Joaquim Sorolla i Bastida, va néixer a València, 27 de febrer de 1863.
Fou un pintor i dibuixant. Els seus treballs mostren retrats, paisatges, històrics, caracteritzats per la representació de les persones i paisatges sota la llum del sol.
La seva obra ha estat erròniament catalogada per alguns com impressionista, però en realitat el seu estil ben bé se li pot dir llumínica ja que els seus quadres hi brilla el sol en tots, tan es així que la major part de la seva obra s’hi reflexa escenes de mar, i batents d’ones a la platja.
Sorolla va quedar orfe amb una germana a dos anys al morir el seus pares d’epidèmia de colera, foren acollits per una tia i el seu marit manyà de professió, el qual, tot i que va voler ensenyar-li el seu ofici, Joaquim va demostrat que la seva afició era la pintura. El 1874 va començar a estudiar a l’Escola Normal Superior, i dibuix a l’Escola d’Artesans de València , on a l’última hi va rebre com a premi una caixa de pintures i un diploma pel gran domini que tenia de dibuix. Tot seguit va ingressar a l’Escola Superior de Belles Arts. El 1880 va aconseguir una Medalla d’Argent per la seva obra ambientada a Àfrica.
A l’acabar la formació, va a enviar a Madrid tres de les seves típiques marines que, encara que desprès hagin estat molt avaluades, aleshores van passar sense pena ni glòria ja què no encaixaven amb la pintura oficial a la moda temps en esta de moda la temàtica històrica i dramàtica. Per fi, a l’any 1884, va aconseguir la glòria a Madrid aconseguint la Medalla de Segona Classe en l’Exposició Nacional gràcies al quadre Dos de mayo, obra feta expressament per a l’exposició, ja que per a donar-se a conèixer i guanyar popularitat, calia tractar aquests temes.
Alltre famós quadre es ”Dona despullada” pintat l’any 1902. Curiosament va escollir per model la seva propia esposa Clotilde.
El dos de maig a Madrid
Va recollir un altre gran èxit a València amb altra obra sobre la Guerra de la Independència espanyola. D’aquesta manera, va ser pensionat per la Diputació Provincial de València per a viatjar a Roma on, al mateix temps que treballava, va conèixer l’art clàssic i renaixentista, així com els grans museus, i contactà, a més, amb altres artistes del ram.
L’enterrament de Crist
Amb el seu amic el pintor Pedro Gil es va desplaçar a París durant el primer semestre de 1885, vivint de prop la pintura impressionista, que va produir en ell, ja de tornada a Roma, variacions en l’estil, per arribar a pintar el quadre religiós L’enterrament de Crist.
Els murals pintats per la Hispanic Society of America
El novembre de 1911 la Societat Hispànica d’Amèrica, li va encarregar catorze murals que decorarien les sales de la Institució, dedicats a les Regions d’Espanya. Aquestes obres realitzades entre 1913 i 1919, tenen de mides: tres metres i mig d’alt per setanta metres de llarg. Va necessitar gairebé tot l’any de 1912 per buscar els esbossos i croquis viatjant per tota España.
Sorolla, un artista increïblement prolífic de l’aura il.luminista va crear més de 2200 obres. Entre elles: Autoretrat (any 1909), Marina (1881), Nu de dona (1902), La migdiada 1912), Nois a la platja (1910), Passeig per la platja (1909), Una altra Margarida (1892), Pescadora amb el seu fill (1908), La pesca de la tonyina (1919), retrat de Raquel Meller (1918), per citar-ne només algunes de les més rellevants.
Va morir el 10 d’agost de 1923 als 60 anys, víctima d’un atac d’hemiplegia, a Cercedilla, (poble situat a la Serra de Guadarrama), mentre li pintava un quadre a una dama.
Es un article de Josep M.Contijcoh 
