Fou el passat diumenge, 23 de setembre.
La Unió de Botiguers i Comerciants de Montblanc, juntament amb l’Oficina de Turisme i l’Ajuntament de Montblanc, van organitzar una sortida amb autocar a Morella per provar de copsar em primera persona el funcionament comercial d’una vila amb força similituds amb Montblanc. L’excursió respon a la recerca d’un model propi de creixement i consolidació del comerç montblanquí.
En total van ser 24 els components de l’expedició, molts botiguers interessats no van poder afegir-se al desplaçament en tenir oberts els seus establiments en diumenge o per causa d’altres compromisos professionals o familiars.
L’expedició sortia de Montblanc a un quart de nou del matí i va arribar a Morella, després d’una aturada per esmorzar (excel•lent truita de patates, per cert), a tres quarts d’onze.
La visita s’inicià, entrant pel Portal de Sant Miquel, amb una informal passejada per la principal via comercial, on era evident que la pràctica totalitat de les botigues de tota mena de productes, roba, roba interior, cansaladeries, queviures, farmàcia, bars i restaurants, forns i pastisseries, d’artesania i tota mena d’objectes de regal, etc., estaven obertes. En molts casos els comerços exposaven alguns productes a fora de l’establiment i sovint tenien les portes obertes de bat a bat. Alhora, sota els nombrosos porxos, entre mig de les terrasses dels bars i restaurants, hom podia trobar, de manera espaiada, una munió de petites parades de fruita i verdura del mercat setmanal.
La passejada es produïa entre mig d’un flux constant de vianants que, sense col•lapsar el carrer, atorgaven a tota la via una atmosfera alegre, festiva i comercial.
Abandonat el centre comercial, els montblanquins es van apropar a la Basílica Arxiprestal de Santa Maria, una església gòtica dels segles XIII i XIV amb un altar major barroc, rebotit de motllures i daurats, i un esplèndid cor al que s’accedeix per una espectacular escala de caragol de pedra ornamentada. Hi deien missa, i la visita havia de ser molt discreta, però en contrapartida es pogué realitzar tot i escoltant la solemne música de l’orgue.
A tres quarts d’una, la regidora de turisme i el president dels botiguers de Morella van rebre la delegació montblanquina a l’ajuntament. A la sala de plens, durant més d’una hora, van explicar als de la Conca el procés històric de la creació, i el funcionament actual, del model de comerç de Morella. Podeu escoltar un ampli testimoni sonor d’aquest acte a la ràdio a la carta de Ràdio Montblanc.
Després de dinar plegats, els montblanquins van fer la feixuga pujada al castell, amb una aturada al Convent de Sant Francesc, molt semblant a l’església de Sant Francesc de Montblanc i en procés de restauració. Des de dalt del castell, ara en runes, es pot veure tot el voltant de Morella en una vista privilegiada que va fer pensar els montblanquins en el luxe d’arraulir-se a la falda del tresor natural de les muntanyes de Prades.
Ja no quedava més que tornar a agafar l’autocar, pocs minuts després de les sis de la tarda, encara a temps de fer les darreres compres de records en aquelles botigues que, tot i ser diumenge, restaven obertes fins el capvespre.
Morella, actualment, té uns 2822 habitants i compta amb vuitanta botigues (més bars, restaurants i petits hotels). Ni tren ni autopista ni res que s’hi assembli en un poble situat a més de mil metres d’alçada i a més de seixanta kilòmetres de qualsevol població important, Calanda, Alcañiz, Ulldecona o Vinaròs.
A finals del segle XIX el poble va arribar a assolir pop dels 9000 habitants amb l’estabilment de la indústria tèxtil i, en el segle vint, va viure una constant devallada de població fins la dècada dels noranta. Aquest despoblament ha fet del tot inútil la construcció de nous habitatges fora del recinte emmurallat de 1500 metres de perímetre que, amb l’excepció de petites restauracions, manté l’aspecte original al voltant de les restes del castell del s.XIII.
A Morella sempre s’hi ha fet el mercat setmanal en diumenge i es viu amb absoluta normalitat l’obertura dels comerços en dies festius. No cal dir que a dia d’avui el comerç i el turisme són amb diferència la principal activitat econòmica del poble.
Tot l’interior del recinte emmurallat és peatonal i la zona d’aparcament és fora muralla, però els habitants hi tenen accés lliure amb pilones automatitzades que identifiquen els vehicles dels veïns. Els hotels poden accionar també les pilones per permetre accedir els vehicles dels seus clients i, naturalment, hi ha els habituals horaris de càrrega i descàrrega. El procés d’implementació de la peatonalització del recinte emmurallat no ha estat ni fàcil ni ràpid ni exempt de polèmiques i conflictes, però sembla que han arribat a un model on tothom s’hi troba còmode i considera profitós.
El foment del comerç es realitza mitjançant un patronat presidit per l’ajuntament amb presència dels comerciants i els empresaris d’hostaleria. El pressupost del patronat es nodreix de les aportacions dels empresaris locals i una aportació superior del consistori que, a més, assumeix les tasques de la gestió amb el consens i vist-i-plau dels comerciants.
El nombre de comerços i el nombre d’habitants permet copsar amb claredat que a Morella existeix un consens pràcticament absolut respecte el model econòmic del poble basat en el comerç i el turisme.
Properament, la Unió de Botiguers i Comerciants de Montblanc, l’Oficina de Turisme i l’Ajuntament de Montblanc, organitzaran d’altres sortides per visitar d’altres poblacions, el model comercial de les quals pugui ser interessant de considerar per provar de bastir un model comercial propi.
UBCM