n’Gai n’Gai és una de les primeres bandes de rock del nostre país, juntament amb els Kitsch, els Detectors o els Duble Buble, tots ells precursors del moviment que en la dècada dels noranta es va batejar com a rock català.
nGai-nGai
Formats el 1985 al Maresme, aquesta banda deu al seu nom a unes paraules per invocar a una deïtat creada per l’escriptor de terror nord-americà HP Lovecraft. Desconeixem si la banda ha fet servir aquesta invocació per a propiciar el seu retorn, però és segur que en ple segle XXI els n’Gai n’Gai tornen amb més força i amb més ganes que mai.
L’any 1992 es va editar el tercer i, fins a la data, darrer disc del grup, titulat Barres i Birres (abans, el grup va enregistrar Blau de Roig al 1987 i Fotomaton un any després). Gairebé dues dècades més tard, a la barra d’un bar de Gràcia, parlo amb el líder de la banda, Jordi Bastard, acompanyats, precisament, per una birra i una clara. El motiu de la trobada és parlar de la imminent sortida del nou disc de la banda, trencant un silenci discogràfic de fa prop de 20 anys.
Durant l’amena i entretinguda conversa, Jordi Bastard es mostra molt il·lusionat. “Estem acabant d’afinar els darrers detalls”, afegeix el líder dels n’Gai n’Gai amb una evident emoció en els seus ulls, com si aquest fos el seu debut en el món de la música.
El nou àlbum, Revenant, que fa referència al retorn del grup des del profund i fosc somni de la mort al que tothom els creia sotmesos, està composat per quinze cançons, set de noves (destaquen La balada d’en Braç Trencat, Dona’m, L’udol de la frontera, entre d’altres) i la resta d’antigues (Sunglasses, No sé què fer, No hi ha futur, són alguns dels seus himnes) però gravades de nou. Pel que fa als membres de la banda, destaquen els fundadors del grup Jordi Bastard com a vocalista i Paquito Garcia a la guitarra, que estaran acompanyats per Manel Rubira (guitarra), Pol Maresma (baix), Xavier Dotras (teclats) i Xavier Espàrrech (bateria).
“El nou disc no renunciarà al nostre estil elegant de sempre”, assegura Jordi Bastard, però sí que el so de la banda tindrà més força i serà més rocker que en els anteriors àlbums. “Hem passat de tenir dos teclistes a disposar de dues guitarres, fet que donarà més força al nostre so”, afegeix el líder del grup. Això no es deu, no obstant, a un canvi d’estil dels n’Gai n’Gai. “Nosaltres fem la música que ens agrada i ens surt, que actualment podríem definir com una elèctrica combinació de força i elegància, i no tindria sentit voler tenir un estil diferent, ja que no ens sentiríem còmodes i aniria en contra dels nostres principis”, afegeix el vocalista del grup.
A partir de la sortida del disc és molt possible que la banda faci gira per promocionar-lo, “tot i que cal anar pas a pas i sense pressa, ja que si hem estat tots aquests anys sense gravar un disc, ara no vindrà de setmanes”, diu el líder de la banda.
2005, es gesta el retorn
Per explicar la tornada als escenaris dels n’Gai n’Gai cal sumar-hi dos factors: per una banda, la il·lusió i les ganes de reactivar el grup per part dels seus membres fundadors (Bastard i Garcia) i, per l’altra, l’interès d’alguns ajuntaments, associacions i locals del Maresme per poder gaudir en directe de la formació. El grup es consolida, oferint diversos concerts al Maresme i Barcelona, amb una nova fornada de músics d’estils molt diferents però amb l’objectiu comú de tocar per passar-s’ho bé.
Grup d’èxits
En un moment de retorn de grans bandes de rock català, n’Gai n’Gai torna amb un munt d’èxits a les seves espatlles. Abans del seu debut discogràfic, el 1985, obtenen el premi Mogollón Barcelona pel millor tema interpretat en català per la cançó No sé que fer. Un any més tard, el tema Sunglasses es converteix en la primera cançó d’un grup de rock català que sona en algunes discoteques del país. El 1987, fan una gira de més de 30 concerts, esdevenint el grup català més contractat de l’any. Dos anys després participen en l’important i prestigiós Festival Mars a París.
Pel que fa al directe, durant la seva trajectòria han fet una vuitantena de concerts. Una petita mostra, doncs, del que ha fet aquest grup i dels importants èxits que ha assolit. Ara, a finals de 2011, n’Gai n’Gai tornen a l’escena pública amb formació renovada i amb més força que mai. Un luxe per al panorama musical català en un moment en què la societat necessita alegries.
comunicació21
