L’Ajuntament de Valls ha anunciat el cessament imminent de les emissions i el tancament de l’emissora municipal de ràdio Ona Valls.
L’equip de govern municipal de CiU ha traslladat aquest mateix dilluns al matí la notícia als treballadors. Actualment, l’emissora compta amb dos periodistes professionals en plantilla i una trentena de col·laboradors implicats. La demarcació de Tarragona del Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) ha emès un comunicat on lamenta l’anunci del tancament i ha retret al govern vallenc que els càrrecs de confiança es mantinguin quan els professionals de la ràdio són acomiadats i els col·laboradors tractats amb indiferència.
Segons el SPC, “no deixa de ser curiós que els càrrecs de confiança es mantinguin quan els professionals de la ràdio són acomiadats i els col·laboradors tractats amb indiferència.” i afegeix que “ja fa temps que l’Ajuntament no inverteix en la seva emissora municipal.” El SPC també ha retret al govern vallenc “manca de voluntat política” al refugiar-se en la crisi econòmica per justificar el tancament, mentre continua apostant per la televisió pública, i afegeix que l’emissora “estava sentenciada de mort des de 2010, però que es va mantenir en funcionament per motius electoralistes.”
Crònica d’una mort anunciada
Ona Valls venia d’una llarga travessia pel desert d’anys sense inversions, fet que va provocar que a finals del 2007 Ona Valls deixés d’emetre durant quasi un any a causa de problemes tècnics amb l’ordinador central, que no es renovava des del 1998. Aquests problemes tècnics ja van suposar l’acomiadament d’una treballadora.
El primer avís seriós de tancament va arribar l’octubre del 2009, amb l’extinció de la plaça de director de la ràdio municipal i la contractació d’un càrrec de confiança com a coordinador de comunicació dels mitjans informatius de l’Ajuntament (TAC12, el butlletí municipal, la web i la ràdio), que depenia d’un segon càrrec de confiança responsable de la comunicació del govern. Això suposava una reducció de plantilla: de tres llocs de treball per a la redacció i locució i un de director, es va passar a dos redactors. En aquella ocasió, Gerard Nogués (CUP) declarava: “Això és una jugada del PSC. Els càrrecs de confiança els tria el partit. Quin partit l’ha triat, aquest càrrec? Com és que el creen ara i no fa dos anys? La política de comunicació la comencen a definir ara per resoldre bé el final de legislatura”.
La incògnita més evident sobre el tancament d’Ona Valls, però, va arribar amb el “Pla d’estalvis, racionalització i eficiència de l’organització i dels serveis municipals 2010-2011”. El Pla va ser entès per a la premsa local com a l’eina per a carregar-se l’emisora’, ja que incloïa un estudi de viabilitat, especialment a través de l’anàlisi de relació entre el seu cost i el seu impacte real, dels diferents serveis municipals de comunicació, i que va arribar a la conclusió que calia tancar la ràdio. Després de les crítiques rebudes i que al facebook es creés un grup per aturar la tancada, Albert Batet va anunciar que no es tancaria i fins hi tot ho va prometre. Núria Segú, tinent d’alcalde de l’ajuntament, va aclarir que l’objectiu era aconseguir una ràdio més eficient amb menys despesa pública.
L’argument sobre un suposat canvi de model del govern sòciovergent, que afavoriria els càrrecs de confiança en detriment de les places públiques per tal de tenir un major control sobre la informació local, es va reforçar amb l’anunci del Pla d’estalvi 2010-2011. La CUP va denunciar llavors que “les mesures de reducció de la despesa en comunicació haurien de començar per reduir el fins a tres càrrecs de confiança d’aquest àmbit i la contractació de l’empresa Minstmind SL”. L’exregidor Ventura Camps també va defensar el mateix argument en un article d’opinió del juny del 2010.
Malgrat tot, el 2010 Ona Valls es refeia dels entrebancs i augmentava l’activitat, amb més programes, un notable increment de col·laboradors i l’expansió a les xarxes socials. Aquest fet va fer que l’octubre del 2010 VilaWeb Valls es preguntés en aquesta crònica: ‘Aquest cop va de debò?’
Un problema que ve de lluny
En una carta publicada en els mitjans l’agost del 2010, Jaume Ferrer, col·laborador d’Ona Valls des dels seus inicis, explicava que la deixadesa municipal ja es va començar a veure a l’any i mig de la seva inauguració: “Greus problemes de manteniment preventiu i actiu de les instal·lacions i equips tècnics, pèssimes condicions de treball per als professionals, col·laboradors i convidats, manca sistemàtica dels més elementals mitjans i materials per portar a terme una tasca, encara que només fos raonablement digna d’una Emissora Pública i Municipal. Un progressiu descontrol i un degradant ambient de treball s’havien ja instal·lat en el dia a dia”. Ferrer també explica els antecedents locals com el tancament de Ràdio Capital de l’Alt Camp i es pregunta a quins interessos mediàtics, polítics o econòmics molesten fins a aquest punt les emissores públiques i municipals.
Ens quedem sense…Ona Valls era l’únic mitjà des d’on es podia seguir el Ple Municipal de Valls. El fet que, des de fa anys, el Ple se celebri al migdia i no a la tarda fa que aquest fet sigui més greu, ja que els ciutadans només podien seguir la política vallenca a través de la retransmissió de la ràdio municipal.
Després de tots els problemes tècnics i de personal, el 2010 Ona Valls va tornar a retransmetre en directe la jornada castellera de Santa Úrsula. L’estiu del 2010 va començar el nou programa ‘Bressol Casteller’. El model participatiu de la ràdio permetia que desenes de persones i entitats fessin ràdio. Per exemple, el programa ‘Escoles en Ona’ apropava alumnes d’educació secundària al periodisme i la comunicació.
Amb la desaparició d’Ona Valls la ciutat es queda sense ràdio local, ja que Ràdio Valls només emet el programa ‘La tertúlia’ com a programació pròpia. Amb Ona Valls perdem una trajectòria de catorze anys de ràdio municipal.
VilaWeb
