La situació al sector comença a ser agònica. I no n’hi ha per menys.
Les empreses, en números vermells crònics i les perspectives de negoci publicitari o de la circulació dels rotatius empitjorant a les portes d’un segon semestre que apunta a ser catastròfic. El context econòmic agreuja la situació, un pèl més cada dia que passa. Tots els indicadors i magnituds, a la baixa. I la moral dels professionals, per terra.
Nova onada d’acomiadaments massius al sector. La SER anuncia 200 sortides forçoses més desprès d’haver acumulat ja 258 acomiadaments; a la planta d’impressió de Godó, 29 treballadors més aniran al carrer; El Punt Avui continua retallant els sous (ara un 15% addicional i ja porten quatre ERO en pocs mesos) en una crisi laboral que el devora incapaç de finalitzar d’una punyetera vegada la seva reestructuració; els de l’Ara, amb una circulació del rotatiu sota mínims, fregant la línia vermella del punt de no retorn (sempre els hi quedarà París i el web).
Més. De tots els colors i de totes les dimensions: a Prisa es planeja una intervenció (paraulota de moda) en tota regla per part dels creditors financers ; els empleats de Negocio porten cinc mesos sense cobrar i l’editora presenta un preconcurs de creditors; Intereconomía en bancarrota; el futur d’Ona FM, en entredit; Canal Català contra les cordes; L’Hospitalet, tristament pionera en el desmantellament dels mitjans locals, tanca la seva ràdio municipal en FM… Petits i grans, tots retallant i reestructurant (eufemisme?). Arreu de Catalunya una multitud variada de municipis encongeixen les seves –fins fa poc– intocables empreses de comunicació, reduint les estructures a tort i dret, i amb una espiral imparable de retallades que no tenen fi.
Més. Tots els grans grups han anunciat que revisaran a la baixa els seus pressupostos desprès d’una primera gran reestructuració que ja ha estat sonada. Les patronals del sector criden a la concentració dels mitjans per la via que sigui: aplicar sinergies producte de les fusions sempre és millor que el tancament pur i dur i sense pal·liatius… Però, no és massa tard? A tot això, editar en català i en un mitjà local comença a ser una heroïcitat. A València, ni això: simplement queda el silenci característic després del naufragi. Qui rescatarà els mitjans de comunicació?
Es un article de David Centol.
Editor del Grup Comunicació 21.
