenvolupament de les seves operacions. Els seus treballadors van ser principalment presoners de guerra, jueus deportats d’Alemanya i els països ocupats, desertors i d’ex soldats de l’exèrcit republicà espanyol refugiat a la zona de Vichy . La força i influència de l’organització va arribar a ser enorme, tant que en 1944 s’estima que entre el 25 i el 30% de la producció bèl·lica alemanya provenia de fàbriques administrades per l’Organització, emprant directa i indirectament els temps finals de l’Alemanya nazi a un global de 3 milions d’obrers.
Els pilars i fonaments de l’Organització Todt es basaven en el principi nazi de la superioritat de la raça, això pot sintetitzar-se en els discursos d’alguns dels màxim jerarcas nazis en referència a la mà d’obra estrangera: “El que li ocorri a un rus o a un txec no m’interessa gens ni mica (…) que les nacions visquin en prosperitat o morin de gana només m’importa en la mesura en què nosaltres els necessitem com a esclaves de la nostra cultura; si no és així no m’interessen en absolut. Si 10.000 dones soviètiques cauen esgotades en cavar una fossa antitancs, el fet només m’importa quan la fossa antitancs ha estat acabada per a ús d’Alemanya”, (Heinrich Himmler, París, octubre de 1943). No es estrany doncs que en els últims temps els internats en camps de concentració tinguessin una qualificació inferior a les bèsties.
La història de l’organització pot dividir-se en tres fases: La primera etapa abasta des de l’any de la seva fundació, fins a 1938, anys durant els quals les seves principals funcions van recaure en la construcció d’autopistes en territori alemany. En aquesta època tenia el comandament Fritz Todt, Inspector General de les carreteres alemanyes, en alemany: Generalinspektor. L’organització va ser capaç de reclutar nombrosa mà d’obra alemanya a través del Servei de Treball del Reich. En aquesta època no es tractava ni de presoners de guerra, ni de gent reclutada per la força sinó de voluntariat i de penats per delictes comuns o de les primeres batudes de jueus depauperats
La segona fase va comprendre entre 1938 i febrer de 1942, quan Todt va morir en estranyes circumstàncies en estavellar-se l’avió en el qual viatjava. Al 1940, Todt, havia estat nomenat Ministre d’armament i Municions. L’Organització van passar a ser militar a causa de l’esclat de la guerra. L’enorme increment en la demanda de treball per als diversos projectes militars i paramilitars, sumada a una sèrie de lleis promogudes pel govern alemany en les quals s’instava a tots els alemanys a allistar-se a l’exèrcit o exercir diversos treballs per a l’Estat, va permetre a l’Organització reclutar més de 1,75 milions de treballadors alemanys. Entre 1940 i 1942, la Organització Todt es va reorganitzar en diversos segments: treballadors voluntaris, treballadors militars castigats, treballadors civils, treballadors de l’est i treballadors presoners de guerra.
El tercer i últim període abasta entre 1942 i 1945, període en el qual Albert Speer es va posar al comandament de l’organització, després de ser nomenat Ministre d’Armament. En aquest moment eren aproximadament 1,4 milions els treballadors treballaven per a l’organització.. Pràcticament tots els treballadors van ser tractats en règim de duresa i esclavitud, per la qual cosa molts no van sobreviure a la guerra.
L’Organització va acabar militaritzant-se essent molt activa durant la Segona Guerra Mundial. El paper principal del grup era construir ponts de comunicacions i les estructures defensives. Es por dir que totes les grans estructures militars alemanyes durant la Segona Guerra Mundial van ser construïdes pels treballadors de la Todt incloent fàbriques d’armaments. El Grup també feu la construcció de l’anomenada Muralla de l’Atlàntic, les bases de submarins i les defenses alemanyes d’italià, com la Línia Gustav, línea fortificada que se estenia des de el mar Tirrè i seguia en direcció a l’oest a través dels Apeninos fins el mar Adriàtic
El funcionament de l’organització anava dirigida per un jerarquia molt estricte d’administradors i enginyers, com per exemple Ferdinand Porsche al cim, seguida per una estructura piramidal de tècnics i subordinats. A ella hi estaven subordinats els magnats de la indústria de l’acer, com Alfred Krupp, Wilhelm Flic, Huc Stinnes El programa de treball obligatori de l’Organització Todt per als treballadors estrangers va ser dissenyat per Fritz Sauckel. En 1942 i després de la mort de Fritz Todt, el control de l’organització va passar dels militars a les mans del govern central sota les ordres d’Albert Speer.
Cartilla de treball del presoners
La majoria dels treballadors se’ls presentava com a “voluntaris” . Després de la mort de Fritz Todt, Albert Speer el va succeir en qualitat de ministre d’armament i de producció bèl·lica, augmentant la producció i endurint els condicionaments de treball.
S’estima que un 25.000 republicans exiliats després de la guerra civil espanyola hi van participar de grat i més per força per les obres a fer a França.
Com s’ha dit, l’Organització Todt fou regida per dues personalitats nazis: el seu creador Friz Todt, que l’inicià amb el fi laudable de fer les primers autopistes del món i per Albert Speer, ministre nomenat per Hitler, convertint-se des les aleshores amb una organització de penats.
Fritz Todt
Fritz Todt
Fritz Todt, (Pforzheim, 1891, Rastenburg, 1942) va ser militar i enginyer alemany. Figura destacada dins el Partit nazi, i fundador de l’Organització Todt, fou conegut com el constructor de les nombroses autopistes d’Alemanya en la dècada de 1930.
El seu pare era propietari d’una petita fàbrica. Va estudiar enginyeria a Karlsruhe i després a Munich. Va participar en la Primera Guerra Mundial, inicialment en la infanteria i després com a observador de la força aèria, guanyant-se la Creu de Ferro. Durant la postguerra va treballar com a enginyer en una companyia privada general de la construcció de les noves autopistes. Com a privilegi especial, a Todt li va permetre un poder considerable ampliant-li poders per a supervisar totes les construccions del Reich. També va ser designat com Generalmajor de la Luftwaffe al març de 1935.
L’any 1938 va fundar l’Organització Todt, organització en la qual s’integraven companyies privades i del govern en el Servei de Treball del Reich. En aquest temps va estar al càrrec de la Línia Sígfrid, fortificació defensiva entre França i Alemanya, construïda amb l’evident i previsible propòsit de defensar el territori alemany.
El 17 de març de 1940 va ser designat Ministre d’armament i munició i va supervisar el treball de l’Organització Todt en el Front Oriental, després de la invasió a la Unió Soviètica al juny de 1941. Todt, que malgrat el seu càrrec era una persona bastant modesta, es va fer un implacable enemic de Hermann Goering, qui desitjava que els magnats de l’acer alemany fossin els directes beneficiaris de l’Organització.
Todt va expressar moltes vegades que la guerra amb la Unió Soviètica estava perduda, i aquestes presumpcions les va fer personalment davant Hitler cosa tant perillosa com per veure en la seva mort, una mort estranya.
La mort li esdevení el 8 de febrer de 1942, desprès de visitar a Hitler en la Residència de Rastenburg, a Prússia. Todt, que acabava de sortir de la reunió, de manera molt ombrívola va convidar a Speer a acompanyar-lo però Hitler se hi va oposar i Speer va declinar l’oferiment. En el seu llibre Memòries, Speer observa que Todt estava esgotat i molt depressiu. Speer no va poder esbrinar la raó del seu estat d’ànim. Es va saber després que Todt, abans de l’arribada de Speer, havia tingut una amarga discussió a viva veu amb Hitler sobre el conflicte amb la URSS i la producció bèl·lica. Todt havia declarat a Hitler que la guerra estava perduda sent el front de l’est el moll de la discussió. A les 3, Todt va pujar a un Heinkel 111 civil i durant l’enlairament el seu avió va esclatar a una altura de 30 metres, morint Todt i tota la tripulació. Cinc hores després Hitler va conferir a Albert Speer el càrrec a Todt i el control de la seva organització. Speer va dir desprès, que en aquest estrany accident no el veia massa clar. Més tard, es va ordenar una investigació per determinar quin havia estat el motiu de l’accident però Hitler va detenir la investigació i no es va parlar mai més del tema. Malgrat tot, seguin la parafernàlia nazi, Todt fou enterrat amb tots els honors.
Albert Speer
Speer retornant d’una missió en avió
Albert Speer va néixer a Manheim l’any 1905, fill d’una família rica originada per varis arquitectes. Mori a Londres l’any 1981.
Desprès de la mort de Fritz Todt, Albert Speer, en les seves memòries explica que no va pujar a l’avió de Todt pel fet que estava exhaust degut a una reunió nocturna amb Hitler. Rere l’accident, Hitler va nomenar a Speer substitut de Todt amb tots els poders. En les seves memòries Speer segueix recordant que va declinar l’acceptar el càrrec, acceptant-lo només per ordre d’Hitler. També explica que Goering va córrer a la caserna del canceller en assabentar-se de la defunció de Todt amb l’esperança d’assumir els seus poders, però es va trobar amb la decisió irrevocable del nomenament de Speer.
En el moment de l’arribada de Speer al ministeri, l’economia alemanya encara no estava totalment orientada, a diferència de la britànica, a la producció militar. A Alemanya encara es produïen béns de consum gairebé en la mateixa quantitat que en temps de pau. En aquells moments almenys cinc autoritats supremes tenien jurisdicció sobre la producció d’armament, una de les quals, el Ministeri d’Assumptes Econòmics, havia declarat al novembre de 1941 que les condicions d’aquells moments no permetien un augment de la producció armamentística.
Speer va superar aquestes dificultats centralitzant tots els poders sobre l’economia de guerra en ell mateix. Recolzat plenament per Hitler, el nou ministre va col·locar experts en els llocs clau amb la finalitat de supervisar ell cada departament. I sobre aquests departaments hi hauria un comitè central de planificació encapçalat per Speer. Goebbels anotaria en el seu diari, al juny de 1943, que «Speer segueix estant molt ben considerat per Führer”. L’arquitecte va tenir tant èxit com a ministre que, a la fi de 1943, era àmpliament considerat entre l’élite nazi com un possible successor d’Hitler.
Encara que Speer tenia un enorme poder, no deixava de ser un subordinat d’Hitler, no hi ha que oblidar-ho. Hitler, segurament per restar-li aquella influència naixent va nomenar a Fritz Sauckel per la feina del reclutament de treballadors. Aquest, va importar mà d’obra de les nacions ocupades per treballar a les fàbriques d’armament imposant condicions més deplorables. Aquest fet salvaria a Speer de la pena capiital en el Judici de Nuremberg
El 10 de desembre de 1943 Speer va visitar la factoria subterrània Mittelwerk de coets V-2, que requeria mà d’obra de camps de concentració. Impactat per les condicions del lloc, les milloraria sensiblement així les instal·lacions del camp de concentració de Mittelbau-Daura.
En 1943 els aliats havien guanyat la superioritat aèria sobre Alemanya i eren comuns els bombardejos sobre les ciutats i les indústries germàniques. No obstant això, la campanya de bombardejos aliats no va afectar massa la indústria de Speer, ja que amb la seva habilitat per a la improvisació, va ser capaç de sobreposar-se a l’efecte dels bombardejos i no tant sols això, sinó que en 1943 va augmentar més del doble la producció de tancs, en un 80% la d’avions de combat i, en el temps de lliurament de submarins per la Kriegsmarine la va reduir d’un any a dos mesos. La producció va seguir augmentant fins a la segona meitat de 1944, quan s’estava produint equipament per proveir a 270 divisions d’exèrcit encara que la Wehrmacht només tenia desplegades 150 divisions.
Al gener de 1944 Speer va caure malalt i no va poder acudir al ministeri durant tres mesos. Durant la seva absència els seus rivals polítics, principalment Göring i Martin Bormann, van intentar que alguns dels seus poders fossin transferits permanent als seus departaments. Heinrich Himmler, cap de les SS, també per acaparar influència, va intentar mantenir-lo aïllat. Aquestes intrusions en el seu ministeri foren el motiu pel qual Speer va dimitir del seu càrrec. No obstant això, jutjant-lo indispensable per a l’esforç de guerra, el mariscal de camp Erhard Milch va persuadir a Hitler perquè convencés a Speer per a retornar al càrrec, amb la condició, però, que tots els seus poders fossin restablerts.
Amb tot i aquests inconvenients d’ultima hora, Speer fou capaç de mantenir fins el final del conflicte una elevada producció de material militar a pesar dels massius i devastadors bombardejos aliats sobre Alemanya.
A la postguerra va ser jutjat pel Tribunal militar internacional de Nuremberg, on mostrà el seu penediment i va ser sentenciat a 20 anys de presó. Després del seu alliberament,a l’any 1966 va arribar a ser un autor d’èxit, gràcies a diversos llibres i a les seves memòries. Va viure dels seus drets d’autor, en companyia de la seva esposa, fins que la mort el sorprengué a Londres el setembre de 1981, a l’edad de 76 anys.
Anècdotes.- 1). La seva filla Hilde que de petita havia aparegut fotografiada als braços de Hitler, es convertí en una coneguda parlamentària d’esquerres. El seu fill Albert fou un arquitecte de fama.
2)- Els fanals del Berlín Est posteriors a la guerra es basaren en un disseny de Speer per a la construcció de Germània, (la visionaria futura capital d’Alemanya dissenyada per Hitler i Speer). Encara avui es poden veure pels seus carrers.
3)- Al llarg de la seva vida li posaren tres apel·latius En primer lloc fou anomenat el «Primer arquitecte del III Reich», desprès de la guerra: l’’«arquitecte del diable» i finalment el «nazi bo».
És un article de JOSEP M. CONTIJOCH
