Josep Maria Sert va néixer el 1874 a Barcelona, en el si d’una família noble de rics industrials tèxtils. Estudià en el col·legi dels jesuïtes i desprès a l’Escola d’Arts i Oficis de la Ciutat i a diverses acadèmies particulars de pintura des d’on va passar a ingressar en el gremi d’artistes catòlics on el famós bisbe de Vic, Josep Torras i Bages, li encarregarà una de les seves principals obres.
El 1899 es trasllada a París, entrant en contacte amb l’art nabí, on aconsegueix un primer èxit a l’encarregar-se-li realitzar uns plafons decoratius per al pavelló L’Art Nouveau de l’Exposició Universal de París de 1900. Aquell mateix any rep l’encàrrec de decorar la catedral de Vic. Des de llavors es trobarà entre Barcelona, París i nombrosos llocs de del món.
Durant la Primera Guerra Mundial fou enllaç entre l’estat francès i els fabricants catalans que subministraven equipaments als exèrcits aliats, per la qual cosa li va ser concedida la Legió d’Honor, el màxim honor de França. Durant la Segona República, fou agregat cultural per a les arts a l’ambaixada espanyola a París. Tot i això, la destrucció per part dels anarquistes de la seva obra de la catedral de Vic a l’any 1936, així com l’assassinat del canonge de Vic i amic seu, Jaume Serra, feu que s’apropés al règim de Franco. Abans no obstant, fou un dels encarregats de salvaguardar les obres del Museu del Prado durant la Guerra Civil, les quals foren posades sota la protecció de la Societat de Nacions a Ginebra.
En aquests temps, es va casar amb Misia Godebska, la musa dels simbolistes. No obstant, Sert elaborà un estil propi, allunyat de les practiques dels pintors del moment, tot i que no fou creador de cap escola. S’inspirà en la pintura de Tintoretto, de Rubens i en especial de Goya que el va inspirar de la pintura popular i costumista del folklore nacional. En els anys 20, es posà en contacte amb els Ballets Russos, vinculant-lo a l’art déco. Rebé nombrosos honors i reconeixements, entre els quals, a l’any 1929, el d’Acadèmic d’Honor de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando
L’estil monumental de Sert evoluciona cap al cromatisme, amb un predomini de la monocromia daurada a base de colors d’ors, ocres, terres torrades, utilitzant fons metal.lics, i sobretot pans d’or,
A Catalunya, l’any 1900 rebé l’encàrrec de decorar la catedral neoclàssica de Vic. gràcies a l’intervenció de Francesc Cambó , i del bisbe Torras i Bages, la que serà la seva gran obra. El 1905 es vincula amb taller de Ramon Casas en on es relaciona amb Joan i Josep Llimona, Dionís Baixeras i Antoni Gaudí.
Sert treballà principalment a l’entorn de Barcelona, deixant-hi diverses obres: la decoració del Saló de Passos Perduts del Palau de Justícia de Barcelona; Les al·legories de la Primera Guerra Mundial que realitzà el 1917 per al milionari americà Charles Deering, obra d’inspiració wagneriana que deixà al palau Maricel de Sitges. Destaca sobretot el Saló de les Cròniques de l’Ajuntament de Barcelona, anomenat així perquè l’artista s’inspirà en les gestes dels catalans a l’Orient.
A fora de Catalunya, pintà el menjador dels marquesos de Salamanca; a Madrid ,el tocador de la reina Victòria Eugènia, el Palau de la Magdalena a Santander, l’oratori del Palau de Llíria dels ducs d’Alba a Madrid. Fins i tot el propi financer Joan March li encarregà l’ornamentació del seu palau de Palma de Mallorca. A França, va pintar El pavelló de caça del baró de Rothschild a Chantilly i el saló de Maurice Wendel, entre altres més .
A Bèlgica, Itàlia, Gran Bretanya s’hi troben obres de Sert en moltes mansions i cases senyorials de figures senyeres d’aquells països.
Als Estats Units va decorar el gratacels Rockefeller Center , amb una temàtica exaltant del progrés americà, també Quinze plafons amb temes espanyols (escenes del Quixot) per a un luxós menjador de l’Hotel Waldorf-Astoria de Nova York, que acabà per dir-se-li el Saló Sert. Aquestes pintures foren adquirides pel banc industrial català, Bankunión, que degut a les grans dimensions les traslladà a Vic. Al fer fallida el banc el 1982 va ser comprat el Banc Hispano Americano i a la vegada pel Santander que les van traslladar a la “Ciudad Grupo Santander” de Boadilla del Monte (Madrid). Vet ací una obra catalana que fugí de Catalunya, com ha passat amb altres tresors culturals del nostre país.
Ara bé la seva obra cimera fou la l’ornamentació de la gran Sala del Consell del Palau de la Societat de Nacions de Ginebra (Suissa), que va pintar per mediació del diplomàtic republicà Salvador de Madariaga sobre una sèrie d’al·legories inspirades en las virtuts que identifiquen la humanitat.
Mural del Rockefeller Center
Sert exhibí a l’any 1937 en el pavelló del Vaticà a l’Exposició Internacional de París una obra al·lusiva a la tragèdia espanyola, La intercessió de Santa Teresa a la guerra civil espanyola.
Va morir a Barcelona el 27 de novembre de 1945 i fou i enterrat en el claustre de la Catedral de Vic, on hi havia treballat tants anys.
[row]
[col col=8]
Pintura de Sert a l’Ajuntament de Barcelona
[/col]
[col col=8]
Mural del Palau de les Nacions de Ginebra.
[/col]
[col col=6]
Mural “Els Segadors” de 1640
[/col]
[/row]
