Apreciat lector: Aquest mes publiquem la segona part de les Eines de Pagès després d’haver publicat la primera part en el mes de Novembre, atenent que degut la seva llargada no hi tingué prou espai.
Forca de batre. – Eina manual utilitzada en batre a l’era, formada per un lluc de lledoner, recte, que al capdamunt acaba en dues o més pues lleugerament corbades.
Jou. -Peça de fusta o de ferro, en forma de línia trencada, que constitueix l’estructura dels coixins per junyir el parell dels animals.
[row]
[col col=6]
[/col]
[col col=6]
[/col]
[/row]
Llum d’oli − A manca de electricitat, un perol amb ranura, oli, una metxa i, apa, a cremar i fer una llum esmorteida
Maces – Eina manual semblant a un martell, formada per un cilindre de fusta, curt i doble, reforçat als caps per un cèrcol de ferro i travessat per un mànec recte.
Pales de fusta. – Eina manual utilitzada en batre a l’era. Estava formada, tota d’una peça, per un mànec i una fulla, estreta i un xic buidada, en el mateix sentit que el mànec. Més cap ací la fulla, ampla, prima i lleugerament corbada cap dalt, era una peça solta, unida al mànec igualment recte.
Podall. – Eina manual. Mena de falçó, més gros que el de collir raïms, utilitzat per podar els ceps i esporgar els arbres.
Portadora. – Recipient format per dogues de fusta fixades amb cèrcols de ferro, més alt que ample i amb la boca més gran que el fons. Va proveït de dos agafadors anomenats cornaleres.
Rasclet. – Eina manual utilitzada a l’era, rascant a terra, per arreplegar el gra, restes de palla i boll, etc. Consisteix en una post estreta i no gaire llarga, proveïda d’un mànec de fusta.
Regnes. (Riendes) – Cordes o corretges llargues que, una a cada banda, s’enganxen al guarniment del cap de l’animal i que permeten al pagès menar-lo des del seu darrera
Rella de reu. – Peça de fusta o de ferro, robusta, estreta, llarga i acabada en punxa, que incorporada a la reu penetra la terra i l’estova.
Reu. – Instrument utilitzat per llaurar la terra, pot ser de fusta o de ferro i l’element essencial és la rella.
Sàrria. – Recipient molt gros d’espart o matèria semblant, que posat al damunt i a través d’una bèstia de càrrega forma una àmplia bossa a cada costat.
Senatxo. – Recipient d’espart, rígid i en forma de caixó amb tapa. Va proveït de corretges per penjar-lo a les baranes del carro i s’utilitza per portar el menjar i el beure del pagès.
Serresa
[row]
[col col=3]
Serra de fuster
[/col]
[col col=4]
Serra d’arc
[/col]
[col col=5]
Serra ample
[/col]
[/row]
Tascó. – Peça de ferro de superfícies planes i acabada en tall, utilitzada com a falca per asclar troncs picant al damunt amb la maça.
Tronc.- Tros de tronc d’arbre habilitat per fer-hi feines tosques al damunt
Trills .- – Instrument arrossegat per animals, utilitzat per trinxar la batuda. Consta d’una post proveïda en la seva cara inferior d’elements tallants que poden ser bocins de ferro, trossos de pedra foguera, claus, etc.
[row]
[col col=6]
Trill de batre
[/col]
[col col=5]
Els primers trills de pedra
[/col]
[/row]
Xerrac.- Eina que consisteix en una fulla d’acer d’aproximadament 1 mil·límetre de gruix, d’una certa rigidesa però alhora amb una mica de flexibilitat, amb dents, i amb mànec, per a ésser agafat amb una mà, fixat a l’extrem més ample de la fulla. Serveix per tallar rametes i fustes.
Es un article de Josep M.Contijcoh 
