Barcelona homenatja Neus Català amb motiu de la publicació d’Un cel de plom.
L’escriptora Carme Martí ha narrat la vida de Català, entre les que hi ha les vivències als camps de concentració de Ravensbrück i de Holleischen.
Neus Català (Els Guiamets, Tarragona, 1915) va sobreviure al camp de concentració alemany de Ravensbrück i al txecoslovac de Holleischen. Ara, als 96 explica aquestes i altres vivències en la novel·la Un cel de plom (Amsterdam Llibres), que en castellà surt sota el títol Cenizas en el cielo (Roca Editorial), amb l’ajuda de l’escriptora Carme Martí. És per això que Barcelona ha homenatjat aquest divendres 30 de març Neus Català amb un acte a la Casa del Llibre en el que Carme Martí ha advertit que haver estat tots aquests dies al seu costat ha estat “emocionant i enriquidor”. Martí recordava també com la protagonista de la novel·la va accedir a tirar-la endavant, però no per a que la gent la conegués a ella, sinó per donar veu a les altres dones. “Vam fer el que vam saber i és allò que reivindiquem perquè les dones sempre hem estat en el combat”, ha assegurat Neus Català. 
A la taula, l’homenatjada Neus Català a més d’estar acompanyada per l’autora de la novel·la Carme Martí, també ho ha estat per l’historiador Andreu Mayayo, l’escriptor i crític literari Jordi Llavina i l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol. Mayayo va voler destacar que Neus Català no és important perquè va estar al camp de Ravensbrück, sinó perquè se’n va sortir i va fer la promesa que ella seria un testimoni viu de tot allò que havia passat allà. “Neus, has complert amb escreix amb el teu deure moral de donar testimoni del que va passar allà i, per tant, les teves companyes continuen vives entre nosaltres gràcies a tu”, sentenciava dirigint-se a Neus Català.
“La novel·la explica una vida marcada per una tragèdia a nivell col·lectiu, però sempre l’exemple individual serves de reflex a aquesta col·lectivitat”, destacava per la seva banda, Jordi Llavina el qual va remarcar d’una banda el simbolisme del cel de plom de quan Neus Català i la resta de deportades arriben a Ravensbrück i de la fotografia de Neus Català amb el vestit de deportada després de l’alliberament. Llavina va voler destacar dues frases que a través del llibre mostren aquesta ferma voluntat de, un cop alliberades, explicar-ho perquè això no s’oblidi: “La força moral em donarà la força física.”, “S’acabava una tragèdia que duríem sempre a dins i començava una altra lluita, la de la memòria.”
Finalment, Jordi Pujol arran de la lectura d’Un cel de plom va voler recordar quatre dones comunistes i admirables: Maria Salvo, Dolors Piera, Teresa Pàmies i Neus Català. “És un llibre que parla del mal, això existeix. I en front d’això hi ha uns homes i unes dones capaços de resistir-ho. ¿Com es resisteix el mal, la humiliació i el patiment físic, el trobar-te constantment humiliat, i el teu dolor i el dels altres, que has de suportar sense poder fer-hi res? En el cas de la Neus es veu molt clar: amb mística, creure en alguna cosa que és més important que tu, que et depassa, aquesta voluntat de servir amb dignitat”, reflexionava Pujol després de destacar la força no només física sinó també moral que ha demostrat Neus Català.
Neus Català es va mostrar molt agraïda al final de l’acte i va voler recordar Montserrat Roig i la necessitat de reivindicar la veu de les dones durant la guerra.
R.S. Ara Llibres
