Josep M. Rovira i Valls repassa l’origen d’aquesta peça tradicional en una exitosa conferència; la iniciativa ha inclòs una exhibició de la tècnica del vidre bufat i tastos de vi amb porró.
Conferencia porró
Català, aragonès, francès, italià…, o potser persa o de l’antiga Roma? L’origen del porró és encara un enigma, si bé múltiples referències arqueològiques, documentals i literàries permeten reivindicar la catalanitat d’aquesta peça tradicional de vidre tal i com la coneixem actualment.
Així s’ha posat de manifest durant la conferència pronunciada per Josep Maria Rovira i Valls, director de la revista Cultura i Paisatge a la Ruta del Cister, dins dels actes de la festa major d’hivern de Vimbodí i Poblet.
“El porró, per a molts, és el primer objecte de disseny industrial català”, ha indicat el conferenciant davant del nombrós públic que ha omplert la sala d’actes del Museu i Forn del Vidre de Vimbodí, aquest dissabte al vespre. L’acte, presentat per la regidora de Turisme de l’Ajuntament de Vimbodí i Poblet, Maite Fusté, ha anat seguit d’una demostració de la tècnica tradicional d’elaboració de peces de vidre bufat, a càrrec del mestre vidrier Paco Ramos i del seu ajudant, Albert Sedó, i d’un tast de beure a porró.
Al llarg de la xerrada, Rovira ha anat desgranant les troballes de recipients similars al porró al llarg dels temps, fins arribar al que es considera el primer porró de vidre de la història: el Porró de Poblet, un exemplar datat al segle XIV i que s’exhibeix al Museu del monestir cistercenc. Respecte a l’origen català del porró, amb la denominació i la forma que es coneixen actualment, s’ha remuntat al segle XVII: “Els càntirs, les almorratxes i els porrons, entre d’altres peces, són el resultat visible de la producció catalana d’aleshores, en clara competència amb l’èxit que havia aconseguit el cristall de Bohèmia. Així doncs, creiem que el porró és fruit de la innovació catalana del sis-cents”.
El conferenciant també s’ha referit a les diverses utilitats que podrien haver tingut els porrons al llarg de la història (ús domèstic, però també sanitari i industrial), i ha explicat nombroses anècdotes a l’entorn d’aquest recipient: les influències històriques dels vidres venecians de Murano en el vidre català; la consideració del porró com un luxe durant el segle XVIII, però considerat de pagès al segle XIX; la presència de porrons en obres de Picasso i altres genis de l’art, o la denominació pròpia i particular que tenien algunes peces fabricades als forns de Vimbodí.
La xerrada ha finalitzat amb la lectura de l’Oda de sa Majestat del porró, de Josep Maench Mateu, de Cal Pataques d’Alguaire. Posteriorment, s’ha realitzat la demostració de vidre bufat als forns del Museu, i hi ha hagut l’aperitiu per als assistents, prop d’una setantena.
Nous actes a l’entorn del vidre
L’acte, programat dins els actes de la festa major d’hivern de Vimbodí i Poblet, dedicada a Sant Antoni, és el primer d’una sèrie d’activitats periòdiques que es duran a terme al museu amb motiu del 15è aniversari d’aquesta instal·lació cultural (www.museudelvidre.cat). Les properes es dedicaran al matrimoni i a d’altres peces d’elaboració artesanal molt vinculades al municipi i al conjunt del territori català.
