Es tracta d’un tram de claveguera de l’època medieval que actúa com a eix central del desguàs d’aigües residuals del nucli antic.
En realitat el Riuot és el nom popular que rep el curs del torrent de la Regina, que entra al Montblanc històric per la part de l’antiga església de Sant Marçal, travessa per la plaça Major fins a desguassar fora de la vila closa. «Un eix vertebrador del creixement urbanístic, a una banda i l’altre del torrent, del Montblanc de fa segles» diu l’alcalde Josep Andreu.
Precisament aquest creixement va fer que a partir del segle IXX s’anés cobrint el rierol d’acord amb les necessitats del moment fins arribar al sector de la Torre de Poblet, amb façana a l’actual muralla de Santa Tecla; això sense perdre mai la seva condició de claveguera. D’aquesta conducció soterrada, d’orígen medieval en podem donar fer a través d’una visita guiada que es va fer el passat dilluns. El Riuot es troba soterrat en uns 800 metres de longitut i el tram recorregut en la visita va permetre arribar fins a una cascada sobre el que fa pensar eren els antics rentadors.
El cobriment del curs fluvial de la Regina, arran dels inicis de la construcció del clavegueram, tal com va explicar l’arqueòleg Josep Maria Vila «va integrar molts espais públics, fins llavors a l’exterior», com el mateix safareig, entre d’altres elements d’usos quotidians.
La conducció medieval és de gran valor, i de singularitat excepcional, atès que es pot considerar gairebé una obra única al territori d’aquestes caracterísitques, i és per això que des de l’Ajuntament, tot i la lògica cautela, no descarta la possibilitat d’incorporar el Riuot a les rutes turístiques que ofereix el municipi. «Dependrà d’una decisió arqueològica i arquitectònica, presa amb tot el rigor, la que determini la viabilitat d’un projecte que ni tan sols està dibuixat», va subrallar l’alcalde Josep Andreu.
A partir d’aquesta resolució caldrà valorar si s’empren alguna actuació concreta per esbrinar què hi ha a l’interior d’aquesta mina, com ara les fonts de la vila i altres elements que li donarien valor afegit. Obrir-la al públic dependrà també de si es localitza alguna porta d’accés al Riuot, com a consequència de les excavacions «i llavors encarar un projecte que hauria d’incloure la canalització de les aigües negres a un nivell inferior a l’actual» per permetre l’accés de visitants.
La torre de Poblet.
L’actuació arqueològica que s’hi fa guarda relació amb el futur del Riuot. Aquesta torre va ser aixecada pels monjos de Poblet sobreposada a un conplex constructiu ampli, que sembla que es va començar a bastir ja al segle XII del qual hi ha constància documentada de l’existència d’uns cellers propietat dels monjos de Poblet. És a partir del segle XIII que, segons l’arqueòleg Josep Maria Vila, s’anà construint el complex d’acord amb les necessitats i preeminència de l’orde cistercenc a la Conca de Barberà. D’aquí que la torre sobreposada a l’edifici originari, «fos la de majors dimensions de tot el recinte fortificat montblanquí, a la que els monjos es van compromotre a bastir quan la construcció de la muralla a finals del segle XIV»va recordar l’alcalde Josep Andreu.
L’excavació actual ha permés veure l’evolució arquitectònica i constructiva d’aquell complex de propietat pobletana.
Diari de Tarragona -JOAN BORONAT
Seria tot un detall d’honorabilitat per part vostra que citéssiu les fonts d’on traieu les fotografies!