L‘etimologia de «bigoti» és incerta, es diu que podria venir de l’alemany «bei Gott» “per Déu”, potser perquè solien usar aquesta expressió els alemanys que van arribar a Espanya en època de Carles I, els quals solien lluir bigoti quan a Espanya encara no era costum portar-lo. Normalment és un atribut del mascle quan se li queda poblat. Les dones per regle general no en tenen però de vegades si que se’ls apunta una mica de borrissol i llavors se’l solen depilar ràpidament perquè no és noti.
A la pregunta de quina funció té el bigoti y en el cas les barbes en els homes, ben mirat cap, a diferència del que ocorre amb el cabell que protegeix el cuir cabellut, o les pestanyes que eviten que partícules ingressin als ulls), les celles (protegeixen els ulls de la suor) i el borrissol corporal.
No obstant, es veritat que el bigoti es un atribut que s’ha imposat si be no en tothom, si en els seus virtuosos, llavors els enormes bigotis que solien usar els nobles alemanys van cridar l’atenció del habitants de la Pensin-sula Ibérica, tant per l’aspecte com la verborrea que proferien aquells homenots
A la pregunta de quina funció li representa al home. Doncs sí, el bigoti implica autoritat i de l’autoritat esdevé el poder; i la barba també, potser encara mes, es a dir, entre bigoti i barba l’home es fa emperador, i atenció emperador es més que rei.
El bigoti a través de la història ha estat considerat símbol de virilitat i també de classe i saviesa. El bigoti va estar de moda segles enrere en els exèrcits de moltes nacions i amb gran varietat d’estils. En els exèrcits, els oficials joves els portaven finets i no massa llargs mentre els suboficials “de carrera” i els soldats se’ls deixaven gran fins on podien per no semblar tant xavals, i en casos,, fins i tot mostatxos mentre els oficials d’alta graduació i els veterans els portaven espessos mostatxos i si podien, voluminosos. En alguns països fins i tot el bigoti va ser obligatori. El exèrcit britànic, per exemple, va prohibir rasurar del llavi superior en tots els graus, norma fins que fou abolida el 6 d’octubre de 1916.
Aleshores, a la classe civil reacciona al revés, posà de moda deixar-se el bigoti. Es pot ben dir que la moda de portar bigoti s’imposa entre els anys 60 y 70 del segle passat. Desprès va decaure i ara en ple segle 21 torna, serà perquè les dones abusen dels tatuatges, serà perquè treuen el cap arreu, les fèmines ara són: executives, alcaldesses, ministres, militares, bomberes, legionaries, fins i tot sembla que ja tenim a l’exèrcit espanyol dues “generalas”. Llavors entre els homes no es estrany proliferin les barbes i el bigotis. Ben fet!..
Bigotis Il·lustres
Bigote imperial Arxiduc F.Ferran (1863
Bigote inglés rei Jorge I de Grecia
Bigote Emperador Porfirio Diaz, mexicà
Bigote Mariscal Students
Bigotis civils
Frederic Nietzsche
José Mª Aznar
Lluis Carod-Rovira
Dalí
01 Guia Masculina de Bigotis
02 Afaitat – Rostoll -Afaitat (Curt – Mig – Llarg)
03 Barba blanca – Extens Francès – Cua d’ànec –Barba rodona rodona
04 Cabra – Cabra extens – Imperial – Van Dyke
05 Ancora – Balbo – Costella de moltó – addicte costella m.
06 Yerdi –Garibaldi – Holandés – Bandholz
En els Campionats del Món de Barbes i Bigotis de 2007 celebrats a Pittsburgh, (E.U.) es va establir la classificació de sis estils o tipus de bigoti; són aquests:
• Dalí: prim amb puntes llargues cap amunt, rectes o corbes. Les parts pròximes a les comissures estan rasurades.
• Hongarès: gran i poblat amb els pèls estesos cap als costats.
• Sesenter: molt prim i com de pinzellada en dos segments.
• Imperial: semblança a l’anglès però amb puntes arquejades cap amunt.
• Anglès: relativament prim, de pèls molt llargs estesos cap als costats. Se solen rasurar els pèls que creixen després de les comissures.
• Natural: no excedeix més de 1’5 cm per sobre del llavi superior (se li pot donar forma però sense fixador).
• Estil lliure: tots els altres.
▪ Se’n diu bozo al bigoti que comença apuntar en el llavi superior dels adolescents.
Els Campions dels bigots.
L’autor d’aquest article, trobant-se a Africa fent la mili es va deixar el bigoti. No era tant superb com aquests però el suficient perquè li haguessin tret el renom de “El Bigotes”.
Es una recopilació de Josep M.Contijcoh
