El passat dijous 19 d’abril el Ple de l’Ajuntament de Montblanc va aprovar per 9 vots a favor (Agrupament Catalanista de Montblanc, Convergència i Unió i Independents per Montblanc) i 3 en contra (L’Entesa de Montblanc i Partit dels Socialistes de Catalunya) denominar la zona poliesportiva com a Complex Esportiu Hble. Sr. Josep Gomis.
Josep Gomis i Martí
Inauguració de la placa del complex esportiu.
El passat dissabte 21 d’abril es va inaugurar la placa que dóna nom al complex esportiu. La descoberta de la mateixa va anar a càrrec del Molt Honorable Sr. Jordi Pujol i Soley, expresident de la Generalitat, que va estar acompanyat per Joaquim Nin, delegat del govern de la Generalitat a Tarragona, el diputat Joan Güell, Ramon Borràs, president del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, Josep Andreu, alcalde de Montblanc, i altres autoritats locals i comarcals.
Josep Gomis va néixer a Montblanc el dia 22 de novembre de 1934. Des de molt jove va participar en diverses activitats culturals i lúdiques del municipi, moltes d’elles vinculades al Centre d’Acció Catòlica. També va formar part d’una coral, del grup de teatre i cinema amateur, va fer el paper de Satanàs als Pastorets, i va ser futbolista de l’equip Mehal·la, amb qui es va proclamar sotscampió de Catalunya.
En l’aspecte professional, va ser mestre a Figuerola del Camp i al col·legi de la Mercè de Montblanc, va treballar al sindicat vertical de la CNS i va ser gerent de l’empresa tèxtil Puntextil.
Tot i així, Josep Gomis ha destacat en la vessant política. El seu primer càrrec polític va ser el de president de la Joventut d’Acció Catòlica, per passar, tot seguit, a ser president de les Joventuts Carlistes de la província de Tarragona.
En la política municipal hi va entrar amb el seu gran amic Enric Sánchez Cid. Va prendre el càrrec de regidor el dia 5 de febrer de 1961, amb Jaume Bordell i Cervelló com a alcalde, i va agafar les regidories de Governació i de Cultura i Esports.
Tres anys després, el governador civil Rafael Fernández Martínez el va designar alcalde després de la dimissió de Jaume Bordell i Cervelló, un càrrec que ostentaria ininterrompudament fins l’any 1979.
Durant aquests 15 anys d’alcaldia, a Montblanc es van pavimentar els carrers del nucli històric, es van obrir les noves avingudes del primer eixample urbà, es va construir la zona poliesportiva, es va impulsar un projecte per a garantir el subministrament d’aigua i es va iniciar la complexa tasca d’alliberar i restaurar la muralla medieval. En la restauració de Conjunt Monumental i Artístic -muralles i edificis històrics-, es va cercar la complicitat econòmica del Ministeri de Cultura per a iniciar les obres de restauració dels trams de la muralla de Sant Marçal i del Baluard de Santa Anna. La política municipal d’atracció d’empreses i l’existència de l’autopista AP-2 va convertir Montblanc en un nucli, bàsicament, industrial. El Consell Obert del mes d’octubre de l’any 1973 va comportar la instal·lació de nombroses fàbriques que van oferir molts llocs de treball.
El 9 de gener de 1979 va presentar la seva renúncia com a alcalde, essent substituït pel llavors primer tinent d’alcalde, Xavier Ollé i Solanes. El mateix any 1979, Josep Gomis torna a prendre possessió de l’alcaldia, després d’haver guanyat les eleccions municipals sota les sigles de Convergència i Unió.
El 21 d’octubre de 1980, torna a renunciar al càrrec d’alcalde, ja que és elegit president de la Diputació de Tarragona. En aquesta ocasió, el substituïa Josep M. Recasens i Llort.
L’any 1983 torna a ser alcalde de Montblanc, després de guanyar les eleccions municipals, novament sota les sigles de CiU, per una àmplia majoria (9 regidors de 13).
Un mes després d’accedir al càrrec, és elegit novament president de la Diputació de Tarragona, deixant, una altra vegada, l’alcaldia. El seu lloc l’ocupa el malaurat Dionís Mestre i Serrat.
A nivell polític, també ha tingut una tasca molt important fora del municipi. Va ser Procurador en Cortes; l’any 1975, va ingressar a les files de Convergència; i en el primer congrés d’aquesta formació va redactar, amb Josep M. Cullell, les ponències d’Agricultura i de Cultura. També va ser president de la Intercomarcal i membre del Consell Nacional.
Com s’ha dit anteriorment, l’any 1980 va ser elegit president de la Diputació de Tarragona amb els vots favorables de CiU, PSC-PSOE i PSUC, càrrec que ostentaria fins l’any 1988, ja que va tornar a ser reelegit l’any 1983. A les eleccions generals de l’any 1982, es va presentar com a cap de llista de la candidatura de Convergència i Unió per la circumscripció de Tarragona, sent nomenat diputat i integrant-se al grup parlamentari de Minoria Catalana. L’any 1986 va tornar a repetir com a cap de llista de CiU a la circumscripció de Tarragona.
L’any 1988 va ser nomenat conseller de Governació de la Generalitat, una conselleria de la qual en depenien Administració Local, Mossos d’Esquadra, Funció Pública de la Generalitat, Bombers, Direcció General del Joc, Protecció Civil, Seguretat Viària i l’Escola d’Administració Pública, A més a més, va crear l’Escola de Policia de Catalunya.
L’any 1992 va finalitzar la seva tasca al Departament de Governació. L’any 1993 s’incorpora com a Delegat del Govern de la Generalitat a Madrid, on, a més a més, de representar el govern català davant les institucions i els estaments estatals, va promoure la cultura catalana i la divulgació del coneixement de Catalunya per tot l’estat espanyol. Va destacar la promoció de cursos de català i la creació del centre Blanquerna, que va ser dotat de llibreria, biblioteca, sala d’exposicions i sala de conferències. Va ocupar aquest càrrec fins l’any 2002. El mateix any 2002, va ser nomenat pel govern de la Generalitat president del Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili, càrrec que va ocupar fins l’any 2004.
Actualment, és president de l’Associació DINCAT (Discapacitat Intel·lectual de Catalunya) i president del Museu Comarcal de la Conca de Barberà.
En reconeixement a la seva tasca, l’any 1996 el Ple de l’Ajuntament de Montblanc el va nomenar Fill Predilecte de la Vila, i un any més tard, li retia un homenatge pel seu setantè aniversari.
ràdio Montblanc
