El nom del patró de Catalunya ha entrat en un progressiu desús, fent créixer la mitjana d’edat dels que el porten fins als 33,6 anys. La dècada dels setanta és quan més es va emprar ‘Jordi’ per anomenar els nadons.
Tota història d’amor té el seu principi, el seu punt àlgid i el seu final, tràgic o no, però final al cap i a la fi. En aquesta fase terminal sembla que ha entrat des de fa anys la relació entre els catalans i el nom de Jordi que, tot i ostentar la categoria i honor de patró del país –avui se celebra, per a aquells que vagin una mica despistats–, cada cop és menys emprat en el moment de donar una identitat als nou nats.
Tant és així que l’edat mitjana dels Jordi que hi ha censats a Catalunya cada cop és més alta i actualment se situa en els 33,6 anys, segons les dades de l’Instituto Nacional de Estadística (INE). Els Jordi continuen sent un segment important en el global de la població masculina, però es tracta d’una majoria qualificada, cada cop més envellida. La dada contrasta amb els 16,4 anys de mitjana d’edat de les persones que es diuen Marc, nom que s’ha consolidat com el preferit de les noves generacions de pares.
L’abast d’aquesta desafecció nominal queda reflectit als rànquings de noms, consultables al web de l’Idescat. El 1997, l’opció de Jordi va ocupar la cinquena posició en la llista de noms de nadons. El 2003 la posició havia baixat fins al número 12. L’última estadística disponible, la del 2010, confirma la tendència, ja que Jordi hi apareix en la posició 17.
ElPunt_Avui














